7 de desembre de 2016 21:39 h
L ciutt de Giron -tmbé nomend l Florènci ctln- és un urbs esplèndid. Aquest sobrenom de “l Florènci ctln” es remunt l'èpoc del mgnífic lclde Joquim Ndl Frrers; però l Giron del 2016 és moltes coses més. Giron té un cert similitud mb l mgnífic ciutt occitn -dintre de l'Estt frncès- de Montpeller. Giron és un ciutt en què es respir cultur, svies, tolerànci i diversitt. Giron és un ciutt universitàri destcd; mb bons serveis i comuniccions, i en què es percep un modernitt integrdor, i mb tocs molt dients de sofisticció, l qul cos es converteix en un lloc mb molt qulitt de vid.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 17:55 h
”Tots els que estudien un crrer hurien de mrxr uns nys trebllr l'estrnger” deien quest mtí un prell de joves que esmorzven l tul del costt. Fins quí, bé. El que no comprteixo és l segon prt del diàleg: “No entenc com poden hver-hi profes o metges que no s'hgin mogut mi del poble, ixí ens vn les coses” A veure, tots sbem que el jovent té un munt de motius per mrxr trebllr l'estrnger, formr-se i, si els ve de gust, quedr-s'hi viure. Per més greu que ens sàpig penso que no tenim cp dret demnr-los que no ho fcin, sobretot si tenim en compte el pnorm que els hem deixt.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2013 21:16 h
Les notes de tll per ccedir l universitt, i sobretot el nombre de plces disponibles per mtriculr-se un crrer cd ny f l mteix por. És el moment de l'ny en què es decideix, en cert mner, el futur d'un promoció. Els tindrem qutre o cinc nys formnt-se perquè després contribueixin construir el pís, o bé estrn deixnt-se l pell en uns estudis que els durn l'bocdor dels turts? Els universitris que comencen el curs 2013-2014 potser j no veurn "S.M. Jun Crlos I, Rey de Espñ" torgnt-los el títol, j que potser Ctluny j no pertny l regne dels Borbó.
Llegir-ne més
20 de gener de 2013 10:55 h
Uns vn imposr un nom i r uns ltres volen cnvir un nom.. Els primers per pur ftxenderi i els segons per un profund mlvolenç envers un figur il-lustre de l cultur ctln. Mi huri penst que l'estupides humn rribri tnt lluny, i l'"ego" de cdscú tmbé té l sev importànci dins d'quest estupides, per rribr fer coses que mi hurien de pssr. Qun vn posr el nom de Brcelon, ssocit l complexe lúdic que volen construir Slou, l´Ajuntment de Trrgon i gent de l ciutt vn protestr, dient que hi pintv el nom de Brcelon en quest projecte d'un comrc trrgonin.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2011 19:40 h
V ser un ministre lborist del govern de Tony Blir qui qüestionà l idoneïtt de seguir sufrgnt mb fons públics els estudis humnístics. No resultv productiu, l seu prer, pgr lgú per, posr un exemple, estudir l’escriptur cuneïforme, nlitzr les portcions filosòfiques de Shopenhuer o esbrinr les cuses de l decdènci de l’imperi romà. Tot plegt no es pot comprr mb les recerques en els models mtemàtics que permeteren l producció escl industril dels bons escombrri, o els estudis econòmics requerits per qulsevol indocumentt que trobi fein en un gènci de qulificció.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2010 18:27 h
El títol és provocdor, ho reconec, però v mb intenció. Suposo que l mjori de ciutdni h estt pendent quests dies del blindtge del ctlà que l’ctul govern de l Generlitt està fent, i per mostr d’nàlisi 3 exemples: l llei d’collid, l llei del cinem, o el decret nuncit pel conseller Huguet de l’obligtoriett del ctlà ls professors universitris. Sens dubte, i sot l mev òptic, les tres inicitives són excel·lents per defensr un llengu, l ctln, que hn intentt minoritzr durnt molts segles i que mlgrt tot, ctulment és l 8 llengu l Unió Europe mb presènci 4 estts i mb més de 12 milions de prlnts.
Llegir-ne més