Héctor López Bofill


Dissabte, 14.7.2007. 05:00 h

Fantasies

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






El juliol de 1940, perduda la Guerra Civil, amb els membres del govern de la Generalitat a l’exili i amb els nazis ocupant França, quan la derrota del catalanisme era completa sota la bota del feixisme, a Londres, a l’única illa de democràcia que restava a Europa, es va crear sota l’impuls de Carles Pi-Sunyer i d’altres personalitats com Batista i Roca, el Consell Nacional de Catalunya que pretenia mantenir la continuïtat política i cultural del catalanisme entre els exiliats a Anglaterra.

Tot això ve a tomb perquè de la lectura de diversos actes organitzats pel Consell Nacional mentre els alemanys ja estaven a punt de bombardejar Londres i quan Catalunya semblava una atlàntida inundada en el fossar de la barbàrie franquista, els representants del Consell Nacional es dedicaven a discutir, tot pressuposant la derrota del feixisme i el retorn de la democràcia a l’Estat Espanyol, si calia recuperar les institucions d’acord amb la legalitat republicana i estatutària o si Catalunya havia d’integrar-se sota complexes fórmules federals o confederals en una unió ibèrica.

L’escena em sembla prou grotesca com per constatar aquesta tendència gairebé endèmica del catalanisme d’enredar-se en discussions refinades i bizantines quan s’està postrat davant d’una situació de força aclaparadora. Mentre la derrota era total, els membres del Consell Nacional de Catalunya ja donaven per fet que el feixisme s’esvairia gairebé per art de màgia a Europa, que a Franco se’l foragitaria inexorablement i que només restava discutir alguns detalls intel·lectuals de l’encaix polític del país en una confederació marcada per la pau i la concòrdia.

Salvant les distàncies, no deixo de pensar en el Consell Nacional de Londres cada cop que reviso les sofisticades discussions sobre democràcies federals plurinacionals, sobre espais de sobirania sense Estat propi, sobre el patriotisme social i la pluja fina per assolir una majoria social, i continuo constatant que tot plegat demostra que continuem aferrant-nos a fórmules retòriques i vàcues per tal d’encobrir la nostra inanitat i, el que és pitjor, per no reconèixer que amb Espanya la relació nacional que mantenim continua essent una relació de dominació, el record d’un acte de violència originària, que no es podrà contrarestar només amb bones paraules (ja ho va demostrar el procés estatutari) sinó amb factors de poder que preparin el terreny per un gest rupturista.

lectures 9021 lectures comentaris 13 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#13
29 de gener de 2015, 10.42 h

Benvolguts,

Demanem que doneu un pas endavant, en la mida de les vostres possibilitats per anar bastint EINES DE PAÍS, en línia amb el procès cap a la independència:

La Catalunya independent, i especialment els autònoms, petits empresaris, emprenedors, etc necessitem tambè una estructura econòmica fonamental: Una nova Caixa d'Estalvis que treballi pel bé de la gent del país.

S'està treballant des del 2014 per bastir 100 anys desprès una Cixa d'Estalvis un altra cop, amb l'esperit ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#12
A. Martínez fletxa Barcelona
7 de setembre de 2009, 23.06 h

M'agradaria sapiguer quantes còpies ha venut aquest llibre. Si algú te la informació, si vos plau, que me la faciliti. Vull mostrar a un col.lectiu com l'independentisme és actualment majoritari a Catalunya!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#11
Moisès Rial Medina fletxa Puig-reig (Berguedà)
9 d'abril de 2008, 21.03 h

Héctor, t´he adherit a XARXA REPUBLICANA: http://xarxarepublicana.blogspot.com<br /> <br /> Salut i endavant.<br /> Moisès.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#10
Gombau fletxa Vinaròs (el Baix Maestrat)
17 de febrer de 2008, 23.17 h

Josep i Ramon: Jo crec també que, en l'Europa actual, Espanya no gosaria fer una invasió militar de Catalunya per anul·lar les decisions d'un Parlament i d'un Govern democràticament constituïts. Seria molt mal vist per la Unió Europea i els Estats Units. Crec que els espanyols acudiran a altres tàctiques: per exemple, empresonament de parlamentaris o membres del govern per haver dut a terme actes "il·legals", val a dir, convocatòria de determinats referèndums "il·legals... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#9
24 de desembre de 2007, 13.19 h

Hector, creus relament en l'opció armada com a fi per aconseguir la independència??? saps del que parles? saps que és la guerra?....<br /> Dit aixó, creus que si surts al carrer ara mateix i preguntes a 1000 persones si volen la independència de Catalunya et respondran amb un SI! rotund al menys 750!?<br /> Creus que la gent realment sap que bona part dels seus mals tenen l'origen en la mancança de competències i recursos que té Catalunya???<br /> Jo personalment no con... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#8
4 de desembre de 2007, 18.42 h

Desenganyeu-vos,<br /> <br /> L'excusa de la intervenció armada espanyola ja no se l'empassa ningú. Estem a l'UE, al cor de l'Europa democràtica i Espanya és un dels seus membres. Aquí ja no hi ha bombardeig que valgui. Els que ens volen ficar la por al cos, que es busquin una altra excusa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#7
16 de setembre de 2007, 18.13 h

Bona feina la del Lopez Bofill, més val això que no pas que es dediqui a fer poemes. http://www.ulldepoll.wordpress.com


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#6
YuriBCN fletxa Gràcia
29 de juliol de 2007, 11.42 h

A en Zaratrusta, has pensat en què dius?! Et sembla que aquelles criatures, dones i homes que passen la frontera per la muntanya a finals de guerra civil, que després passen per els camps de concentració, lluiten amb la resistència francesa contra els nazis, i després treballen contra el franquisme des de l'exili, una colla de "fills de papà". Tant tu com l'Hector teniu una visió ben estranya de la gent que va acabar com varen poder a l'exili!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#5
YuriBCN fletxa Gràcia
29 de juliol de 2007, 11.36 h

De què haurien d’haver estat parlant al CNC a Londres? D’envair Catalunya amb l’ajuda del maquis francès amb vaixells contractats als aliats? De declarar la independència unilateral dels Països Catalans? Trobo ofensiu que comparis la situació a Londres el 1940 amb la de Catalunya el 2007. Una autèntica bestiesa!<br /> <br /> A banda d’això, vull recordar el que ha expressat un tal Bucarest en un comentari molt ben argumentat al teu post anterior, "Encegament"... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
Marc fletxa El Pla de Sant Tirs
20 de juliol de 2007, 13.40 h

Acabo de descobrir el teu bloc i m'agrada. També és gratificant llegir articles ben escrits, gairebé sense faltes.<br /> <br /> Pel que fa a aquest article, com podem crear factors de poder amb aquesta colla de polítics empleats, mediocres i servils? A més, la política avui en dia és una lluita entre partits. Quan posarem fi a la partitocràcia?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1
!
2 >


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Héctor López Bofill logo rss

Professor de dret constitucional i escriptor

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.