Gerard Sesé


Diumenge, 13.1.2008. 16:40 h

La corrupció política, el pecat capital número 8

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix






No vaig poder parar de riure durant una bona estona. Allò que m’explicaven em va produir una “carcajada” (és que riallada no sona prou fort) que em va fer saltar les llàgrimes. També, tot s’ha de dir, aquells riures es contextualitzen que estava de festa amb uns amics i, segurament, l’alcohol hi va ajudar. De totes maneres l’anècdota que em van narrar la vaig trobar prou interessant com per explicar-vos-la aquí.

Com sempre, us faré una breu introducció molt “simpsoniana” de les bones temporades (aquella introducció al capítol que no tenia res a veure amb la trama, només un lligam ben surrealista). El dissabte passat vaig anar a veure Els Pastorets al Teatre La Faràndula de Sabadell. Tres bons amics meus, que formen la companyia Al Galliner, amb la qual hi vaig col•laborar fent un programa de ràdio fa un parell d’anys, hi actuaven i feien de Rovelló, Lluquet i Lucifer (els teniu a la foto). Després de les dues hores i mitja dels Pastorets de Folch i Torres, vaig comprovar com encara a Catalunya aquesta és una tradició ben viva i ben arrelada, ja que al Teatre La Faràndula de Sabadell no hi cabia ni una agulla, i mira que n’és de gran l’aforament, diria que més de 500 localitats, així a ull...!

Doncs bé, amb uns altres amics a la nit, vaig comentar que durant la tarda havia vist els Pastorets. Els meus companys de farra, que havien anat junts a classe, van començar a riure i a recordar una de les tradicions de la seva escola (diguem-ho tot va: el Montserrat de Cerdanyola del Vallès, una escola... no pas atea ni agnòstica). És tradició, es veu, que els grups més grans de l’escola facin una representació dels Pastorets per Nadal. Clar, estem parlant potser d’un grup de nens molt nombrós... per fer números rodons imaginem-nos que n’eren uns 100. Per la mentalitat juganera d’un nen, la gràcia és disfressar-se de quelcom divertit. Per tant, hi havia personatges infravalorats, com per exemple, els pastors... allò sí que era avorrit! D’altra banda, els llocs més preuats eren els personatges obscurs i dolents, els dimonis! Concretament, tothom volia ser pecat capital. Així doncs, per evitar conflictes, ja que hi havia llàgrimes per aquells nens que resignadament havien de fer de mula quedant així frustrats per no poder portar unes bones banyes (que bonica i innocent és la infantesa...!) la mestra es va començar a inventar pecats capitals...

Atenció quin fou el primer pecat capital que aquella mestra s’empescà i que ara ja forma part de la tradició dels Pastorets de l’Escola Montserrat: el meu amic era “la corrupció política” com a pecat capital número vuit. Però encara n’hi havia més...: “la corrupció econòmica”, “els dictadors”, o alguns de ben absurds com “el mal company”, pecat que feia l’altre amic: “Jo sortia tot cofoi, em plantava al mig de l’escenari i deia: ‘sóc el pecat del mal company’!”.

Desconec si el nombre de pecats s’ha ampliat en aquesta divertida llista. Però va... per què no proposem un joc? Aquells que hagin arribat fins aquí, i si us ve de gust, quins altres pecats capitals podríem afegir? El pecat del terrorisme? El pecat de la religió? El pecat del comunisme? Va que us estic provocant!

lectures 3084 lectures comentaris 4 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#4
Pol fletxa Cerdanyola
21 de gener de 2015, 21.42 h

Jo he participat a la obra aquest any, jo era la corrupció politica :D


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
14 de gener de 2008, 19.00 h

El pecat de l'Hipocresia d'ERC


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

item
#2
Oriol fletxa Castellar del Vallès
13 de gener de 2008, 22.32 h

Els del Galliner també els conec!!
Que fort, els he conegut a les Acampades Joves, són molt bons actors, si senyor :D
Pecat capital: el de no llgir el teu bloc XD


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
Rafael Sans fletxa Barcelona
13 de gener de 2008, 17.03 h

El pecat de ser fill de [la] reforma [educativa]!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.