Jaume Sastre


Dilluns, 20.8.2018. 08:25 h

TINGUEM-HO CLAR! ESPANYA ENS FA LA GUERRA, I AIXÒ NO VE D'ARA!

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






D'altres vegades he discrepat però avui estic d'acord amb l'article de Quin Arrufat, "La violència de l'ultradreta: una operació d'estat". Aquesta violència no és cosa d'incontrolats que actuen espontàniament sinó que respon a un pla preconcebut dirigit des dels despatxos de Madrid. Per aquest motiu, cal mantenir el cap fred i no caure en les provocacions ni els paranys que l'estat espanyol ens posa. Com he dit altres vegades, la independència és una cursa d'obstacles i, a diferència del que deien fa un any alguns creadors d'opinió nostrats i un bon grapat de polítics que per perdre la ingenuïtat ha calgut que els tancassin a la presó o que partissin cap a l'exili ("això ja està fet", "hem guanyat", "és impensable.., és inimaginable.., és inconcebible que dins Europa passi que..."); Espanya no ens ho posa ni ens ho posarà gens fàcil. Ans al contrari. L'estat fa i ens farà una porcada darrera l'altra i haurem de pagar un preu car en sang, suor i llàgrimes a base de repressió, multes, empresonaments, exili, confiscacions de patrimoni, linxaments mediàtics, pallisses, condemnes, campanyes de desprestigi, persecucions a mans de els inspectors d'hisenda, detencions arbitràries...

Conquistar la independència i trencar les cadenes de l'esclavitud no és un joc de nins ni res comparable a anar de pic-nic un cap de setmana. Si escric aquestes paraules no és per fer por, sinó tot el contrari; ho escric precisament per llevar la por i perquè no hi ha res pitjor que tenir por de la por. La por forma part de la condició humana, ara bé, si no controlam les nostres pors, aleshores ens convertim en titelles en mans dels opressors. Com deim a Mallorca, la por en haver-la vist de prop, no és res!

El colonialisme espanyol ens fa la guerra des del moment que per la força de les armes i per dret de conquesta (1715) ens va reduir a la condició de colònia. De llavors ençà no ha deixat de fer-nos la guerra ni un sol dia perquè ens vol muts i a la gàbia, fotuts i banyuts, vençuts, assimilats i marginats en una reserva índia. I de guerres, n'hi ha de molts de tipus: guerra econòmica i d'espoli, guerra psicològica, guerra mediàtica, guerra comercial, guerra cultural, guerra lingüística, guerra de claveguera, guerra esportiva, guerra demogràfica, guerra de propaganda, guerra informàtica, guerra freda, guerra educativa, guerra de fam, guerra declarada, guerra encoberta, guerra bruta, guerra d'ocupació, guerra d'extermini, guerra secreta, guerra soterrada, guerra d'alta intensitat, guerra de baixa intensitat, guerra informativa...

Molta de la nostra gent només relaciona la paraula "guerra" amb batalles, canons, tancs, míssils, bombardejos...; i a això cal posar-hi remei. Si feim un cop d'ull als últims tres-cents anys veurem etapes d'alta intensitat en què l'exèrcit espanyol i la monarquia borbònica ens han massacrat sense pietat (Recordem les paraules que va dir l'any 1934 qui fou president de la II República espanyola, Manuel Azaña: "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos." o les que va dir l'any 1968 el ministre de Franco, Manuel Fraga: "Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar") i que han anat alternant amb d'altres etapes en què, en el millor dels casos, Espanya ha despenalitzat la nostra existència fent-nos una guerra de baixa intensitat mitjançant la guerra econòmica, empresarial i psicològica.

Aquesta és la pura i crua i realitat, i davant aquest fet no hi ha més suïcida que l'autoengany i negar-se a veure l'evidència: ESPANYA ENS FA LA GUERRA DES DE FA MÉS DE 300 ANYS! Reconeixem-ho tots i posem fil a l'agulla! En temps de guerra s'imposa la lògica de la guerra! No és una guerra de dretes i d'esquerres, ni tampoc una guerra ètnica sinó que és una guerra transversal que té molt elements de tipus colonial o d'ocupació com també de lluita per part d'una monarquia decadent, cràpula i decimonònica contra una incipient REPÚBLICA del segle XXI.

La primera fase per resoldre un problema és comptar amb un diagnòstic encertat. Malament si per un atac de ronyons, un malalt prèn un medicament adequat per combatre el grip, per exemple. Per a mi el diagnòstic és clar: SOM UNA COLÒNIA D'ESPANYA, o si voleu, UNA NACIÓ OCUPADA. Un cop acceptat aquest diagnòstic, cal passar a una segona fase consistent a estudiar detalladament tots els casos de nacions que avui són independents i que temps enrere foren colònies o països ocupats. D'aquest estudi podem aprendre moltes coses, tant des del punt de vista de com actua el colonitzador i de quines estratègies se serveix per oprimir i per mantenir dividits els colonitzats; i també des del punt de vista de l'oprimit i de les estratègies que s'han seguit per assolir la VICTÒRIA i alliberar-se de l'opressor.

Dit això i a mena de resum, després d'insistir des de mitjans anys 80 del segle passat en què vaig començar a escriure articles i més articles afirmant que som una colònia d'Espanya, ben aviat vaig arribar a la conclusió que la via més adequada per assolir el TRIOMF dins el context històric en què vivim no era Terra Lliure, que a la vegada seguia el model d'ETA i de l'IRA, sinó la lluita no-violenta de Mahatma Ghandi, de Luter King i de tants d'altres com Lluís M. Xirinacs; dit d'una altra manera: la via dels països bàltics: Lituània, Estònia i Letònia. Hi ha persones que confonen Ghandi amb un activisme naïf, ingenu, flower i de costellada amb la qual cosa evidencien que desconeixen el preu alt que va pagar l'Índia en nombre de morts, ferits i empresonats per alliberar-se finalment de les urpes de l'imperi britànic.
Una cosa és matar per una causa i una altra ben diferent està disposat a morir per la llibertat. Ho repetiré totes les vegades que faci falta i més: els drets no es regalen sinó que se conquisten. Qui vol peix ha d'estar disposat a banyar-se el cul, a fer pudor de peix i olor de saladina. Contràriament, els senyorets pixapolits noucentistes que van de sobrats i les damisel·les estugoses que pensen que podem assolir la independència sense despentinar-nos, sense baixar de l'autocar, sense sofrir i suar la camiseta de valent no fan més que confondre i frustrar la nostra gent amb falses expectatives.
 

lectures 1680 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Jordi Castellà fletxa Santiago, Xile
23 d'agost de 2018, 04.20 h

Bona anàlisi, hi estic d'acord... Però de vegades sento que el nostre desavantatge, comparat a las altres nacions que s'han alliberat, és que sempre han sigut la colònia pobre, aïllada o llunyana, no pas la rica i tan propera com nosaltres, gairebé arraconada davant del maleït enemic i sense cap aliat... Té molt mèrit on hem arribat fins ara, però no sé si encara tindrem més creativitat i empenta per a continuar fins la victòria final. Tant de bo que si, Catalunya i el seu poble s'h... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#1
xavier fletxa bcn
21 d'agost de 2018, 02.28 h

Quines accions concretes podem dur a terme les persones que facin mal a l'estat?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.