Josep Maria Loste
8 de juliol de 2014 22:24 h
Els ajuntaments diuen prou
Les reformes del govern espnyol, millor dit, l regressiv contrreform centrlitzdor i ntisocil continu fent cmí, com un picondor, mb l mà uniformist del PP (mb l inestimble jud de l reccionàri FAES). Tnt en l'àmbit de l'educció, mb l inefble llei Wert, com en l'àmbit de l justíci i, sobretot, en l qüestió de l'dministrció locl, l insensibilitt de l'executiu de Rjoy envers l democràci de proximitt és totl. Això és quelcom terriblement lmentble. Però el món locl ctlà h escltt: 850 municipis de Ctluny s'hn plntt.
Llegir-ne més
Cap comentari
Fundació Capmany
10 de setembre de 2013 11:18 h
11S. Cap al futur
Ctluny es plntej quest 11 de setembre reptes de mobilitzció importnts. Reptes que responen reivindiccions socils i ncionls, un binomi necessri per pensr el futur. Cl que en quest futur que es reivindic no es deixi de bnd l situció ctul de moltes persones que pteixen les conseqüències d’un, j llrg, crisi econòmic i unes retlldes econòmiques i de drets socils que hn post l’Estt Ctlà del Benestr contr les cordes. El curs escolr començ mb menys mestres i més lumnt. L’tur j freg el 25% i el de llrg durd represent més de l meitt (58’4%) del totl.
Llegir-ne més
Fundació Capmany
10 d'abril de 2013 12:38 h
Una UE milionària...
… en nombre de persones l’tur! S’hn presentt les drreres ddes d’tur l Unió Europe que j h supert l brrer dels 19 milions de persones l’tur. Si bé f poc menys d’un mes es v expressr , des de l comissió europe, que l lluit contr l’tur er prioritàri s’evidenci que les polítiques de continuïtt i ustericidi que s’pliquen no porten l millor del merct lborl i de l’economi de l Unió. Després de l confus mniobr Xipre i de l sentènci del Tribunl Constitucionl de Portugl, començ ser visible que el rumb de polítiques unitàries en l’àmbit econòmic i, en tot cs, centrlitzdes no port un millor ls estts, ni tn sols ls predominnts que mrquen l líni seguir per tot l UE.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 d'abril de 2013 15:29 h
Les retallades i el descarrilament del procés
Result incceptble que, per culp d’un usteritt irrcionl rbiosment ntisocil, els slris cd cop vgin perdent més poder dquisitiu i, per contr, els subministrments, els serveis essencils, (igu, gs, electricitt, trnsport públic i telecomuniccions) s’incrementin considerblement. D’quest mner, l despes lborl per treblldor v reculr un 3’2% en l’últim trm del 2012; més les percepcions no slrils vn retrocedir un 15’65 %. Encr és molt més greu que, en els drrers 3 nys, els emplets públics hgin perdut un 30% del seu poder dquisitiu .
Llegir-ne més
Jaume Meneses
5 de gener de 2013 21:16 h
El "papus" de l´austeritat
De què serveix tnt usteritt que des de f temps els nostres estimts polítics, di sí i di tmbé ens l'entforen ls nostres cervells per que recordem de quin ml hem de morir?. Ar bé, d'usteritt per ells no en prlen ps. Això sí, trvés de l televisió hem d'ssbentr-nos mentre estem sopnt, que hn denuncit 63 diputts per cobrr dietes tot i viure Mdrid. I entre quests espvilts, hi h el Srs. Rjoy, Montoro, Fernández Díz i Sr. An Pstor. Molt lleig senyors diputts..., molt lleig! J que ens volen plicr totes les retlldes que hn nuncit i d'ltres que vindrn, vull mplir quest notíci, mb un rticle (www.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
18 de juny de 2012 22:16 h
Olé, Olé i Olé!!!!
Les xifres són tn monstruoses que bllen pels cps sense que trobin un punt d’enteniment. L informció es cuin i tergivers de tl mner que qun rrib l seu destintri no hi h mner de treure’n l’igu clr. Per un ltr bnd, l legió de doctes experts i els vespers d’opinires sou mregen l perdiu diri. El primers mb un excés de prudènci frcid de tecnicismes que vol mgr l sev incpcitt d’portr solucions, i els ltres mb l xerrmec hbitul esvlot critures. Entremig d’quest mrsme, de tnt en tnt, resson lgun veu preclr que cnt veritts com temples l qul els grns mitjns miren de posr sordin.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
17 de maig de 2012 17:08 h
Retallades i/o canvi de model ?
Les contundents retlldes socils dels drrers temps, Ctluny j s'h inicit l tercer fse, es porten terme per l crisi, però el rerefons no és l crisi sinó l nturles polític; és dir, que el que es pretén de debò es cnvir el model socil europeu, crregr-se l'estt del benestr, per tl de provocr que l vell continent es visqui més mlment, en un brrej dels models regressius, xinès i nord-mericà . Les retlldes no deixen de ser un cmí , molt mortificdor, per endinsr-nos en un model dogmàtic i profundment injust, en què es vol substituir l justíci socil per l critt.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
16 d'abril de 2012 15:40 h
L'Estat espanyol ens espolia encara més
El Govern espnyol h nuncit que reduirà dues prtides pressupostàries essencils de l’Estt del Benestr, les de snitt i educció, en 10.000 milions d’euros. Com que són competències utonòmiques, i com que l’Estt espnyol no hi h mner que entengui que cl suprimir ministeris sense competències (Snitt, Educció, Cultur, Agricultur i l secretri d’Estt d’Hbittge) , és de preveure que fci recure el pes de l retlld l dmunt de les utonomies. Aquest escpçd del pressupost s’fegirà no només l sever reducció que h plict el Govern de Ctluny en snitt, sinó que tmbé ls 1.
Llegir-ne més
Xavier Diez
5 de desembre de 2011 21:07 h
L'ombra d'Aznar és allargada
Si hguéssim de resumir l’ctitud polític d’Aznr mb un sol eslògn mb specte d’epitfi, podríem dir: «Fort mb els febles, submís mb els forts». Aquest màxim fou un constnt en l sev relció mb els fers interns i externs. Dur mb els treblldors, mic dels bnquers. Ftxend Perejil, i grum les Açores. L grndes hispànic que exhibi dvnt les fràgils democràcies lltinomericnes i el menysteniment de ctlns. Un dècd després, Ms començ nvegr per un drecer perillos. L rut d’Aznr que, mlurdment, i de mner prdoxl respecte l sev pssió per símils mrítims, pot cbr mb el nufrgi del ctlnisme.
Llegir-ne més
Xavier Diez
30 de novembre de 2011 07:56 h
La irresponsable "responsabilitat" del govern de Catalunya
Fets. Finlment és prtir d'un combinció de fets prentment contrdictoris, com es pot fer un lectur de l relitt. Fet número 1. Retlldes estil "L Mtnç de Texs", que fecten el pinyol de l'estt del benestr. Fet número 2. Qui retll, com és el cs de Boi Ruiz (mb un mird que record Freddy Kruger) té interessos en l ptronl privd. Fet número 3. El dèficit per compte corrent de l Generlitt representrà prop de l'1,5% d'uns pressupostos j retllts un 10% respecte de l'ny psst. Fet número 4. L'estimció de dèficit fiscl ctul respecte l'estt represent entre el 7,5-9%.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs