Jordi Creus


Divendres, 4.1.2008. 13:47 h

1714

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






És evident que en els darrers anys s’ha produit un augment del coneixement de la història del nostre país. Després de quatre dècades de dictadura i d’una transició massa poruga i poc ambiciosa, l’interès creixent d’àmplies capes de població ha permès desenterrar per al gran públic alguns dels episodis clau del nostre passat comú. Penso en els documentals que Televisió de Catalunya ha projectat tant a TV3 com al Canal 33 amb uns bons resultats d’audiències. I també en programes de ràdio, com l’En Guàrdia de l’Enric Calpena, i en la revista Sàpiens, una publicació que, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, és seguida mes rere mes per prop de cent mil catalans, cosa que la converteix en la revista més llegida en la nostra llengua.

En aquest sentit, i en aquesta mateixa línia, fa pocs dies vaig visitar una vegada més el Museu d’Història de Catalunya. I ho vaig fer per contemplar l’exposició “Catalunya i la guerra de Successió”. La impressió, en sortir-ne al cap d’una bona estona, havia estat immillorable. L’exposició és ambiciosa, com cal en un tema d’aquestes característiques, però sense concessions a la galeria. És a dir, el recurs fàcil hauria estat abusar de la iconografia romàntica, la més coneguda pel gran públic, amb el conegut quadre d’Antoni Estruch al capdavant. Però no, l’exposició només utilitza objectes i obres contemporànies d’aquells fets. Entre les coses més curioses, una baralla de cartes impresa a Anglaterra l’any 1705 que narra els esdeveniments ocorreguts a Europa durant els primers anys del regnat de la reina Anna, amb alguns dels episodis més destacats de la guerra de Successió com a principals protagonistes.

Crec que l’exposició, amb peces procedents de tot el continent europeu, té la virtut de fer una explicació entenedora alhora que rigorosa d’aquella guerra tan crucial per als interessos de la nació catalana. I, a més, deixa dos idees ben clares, encara no prou assumides pels seguidors de la història al nostre país. La primera és que la guerra de Successió va ser una veritable guerra mundial que es va decidir, també, fora del territori peninsular. I la segona, que Felip V i el seu avi Lluís XIV no van ser els grans guanyadors de la contesa. Les concessions territorials i econòmiques que van haver de fer als seus enemics, sobretot a Anglaterra, van ser molt elevades i doloroses. El que sí que és clar —això no cal que ens ho desvetlli l’exposició— és que els grans derrotats van ser els catalans, deixats de banda per les potències aliades i massacrats sense pietat per les forces francoespanyoles d’aquell Borbó.

lectures 10428 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Jordi Creus logo rss

Periodista

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.