8 de setembre de 2019 22:23 h
Estic plenment convençut que mb ixò del Brèxit,certs Estts i l burocràci de l UE de Brussel.les tmbé tenen molt culp .És cert que d'ençà de l èpoc de Mrgret Thtcher -estic prlnt dels nys vuitnt i principis del nornt del segle psst- el Regne Unit (UK= sempre h cerct privilegis Europ, mb l fórmul de no portr el que li tocv. A més, mi hvi cregut de debò en un UE, com superestructur econòmic i politics, mb polític exterior i de defens pròpi i únic; encr menys mb el concepte d'un Europ federl dels pobles.
Llegir-ne més
24 de juny de 2019 15:02 h
A hores d’r, juny de 2019, j només ens mnquen sis mesos per celebrr els 10 nys de l’noment “procés ctlà” , mb quell mític mnifestció dede juliol de 2010 desprès de l històric estf -polític i jurídic- de l “mcroretlld” de l’Esttut del 2006, que hvi estt vott pel Prlment de Ctluny, el Congrès dels Diputts i referendt pel poble ctlà . Doncs bé desprès de 9 nys i 6 mesos, l cos està molt turd, el futur no pint gens bé per Ctluny i penso que h rribt l’hor de debò per començr ser utocrítics i per nlitzr mb profunditt les cuses d’quest estncment.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2019 21:50 h
No hi h dubte que vivim un moment històric tens Ctluny, l’Estt espnyol i Europ . A hores d’r sembl que lguns persontges polítics no es donen compte que mb les seves polítiques dogmàtiques i jcobines s’estn crregnt les institucions europees, que hn permés gudir d’ençà de 1945, del periòde de pu més llrg l vell continent. En quest sentit és cbdl, és de justíci esmentr -en veu lt- que l grn mjori del sobirnisme i l’independentisme ctlà (mb totes les seves grdccions ideològiques) el que relment pretén és rticulr un Ctluny lliure i mb molt cohesió socil; un Repúblic ctln mb més qulitt de vid i mb un democràci molt més proper ls estndrs polítics i socils escndinus, britànics i germànics, dintre d’un necessàri interdependènci europe, que no ps l democràci, molt esquifid i feble, que ptim/tenim ctulment els ctlns mb l nostr dependènci un Estt espnyol completment domint per un vell i irrcionl ncionlisme centrlist, d’rrel cstellnist, que menyspre tothom que no cepti un dogmtizd Constitució i que no s’expressi mb l llengi imperil cstelln, vinculd un ideologi totlment ntig i ntieurope.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2019 22:03 h
L censur l conferenci de Puigdemunt i Torr l Prlment Europeu ens demostr que Ctluny encr és un pís, un nció sense estt, un mic dolescent per f temes de diplomàci i polític exterior; entre tots hem de fer un esforç suplementri per tl que ens escoltin, més i millor, rreu d 'Europ i el món. J sbem que l diplomàci espnyol és destructiv i prepotent, però Ctluny, si vol ser un Estr sobirà dintre de l interdependències Europe h d'enfortir-se molt més i conrer més diplomàtics mteurs i professionls.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2018 21:54 h
Mlurdment el vdemècum de l Unió Europe ctul és el següent. 1. L UE: si no ets un Estt no existeixes. Fins i tot en relció mb l llengu i mb l qüestió lingüístic. 2. 2.Si ets un Estt petit hi ets menys l UE..Els estts imperils i jcobins com Espny l Estt Frncès, Itàli, Polòni -bns el Regne Unit- i el grn estt federl utèntic de l Repúblic Federl Alemny són els que relment “tllen el bcllà” en quest club d’estts hipòcrites i utoritris noment UE 3.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2018 23:35 h
Ctluny collirà uns 60 refugits dels que es troben r en igües interncionls bord del vixell solidri de resct ‘Aqurius’, el mteix que en v interceptr més de 600 f un dos mesos. Això, com prt d’un cord entre diversos pïsos de l UE que s’hn reprtit els migrnts, que desembrcrn Mlt. Pedro Sánchez s’h volgut puntr el trumfo d’un negocició europe exitos, mentre que Emmnuel Mcron l’h desmentit i h prlt d’un linç frnco-mltes. En tot cs, l Comissió Europe j h dit que ixò és un solució d hoc.
Llegir-ne més
17 de juny de 2018 17:31 h
Estn pssnt coses molt greus l nostr estimd Europ. En quests moments, l UE, Europ i l Immigrció formen un trinomi molt complict, en què sembl que l qüestió cd di es complic més . Ar bé, el problem no és Europ (cldri més Europ que mi) . L veritble desgràci són el polítics, voltes molt corruptes i poc preprts, que mnen les institucions europees, totlment incompetents, i el jcobinisme neoncionlist i reccionri de certs estts que w pensen que encr són utèntics imperis colonils, però que de fet no deixen de ser un zero l’esquerr, per tl de resoldre mcroproblemes molt vidriosos i complexos com són l gestió de l immigrció i el control de l fronter sud de l Mediterràni.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2018 23:57 h
Crles Puigdemont h nimt el diumenge de ressurrecció difonent un misstge d’àudio des de l presó de Neumünster mitjnçnt un diputt del prtit de l’esquerr lterntiv lemny Die Linke. El president destituït pel 155 h cridt l gent no “bixr l guàrdi” dvnt un estt que ctu de form “utoritàri”. En un àudio de qulitt pobre que no pss dels 30 segons, li h dont temps cusr Mdrid de “retllr drets fonmentls” i de recordr el gest de les Ncions Unides en defens dels drets humns Ctluny. En concret, el consell de drets humns de l’orgnisme h dmès tràmit demndes tnt de Puigdemont com de Sànchez en defens dels seus drets polítics.
Llegir-ne més
27 de gener de 2018 00:00 h
Hst cuándo se v permitir que el Gobierno espñol del PP sig busndo de los poderes que le puede conceder un Estdo ntidemocrático. Pensdo pr stisfcer los intereses del más fuerte y no de lo más justo. De un justici cd vez más politizd. Y de un, cd vez más rebrotd ultrderech frnquist ntictlnist, y nti todo lo que se tolernci. Espñ está cyendo en el delirio con este Gobierno. Decí Voltire: “Aquellos que pueden hcerte creer bsurdiddes, pueden hcerte cometer trociddes”. Est semn h estdo señld por l sesión de investidur del nuevo president de l Generlitt, que se celebrrá el próximo mrtes 30 de enero ls tres de l trde, según informó yer el president del Prlment, Roger Torrent.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2017 23:28 h
És curiós que els preus de les begudes lcohòliques i el tbc Luxemburg siguin dels més bixos de l UE; mb d’unes diferències bissls en relció mb els preus del seus veïns de l’Estt frncès, Alemny i Bèlgic. Cl tenir present que el Grn Duct de Luxemburg és un prdis fiscl - ocult i tolert- dintre de l UE. El pis de Jen Clude Juncker, ctul President de l Comissió Europe. qun v ser primer ministre d’quest petit pís v “perdonr” molts impostos 300 multincionls, lgunes d’elles tn potents com Google.
Llegir-ne més