Joan Lladonet


Diumenge, 13.1.2019. 14:17 h

Contra la discriminació lingüística

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






                       

             Davant la situació de paralització de la normalització lingüística de la llengua catalana en els Països Catalans, les persones que volen viure en la seva llengua topen cada dia amb dificultats per poder-ho fer. Una organització que vetla perquè això no passi és la Plataforma per la llengua que ha percebut un augment molt elevat de la catalanofòbia, ja que rep moltes denúncies de persones que han sofert les conseqüències d'aquest odi a la llengua catalana, especialment en l'àmbit de la justícia. Com que la catalanofòbia no s'ha aturat per part de cap de les administracions que tenen les competències per poder-ho fer, la Plataforma per la Llengua ha posat en marxa un pla de xoc contra la discriminació lingüística.

              En aquest pla de xoc exigeixen mesures concretes per resoldre-ho al Govern de l'Estat, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de la Generalitat valenciana, al Govern de les Illes Balears i al Govern d'Aragó.

             jLes que més m'interessen són les que reclamen al Govern de les Illes Balears, per comprovar si se'n fa un mínim cas o si no se'n fa. Al Govern de les Illes Balears li demanen que dugui al Parlament un projecte de Llei contra la discriminació lingüística. En aquest projecte de llei s'hi ha d'incloure un règim d'infraccions i sancions administratives a la discriminació lingüística, tant en l'àmbit públic com en el privat. I existeix discriminació, tant per comissió com per omissió. Record que en els anys 80 i 90, del segle passat, que feia classes de català per a adults no catalanoparlants, que la meva reclamació principal perquè aprenguessin la llengua era que la practicassin en el carrer i arreu i els deia que no demanassin mai que els parlassin en castellà, sinó que demanassin que els parlassin en català i que si alguna cosa no l'entenien que demanassin que els ho explicassin. Record que sempre em protestaven. Deien que no aconseguien trobar cap persona que els volgués parlar en la llengua que aprenien, tant si aquella persona els deia que parlava català, com si els deia que parlava mallorquí. Tothom es posava a parlar-los ràpidament en castellà.
I no podien practicar la llengua que estaven aprenent, perquè ningú no la usava amb ells. D'això fa trenta o quaranta anys. Han canviat molt les coses?

             Cadascú que faci la seva reflexió i pensi el següent: Què li passa a una persona castellanoparlant a qualsevol lloc de Mallorca des que s'aixeca el matí fins que se'n va a dormir. Pot parlar i parla sempre en la seva llengua sense problemes? Estic convençut que la vostra resposta serà sí. Ara la mateixa pregunta però per a un catalanoparlant i la seva llengua. Tots arribarem a una situació semblant. La majoria han hagut de canviar o han canviat voluntàriament de llengua unes quantes o moltes vegades. Per cada vegada que surt als mitjans de comunicació un conflicte d'alguna persona que no li han permès que parlàs en la seva llengua en un negoci o en qualque negociat de l'Administració pública, n'hi ha centenars que canvien de llengua per evitar el conflicte. Això ocasiona que molts parlants se n'adonin tard que parlaven en castellà a un altre catalanoparlant. Això sol passar amb cambrers, dependents, i personal de l'Administració.    

             El pla de xoc també contempla l'exigència al Govern que posin en marxa campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible, especialment en l'àmbit de la salut. També s'exigeix al Govern que posi en marxa la normativa que permeti que els servidors públics dominin les dues llengües oficials, sense excepcions en l'àmbit de la salut, per molt que elements de Vox i altres posin traves a aquesta qüestió. Els que posen traves són els que volen fer desaparèixer la llengua que ens identifica com a poble diferenciat de l'espanyol. Que el Govern asseguri el compliment dels protocols de respecte del dret d'opció lingüística i que sancioni els servidors públics que el vulnerin per acabar amb la impunitat que han tengut fins ara els que discriminaven i que proporcioni assistència jurídica completa i gratuïta a les víctimes de discriminació lingüística. I com a mesura final del pla de xoc, el Govern balear ha de crear una unitat de relacions amb l'Administració de la justícia que informi dels drets lingüístics i afavoresqui l'ús del català en aquestes administracions.

             Si voleu saber quin és el vostre grau de discriminació lingüística, realitzau el test que trobareu a https://estimoelcatala.cat/. També  podeu demanar al Govern que dugui endavant aquest pla de xoc, signant la petició que trobareu a Prou de catalanofòbia de la Plataforma per la Llengua.


lectures 585 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Antònia fletxa Campos
13 de gener de 2019, 18.13 h

En un grup de gent on hi ha, per exemple, 5 catalanoparlants i 1 castellanoparlant que entén el català, tothom xerra el castellà. Ja no importa dir res més.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#1
13 de gener de 2019, 14.53 h

Moltes dificultats per anar amb la nostra llengua pel món


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.