Joan Camp


Dilluns, 4.6.2012. 01:00 h

Catalunya, un país de dades obertes

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






El codi HTML amb què es fan els webs es va crear el 1989 al CERN (el mateix lloc on hi ha el famós accelerador de partícules) de la mà de Tim Barners-Lee, però no fa la seva explosió a nivell mundial fins a mitjans dels anys 90. De fet, el codi HTML és tan senzill d’entendre que provoca que, amb molt poc temps, un munt de gent d’arreu del planeta comenci a fer webs de tota mena. I quan es fa un web, vol dir que es fan absolutament totes les seccions, de dalt a baix.

Fins ben entrat el nou mil·leni, els webs són com unitats independents, lligades entre sí a través d’enllaços (links), tot i que cada vegada s’avança més cap a una major interconnexió. De les diferents evolucions que hi ha hagut, n’hi ha una que es farà sentir per un munt d’entesos i gurús de la xarxa, encara que moltes vegades no en coneguin exactament l’origen. Es tracta del web 2.0.

El concepte 2.0 prové d’una evolució en la sindicació de continguts, els RSS. La seva primera versió era bastant simple i rudimentària, i no permetia massa interaccions. Però amb l’evolució cap a la seva versió 2.0, la riquesa dels continguts sindicats, aquests són fàcils d’agregar, i aviat apareixen diferents aplicacions per accedir a tota mena de continguts i interactuar-hi, començant pels mateixos cercadors. I això només va ser el començament, perquè llavors vam poder integrar tota mena de serveis al nostre web.

Per posar un exemple, si quan abans fèiem el web d’una botiga, havíem de ser nosaltres mateixos els qui haguéssim d’escanejar un mapa, i indicar amb una fletxa dibuixada el punt exacte on es trobava l’establiment, de cop apareix un servei com Google Maps, que ens permet integrar un mapa molt potent i amb un munt d’opcions directament al nostre petit web. Així, en poder disposar d’un servei com aquest, ens oblidem d’haver d’escanejar mapes, i externalitzem aquest servei a un proveïdor extern, com Google, de manera que nosaltres ens podem concentrar en les parts importants del web d’aquesta botiga. I el mateix podem aplicar amb serveis de vídeos, galeries de fotos, presentacions online i un munt de ginys de tota mena al nostre web, que en alguns casos, fins i tot han creat eines API per tal de facilitar encara més aquesta tasca d’integració de contingut.

Per tant, al llarg d’aquesta primera dècada del mil·leni, els webs han après a treballar en equip. A oferir els continguts d’una manera accessible i estàndard, a la vegada que poc a poc han anat integrant continguts, aplicacions i serveis de webs tercers, creant una gran teranyina entrellaçada tota ella en si mateixa. I en el darrer episodi d’aquesta evolució han entrat a escena uns grans generadors de continguts, que han començat a alliberar i fer accessibles els seus continguts. Parlem dels governs, i en el nostre cas concretament, de la Generalitat de Catalunya, que fa pocs mesos que ha posat en funcionament el portal Dades Obertes.

Dades Obertes és un projecte que està al capdavant d’Europa pel que fa a governs que han iniciat aquest procés d’alliberament de dades públiques, i que tal i com s’explica en el seu web, demostra una important voluntat d’avançar cap a la governança oberta, basada en els valors de transparència, participació, servei i eficiència. Així mateix, es vol promoure la creació de valor amb la reutilització de la informació pública, facilitar l’ordenació interna dels sistemes d’informació dins l’Administració i fomentar la interoperabilitat entre serveis del sector públic.

Gràcies a aquest servei doncs, qualsevol ciutadà del món pot accedir a dades classificades i ordenades de cartografia, equipaments, estadístiques, meteorologia, nomenclàtors, salut, transport públic i turisme, tot i que encara hi ha molts serveis que estan en el procés d’adaptar-se als estàndards bàsics, com l’Agenda Cultural o el servei de Feina Activa, entre d’altres, que un cop en funcionament poden donar un fort impuls en les seves respectives àrees.

Les aplicacions són tantes i tan variades com original sigui la idea de qui vol fer servir aquestes dades. El web Eixos.cat, guanyador d’un dels ajuts econòmics que ofereix la Fundació PuntCat, n’és un gran exemple, així com el web Rodalia.info. En ambdós casos, gent de fora del govern ha fet servir informació pública per crear nous serveis, o bé per fer-los més ràpids, o més accessibles, etc. Les possibilitats són realment immenses.

I és en aquesta línia, que precisament fa pocs dies, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) va anunciar en el transcurs del seu 8è congrés celebrat al Vendrell que posaria en funcionament una nova eina per tal que les seves capçaleres sense web, o bé amb webs poc operatius, puguin disposar d’un web en condicions adaptat a les necessitats actuals. I un dels detalls importants serà que tots aquests webs disposaran de diferents serveis que funcionaran amb continguts de Dades Obertes. Un senyal de que el país està atent a les novetats tecnològiques que sorgeixen, i que és molt capaç d’aplicar-les.


Article publicat al blog de l'ESCACC el passat 29 de maig de 2012

lectures 2883 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
joan fletxa Reus
4 de juny de 2012, 09.07 h

gurus paraula plana sense accent
bon dia


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Joan Camp logo rss

Petit emprenedor

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.