Héctor López Bofill


Dijous, 21.6.2007. 05:00 h

Els opressors

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






En el procés de l’Estatut, aprovat ara fa un any, es va revelar amb una crueltat desencarnada com, sempre que el país arriba a una situació realment oberta, l’ordre s’acaba imposant.

Els primers dies de gener de 2006, amb un Estatut de caire sobiranista que havia entrat al Congrés dels Diputats i que plantejava un repte a l’Estat de primera magnitud, determinats agents polítics, socials i econòmics es van conciliar a fi que el pols de Catalunya amb Espanya no anés més enllà, de frenar a tota costa el que podria haver desencadenat un procés d’emancipació nacional. Allà es van activar els dispositius de seguretat amb els que compta l’Estat entre nosaltres que asseguren la completa dependència: elements col·locats estratègicament en determinats pols empresarials, culturals i mediàtics que garanteixen un equilibri de poder, de dominació i de foment de l’alienació nacional forjats no durant la democràcia, ni tan sols durant la transició, sinó durant el franquisme.

En aquest sac hi caben diverses variants: des de els descendents dels ocupants, els fills i els néts dels que van entrar per la Diagonal l’any 1939, que continuen exercint la seva missió d’erosionar nacionalment el país i de consumar l’assimilació a un imaginari d’estirp espanyola, fins els catalans (i els seus descendents) que van pactar amb l’invasor per garantir els seus privilegis o per usurpar-los, autodestruïnt els vectors de la seva identitat a canvi de mercats captius o d’un concepte fanàtic d’autoritat que evités nous desassossecs.

En aquesta tessitura, la primera missió de l’independentisme d’esquerres ha de consistir en acabar de desemmascarar els opressors, en identificar els col·laboracionismes que subordinen el país a fi d’engreixar els seus beneficis personals. Per això és tan vital la feina dels que es proposen recuperar la memòria històrica, tal vegada ens ajudaran a descobrir les coincidències que hi ha entre els triomfadors de 1939, les famílies amb noms i cognoms que es van repartir el pastís dels vençuts durant el franquisme i els que ara s’oposen de forma directa o sibil·lina a que Catalunya faci un salt endavant en l’autogovern, els que sistemàticament paralitzen tota ambició nacional.

El més inquietant és que, en comptes d’acumular forces per combatre tota aquesta crosta que continua fent el negoci de la dependència, alguns dirigents de l’independentisme encara els facin la cort, que encara busquin triomfar allà on el pujolisme va fracassar, buscant una complicitat que des de fa dècades ja se sap que és inviable. Fins a quin punt aquests dirigents independentistes són conscients que la seva actitud comença a ratllar la traïció als seus suposats ideals? Fins quan haurem d’aguantar que es facin conferències en el santuari de l’enemic?

lectures 6038 lectures comentaris 5 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#5
Fritz fletxa Madrid (o "el infierno totalitario opresor")
22 de juny de 2007, 02.19 h

Madre mía, este victimismo marxistoide-nacional es la cosa más extravagante que uno pueda echarse a la cara, y, ojo, que no es que me sorprenda... quiero decir, no es que me pille de nuevas, pero es que nunca dejará de sorprenderme. <br /> <br /> ("Emancipación nacional"+"alienación")+("dependencia nacional"+ "1939")=(...) Y digo yo ¿qué tipo de lecturas hay que haber hecho para escribir semejante espantajo? Y luego va el primero de los ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
21 de juny de 2007, 17.11 h

Totalment d'acord. Com més articles li llegeixo, més m'agraden l'actitud i els plantejaments de l'Hèctor López Bofill. Necessitem intel·lectuals com ell, que diu les coses pel seu nom i amb valentia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
21 de juny de 2007, 14.20 h

Això va per la conferència que donarà Carod el 4 de juliol al Cercle d'Economia? I potser també per la que donarà en Puigcercós el 28 de juny al World Trade Center? Bé, jo només confio en Carretero.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
21 de juny de 2007, 11.22 h

Avui no puc estar massa d´acord amb tu sobretot amb l´última part de l´article.
Certament hi ha sectors que són contraris a l´independentisme però jo penso que no cal defallir en l´intent de sumar-los al projecte, no per res, sinó pq són molt poderosos i millor que estiguin del nostre costat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
Enric fletxa La Plana Baixa
21 de juny de 2007, 11.00 h

Sí, totalment d'acord.<br /> <br /> El que crec que hom ha de fer és negociar amb tacte i habilitat amb el PSC-PSOE per obtenir el més possible per Catalunya mentre es reforcen RÀPIDAMENT els mitjans de comunicació afins a ERC i la societat civil independentista en lloc d'haver d'anar a l'oposició i deixar el poder en mans dels psoevergents –cosa perillosíssima. Hom ha d'aguantar amb aquesta tàctica –hem de distingir com Mao entre tàctica i estratègia– fins a les prò... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.