14 d'abril de 2017 14:34 h
L Setmn Snt, en qulsevol cs i més enllà del significt religiós que li ssigni un determind comunitt de fe, refereix vlors, reflexió i compromís. En quest direcció sembl importnt turr-nos en vinculr-l un relitt i un context en què les desigultts i el menyspreu per l vid ngoix. L'espernç, motor de l utopi, és difumind per l cobdíci i l insolidritt. El febrer psst, en un de les seves homilies en l miss diàri l cpell de Snt Mrt, el Pp Frncesc denunciv sense eufemismes: "Avui l món hi h vessment de sng.
Llegir-ne més
28 d'abril de 2015 19:42 h
F j uns qunts nys, prticulrment desde l'ny 2001, funest per l nostre món, que jo i ltres persones de més importànci portem observnt un fenòmen. I r direu què si l'imperilisme occidentl, que si l colonitzció, que si els genocidis, que si l'esclvitud, etc. Si, es cert que Occident i Europ en prticulr s'hn comés errors, es cert que por molt que r (encr) sigui on més nivell de vid es té tot el món, no sempre h estt ixí, que l civilitzció v começr Àfric, que durnt molts nys els siàtics vn ser més civilitzts que nosltres, etc.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2013 14:38 h
Segons el Punt-Avui (http://www.elpuntvui.ct/notici/rticle/2-societt/5-societt/632395-ctluny-un-dels-pisos-mes-lics-de-leurop-seculritzd.html) l religió ctòlic podri deixr de ser mjoritàri prtir del 2025 Ctluny j que només un 10% de l poblció estrà btejd. No f gires nys els pres btejven els ndons tot just néixer. Er un costum tn rrelt que no es plntejven un ltr cos. Avui di, en cnvi, qui opt per quest sgrment j no ho f per inèrci ni trdició sinó després d’hver sospest rcionlment tots els pros i contres.
Llegir-ne més
25 de maig de 2011 08:00 h
Us fig mns l'rticle pregut l número 1404 del setmnri El Temps del 10 de mig de 2011 En sentit mtemàtic, identitt vol dir igultt. Un identitt col·lectiv, doncs, es fonment en l’existènci d’uns elements comprtits que fn que un grup de persones se sentin iguls entre elles: cultur, llengu, religió, polític, economi, històri... A Europ, enmig d’quest joc d’identitts encreudes, lguns d’quests elements hn predomint per sobre d’ltres. I, sovint, l pertinenç un Estt, com conseqüènci d’un guerr o d’un linç mtrimonil, s’h impost elements identitris, com l llengu, l cultur o l religió.
Llegir-ne més
29 d'abril de 2010 05:00 h
Trd o d’hor hvi de prlr d’quest tem encr que, reconec, em molest un mic perquè l mner com nem vestits els uns i els ltres -l segle XXI- des del meu punt de vist no huri de ser problem. El tem del vel, però, sembl que continu donnt cord i em f l’efecte que encr tenim per uns qunts segles més. Els meus coneguts em diuen: 'És un tem delict i s’h d’nr de puntetes i vigilr les teves prules'. És veritt que no és fàcil prlr del vel perquè no grd tothom, però form prt del di di i s’h d’encetr el diàleg i pssr pàgin, que j toc.
Llegir-ne més