16 de maig de 2016 11:56 h
El Sr. Quico Homs no dispos de prou credibilitt per donr lliçons d'independentisme ningú. El Sr. Quico Homs huri de ser més modest i més cut i, en conseqüènci, copsr que no està legitimt per donr certes lliçons d'ltres, qun cs sev, CDC, té un importnt sector que no s'cb de creure ixò del procés, l sobirni i l independènci (i sent molt nostàlgi del “peix l cove”). De fet, les lliçons d’independentisme que f, ls qutre vents, el Sr. Quico Homs només es poden interpretr com un “fugid endvnt” dvnt de l divisió polític del seu prtit.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2014 18:45 h
L successió conctend de fets i esdeveniments dels drrers mesos en l'esfer polític de Ctluny, f que l dt del 12 de desembre de 2013 quedi llunyn en el temps. Aquell dijous, pels volts del migdi, el president de l Generlitt Artur Ms, compreixi dvnt els mitjns de comunicció l Gleri Gòtic del Plu de l Generlitt per nuncir mb l solemnitt de les grns ocsions l'cord l que s'hvi rribt en termes i di per fer un consult l poble ctlà. L imtge del cp de l'Executiu ctlà envoltt dels líders de les formcions polítiques fvorbles l dret decidir, fou un moment d'orgull per tots quells que ens sentim tossudment demòcrtes per l'exemple que v suposà l concreció d'un cord entre orgnitzcions polítiques mb ideologies tn diferents.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2013 08:00 h
Us fig mns l'rticle pregut l'Associció Ctln de Prems Grtuït el proppsst mes de novembre. L pu de Westfli (1648) pos fi l llrg guerr que hvi dessgnt Europ durnt trent nys, ixí com tmbé, l guerr dels Vuitnt Anys entre l Monrqui hispànic i els rebels protestnts dels Pïsos Bixos (en bon mesur, les ctuls Holnd i Bèlgic). Felip II de Cstell, el Prudent, destinv quntitts ingents de diners, recursos i tropes per mntenir l’hegemoni polític i religios les Disset Províncies, un prt de l’herènci imperil de Crles V, compreses per Luxemburg, Limburg, Brbnt, el Frnc Comtt, Holnd, Zelnd, Flndes, Artois, Nmur, Hinut, Anvers, Mlines, Utrecht, Gelderlnd, Frísi, Overijsel i Groning-Drenthe.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2010 15:34 h
...m'hgués importt si es podi prlr l nostr llengu l Congrés i l Sent, o si ens donven permís per posr el CAT l mtrícul del cotxe. Tmbé hgués trobt crucil un bon Esttut i coses d'quest estil. Mquilltge, l cp i l fi, que fri que l nostr convivènci mb els espnyols fos menys dur. Al cpdvll, ls ctlns ens grden les prences i que ens deixin ser com som. I mb un "nció" per quí, i un "competènci" per llà, j en teníem prou. D'ençà que recordo que, no només sóc desfecte l règim espnyol (mi no m'he considert espnyol, deixnt de bnd que, oficilment, tmpoc ho sóc), sinó que ni tn sols segueixo els mitjns o l polític dels espnyols, com no sigui trvés d'un mitjà ctlà.
Llegir-ne més