Opinió amb independència. Dissabte, 23 de març de 2019 16:17 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jordi Fexas


Dimecres, 11.1.2012. 12:47 h

UN ESPAI, DOS OBJECTIUS, TRES OPCIONS I QUATRE PUNTS

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Un espai, això és el que històricament, almenys en els darrers cent anys, ha representat l'esquerra nacional.D'ençà especialment els inicis del segle XX, al Principat ningú pot negar que l'esquerra independentista, federalista, republicana, tan a nivell sociològic com polític, al nostre país han format part d'un mateix espai. En la fundació d'ERC hi trobarem independentistes insurreccionals així com grups i membres provinents de l'esquerra més clàssica d'arrel marxista. En la mateixa fundació del PSUC, hi trobarem ingredients molt similars. Com a exemple, tan la USC com Estat Català, estaran present d'alguna manera en la gènesi de les dues formacions.
 
Les circumstàncies històriques, els canvis socials i demogràfics, han anat modelant, fracturant o fent evolucionar, el que no deixa de ser un únic espai, que es compartit, amb uns vasos comunicants que vistos en perspectiva històrica, són immensos. En definitiva, un espai, que des de el SXIX, l'alimenten bàsicament les classes populars catalanes, canviants, complexes i dinàmiques com el país mateix si voleu, però les classes populars.
 
Dos objectius, perquè si el país té un mite de veritat no és ta Jaume I com el de la llibertat. El del país i el de les persones. I pel catalanisme, que no és res més que l'expressió política de la catalanitat, aquest binomi ha estat allò que l'ha articulat i donat sentit. La llibertat del país per garantir el de les persones o el de fer persones lliures per garantir la llibertat del país. Independència i socialisme, autodeterminació i justícia social, llibertat nacional i societat d'oportunitats, tan se val és un so espai que cerca sempre uns mateixos objectius troncals, al servei del país i la seva gent.
 
Tres opcions, són les que els esdeveniments i la torturada història del país, han volgut que siguin avui les que representin aquest espai. Un espai representa millor que ningú, la lluita, els anhels i el patiment del nostre poble els darrers segle.
 
L'esquerra independentista, l'independentisme socialdemòcrata, el sobiranistes progressista, el republicanisme liberal, llibertaris auto centrats, l'esquerra auto-determinista o el federalisme con-federalista eco-socialista. Tots aquests matisos, tradicions i sensibilitats, avui es trasvessen, es comuniquen, dialoguen o s'enfronten, bàsicament a través de tres opcions. Potser ells no ho saben, però la CUP, ERC I ICV-EUIA, són els agradi o no els agradi, tot i les diferències. Un sol espai, per història, per extracció, per imaginari. I que en un país normal, aquest espai, probablement tindria una sola expressió política i no pas tres opcions.
 
Quatre punts bàsics, quatre propostes polítiques compartides i centrals, el mínim denominador comú. Amb això hauria de ser suficient perquè aquestes tres opcionspolítiques pugessin treballar en un futur immediat en un projecte de mínims que es concretés en una marca electoral compartida. Per treballar per aquests dos objectiuscompartits i per fidelitat i coherència a un país, a un espai i a un futur que també és compartit.
 
Segur que molts pensaran que no cal insistir. Que la història demostra que és més titànic unir a L'independentisme que aconseguir la independència o fer la revolució que posar d'acord als que la volen.
Pot semblar un desig naïf. Però senyors el patí no està per anar fent el "capullo". Per anar somniant en gran però pensant i actuant en petit. Perquè el que és naïf, petit, escarransit, egoista i insolidari i deslleial amb els propis idearis. És la mateixa situació actual de fragmentació on la impostura i el discurs estètic, purista i autocomplaent no deixen veure el bosc de la gravetat en la que com a país i societat ens trobem.
 
Si aquest espai aconsegueix esser generós i tenir alçada de mires amb ell mateix i amb els seus. Això el portarà indiscutiblement a ser un motor del canvi, de la transformació i la llibertat del país. I a entendre que si volem avenços socials( o no retrocessos), ara i avui en el context que ens trobem, passen més que mai per poder fer primer un avenç nacional estructural. I perquè això sigui possible, es a dir perquè la calculadora sumi. Caldrà assumir que, quan abans millor, també ens haurem d'entendre o en pitjor dels casos condicionar aquells avui sumen, però encara dubten. Ells sols no ho faran mai i nosaltres sols difícilment podrem.

lectures 3797 lectures comentaris 5 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#5
13 de gener de 2012, 08.42 h

Interessants reflexions, bon article... però avui Catalunya esta dretanitzada, atacada pel neoliberalisme i malalta de mites i idees procedents del conservadorisme mes rànci. Aquest espai des de les classes populars: d'arrels federals radicals, antiautoritari, independentista solidari ha DESAPAREGUT. És la realitat. I la direcció d'ERC va per un camí contrari. Avui el que triomfa és "anar tots plegats"... com si no hi haguès interessos ben diferents segons la classe social. El discurs int... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
Emili fletxa Terrassa
12 de gener de 2012, 19.58 h

INDEPENDÈNCIA ! ! ! ! el primer pas ! ! ! !. . . . sinó tot es fer volar coloms o dialèctica buida de finalitat, agradi o no és AIXÍ i tal com dieu. . . . (en això hi estic totalment d'acord), SENSE OBLIDAR A NINGÚ ! ! ! ! encara que alguns no els veig dins d'un projecte comú bo per Catalunya.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

item
#3
Jordi Molina fletxa Barcelona
12 de gener de 2012, 18.02 h

Completament d´acord.Més que res,quan he vist el paràgraf final i remarcat amb negretes he sortit de dubtes.Perquè és clar,què hem de fer amb CiU? Són uns simples caga-dubtes com tant sovint i darrerament en estereofonia demostren o són recuperables per a la societat independentista? Lògicament mirem de salvar-los a nivell de política general i parlamentària i és obvi que representa sempre i en tot cas un GREU ERROR obviar-los existencialment (com en bona mesura podria fer la CUP per... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

item
#2
Emili fletxa Terrassa
12 de gener de 2012, 13.19 h

Ah ! ! ! ! Però el titol. . . un, dos, tres, quatre . . . té gantxo.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
Emili fletxa Terrassa
12 de gener de 2012, 13.18 h

Jordi, parles d'un sol espai . . . per mi és Catalunya aquest sol espai. Ara si vols dir un sol espai politic, llavors per mi no existeix encara per molt que t'hi escarrassis. Un sol espai politic seria fent pinya tots plegats i ja veus com anem. Si no fem pinya no tindrem mai INDEPENDÈNCIA, que és el primer pas per fer el segon i anant fent camí. Moltes gràcies


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.