Daniel Ruiz-Trillo
7 d'octubre de 2017 11:10 h
Contra l'odi
Més enllà de les brutls càrregues policils del di 1-O, mb 900 ferits i lguns de greus, cldri tenir en compte que l'odi cp ls ctlns, i sobretot els sobirnistes, continu ben viu, per desgràci. A Verges, Medinyà, Giron, Srrià de Ter i l Grnd del Penedès hn punxt les rodes de centenrs de cotxes. Veïns de Lleid denuncien intimidcions de l polici espnyol. Encr hi h 750 lcldes ctlns investigts només per les seves idees. Els líders de l'ANC i d'Òmnium hn hgut d'nr declrr l'Audiènci Ncionl espnyol, només per defensr les institucions ctlnes dvnt del cp d'estt del di 20 de setembre.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
9 de juliol de 2015 23:49 h
S'asseuran
S'sseurn. Els primers dies de l setmn vinent els principls ctors independentistes es tornrn sseure de mner oficil l voltnt d'un tul per explorr l possible llist unitàri civil després del frenètic mes d'octubre psst. L trobd, orgnitzd per Artur Ms, s'ssemblrà o bé l del di 3 o l del di 13 d'octubre de —. L primer reunió v ocsionr l'escenificció d'un unitt imponent, que fei por Mdrid, per defensr un 9N j suspès pel TC. L segon, només deu dies després, v certificr l fi de l unitt sobirnist en l'nomend 'trencdiss de Pedrlbes'.
Llegir-ne més
Miqui Mel
6 de juliol de 2015 20:45 h
Sobiranisme Atomitzat
Si fem cs l drrer enquest del CEO, l voltnt d’un 24% dels potencils votnts de Podemos es declr fvorble l independènci. En el cs d’ICV-EUA el percenttge puj un 39%. Estem prlnt de xifres prou importnts que podrien decntr blnces el 27S. Si quest tendènci es consolid, l conseqüènci podri ser que, tot i hver-hi un probble mjori de votnts independentistes, l dispersió d'quests en cndidtures l mrge de les indubtblement sobirnistes, molt probblement fri turr el Procés en sec. Enquestes bnd, sobt que hi pugui hver votnts sobirnistes pssnt per lt el repte més grn del pís des de l dictdur.
Llegir-ne més
Xavier Diez
28 de gener de 2014 17:21 h
L'estranya estratègia unionista
El psst cp de setmn, l pln mjor del PP v desembrcr Brcelon per celebrr un conferènci polític. Orgnitzt prtir de pràctiques de qui consider que es trob territori hostil (només podien ssistir gent convidd o periodistes creditts), se suposv que hvi de servir per explicr l’estrtègi del prtit per neutrlitzr el creixent (i qui sp si hegemònic) sentiment sobirnist del pís. L cos començà prometre prtir del moment en què el ministre d’Hisend, Cristóbl Montoro nuncià que deixrien de publicr blnces fiscls, i que questes serien substituïdes per un perífrsi incbble que sonv eufemisme tècnic.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 de maig de 2013 20:47 h
Tensió, revolta i feixisme
En quests moments vivim un estt de tensió ccelerd; és un situció molt complicd . Es f més necessri que mi guntr i resistir. Té ró l President d’Òmnium qun diu que l crisi pot refredr el sobirnisme . Però, no hvíem quedt que l crisi judri l cus independentist? Potser cldri sber que el que ptim no és crisi, sinó estf i mnipulció. L'nomend "crisi" és més estructurl que mi, però tmbé té un component molt importnt de regressió socil; de lluit de clsses, de pretendre - per prt de l plutocràci interncionl - recuperr terreny i descvlcr definitivment l'estt del benestr, és dir, tornr uns pràmetres socils del segle XIX .
Llegir-ne més
Miqui Mel
19 de febrer de 2012 11:00 h
Catalunya en Estat d'Emergència
Estem en situció d'emergènci. Ho firmv l'ltre di l'lclde de Brcelon. A hores d'r, entrnt en recessió, mb el teixit socil l límit i uns pressupostos que s'hurn de refer l cp de dos dies de ser provts, no és trct de veure si l'mpoll es mig plen o mig buid, perquè de fet ens hn pispt l que teníem i n'hem d'conseguir un de nov. Per sobreposr-se l sensció de desfet i l frustrció cl prendré mesures urgentment. L reculd generlitzd menç de deixr l'estt del benestr i l'utogovern mss lleugers de rob, just qun més fred f for.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
16 d'octubre de 2011 17:47 h
El catalanisme de Duran i Lleida : boiròs i desprestigiat
El drrer discurs, en form de propost polític, del Sr. Durn Lleid, f l sensció de voler rticulr un grn forç de centredret regionlist, on s’hi podri encbir molt bé l'ctul sucursl del Prtido Populr cs nostr . Tot plegt encobreix unes mncnces i unes contrdiccions molt remrcbles. En quests moments Ctluny, l defens de l sobirni (dintre de l interdependènci europe), és quelcom que v molt més enllà de l defens més o més clàssic d’un ncionlisme ctlà identitri.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
29 d'agost de 2011 18:30 h
Cal superar el “vedettisme” polític
L’vnçment de les eleccions l Congrés dels Diputts i l Sent, en principi pel proper 20-N, i l situció de pràlisi ( de fi d’etp) que viu hores d’r l’executiu de Rodríguez Zptero obliguen totes les forces polítiques, mb spircions d’conseguir representció l circumscripció gironin, plntejr-se, mb intel•ligènci, un estrtègi per convèncer els electors del nostre territori que questes eleccions “generls” espnyoles són importnts. I més, en un territori que és l punt de llnç del moviment sobirnist/ independentist,.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
21 de febrer de 2011 08:00 h
I si fos veritat? (i II)
Us enllaço la segona part de l'article publicat a El Matí Digital corresponent al febrer del 2011 http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=2220
Llegir-ne més
Josep-Joan Rosselló
2 de novembre de 2010 13:02 h
El temps del mallorquinisme polític
D’un temps ençà es torn prlr de mllorquinisme com fei temps que no en senti prlr. El mllorquinisme polític er, prer meu, un moviment propi de principis del segle psst, que es v perllongr fins l dictdur sorgid de l guerr civil espnyol, per cbr de morir en els primers nys de l trnsició democràtic. De fet, per mi i per molt gent de l mev generció el mllorquinisme hvi estt sempre el nom col·lectiu que es fei servir per nomenr l’fició del RCD Mllorc. No hi h temps que no torn, emperò, i en quest cs s’junt l dit mb el prgmtisme i l por lguns mots, que convé rrconr per políticment correctes: llà on sempre hvíem prlt d’esquerres r només hi h progressistes; dels Pïsos Ctlns, d’ltr bnd un eufemisme per no dir-li senzillment Ctluny, més vl no prlr-ne perquè son pnctlnisme (perquè el terme pnhispnismo es llegeix en positiu, com comunitt de pobles germns, i el pnctlnisme és presentt com imposició imperilist d’on mi no hi h hgut cp imperi?), i de tnt no prlr-ne hem cbt no creient-hi, negnt-ne l’existènci.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs