2 de setembre de 2015 14:09 h
J entrem en l rect finl. Iniciem un setembre que h de ser extrordinri en el vessnt polític. Ar el més importnt és mobilitzr-nos de debò perquè l llist del Junts pel Sí rribi ls 100.000 cndidts. Ar h rribt el moment que, des de l bse, trenquem l por i l mnipulció . Ar h rribt el moment d’unir esforços perquè l gent sigui l’utèntic protgonist d’quest precmpny i cmpny totlment diferents de les viscudes d’ençà de l’ny 1980. El 27-S, mereix el màxim esforç.
Llegir-ne més
6 de juny de 2015 07:26 h
Llegeixo l prems que el Tribunl Constitucionl espnyol h nul•lt l’impost ctlà ls dipòsits bncris. De fet, quest impost estv suspès cutelrment des del gener del 2013, desprès que el govern espnyol presentés un recurs en què es demnv que s’pliqués l’rticle 161.2 de l CE, l qul cos implicv que no es pogués plicr l’impost mentre no es resoli l qüestió. Dvnt d’quests fets, l reflexió/consttció més ssenyd és que mb l’ctul mrc constitucionl espnyol, el govern ctlà (del color que sigui) ho té molt difícil per portr terme un utèntic polític socil.
Llegir-ne més
4 de juny de 2015 18:31 h
Per què només es preguntrà ls spirnts exercir l professió d’dvoct en llengu cstelln ? Per què l’exmen per l’ccés l’dvocció només serà en l llengu de Cervntes, qun el Ministeri de Justíci s’hvi compromès fer-lo tmbé en ctlà ? No hi h dubte que l posició del govern espnyol en relció mb quest qüestió represent un nov ond per tl de minoritzr, encr més, el ctlà en l’àmbit de l’Administrció de Justíci. Cl tenir present que importnts entitts com l’Institut d’Estudis Ctlns, Juristes per l Llengu, el Consell de l’Advocci Ctln i l Pltform per l Llengu hn fet explícit l sev queix i pensen recórrer l normtiv.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 20:17 h
És denigrnt i, lhor, demolidor l polític del PP en l’àmbit de Justíci. De fet, l propost de privtitzció del Registre Civil és bsolutment regressiv. El Registre Civil és un servei públic, per excel•lènci, que h de continur en l’àmbit de l’Administrció de Justíci. L reform que pretén portr terme el govern centrl és un utèntic fru, polític i socil, j que per efectur uns tràmits, de serveis bàsics, s’huri de pgr.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2013 19:19 h
Ctluny trvess moments durs, difícils i prdigmàtics. Ens trobem un pm de l independènci, però l’sfixi econòmic – l’tc permnent, premeditt i mnipuldor per prt de l superestructur de l’Estt espnyol – provoc un sensció gredolç, d’insegurett en nosltres mteixos. És quell sensció difícil de definir de: “qun pitjor, millor”, però és clr, mb inconvenient que prt de l societt no pot seguir. De fet, els ctlns estem ptim un brutl recentrlitzció econòmic, culturl eductiv, judicil i, de l’àmbit locl, mi vist d’ençà de l resturció democràtic l’Estt espnyol l’ny 1977 .
Llegir-ne més
21 de novembre de 2013 23:28 h
En quests moments ens trobem mb unes lleis uniformitzdores, en discussió. Unes lleis, impulsdes pel PP, que representen un utèntic picondor ntictln i ntisocil, que no s’hn de poder plicr, de cp de les mneres, cs nostr. Aquest pquet legisltiu tn negtiu, que s’està debtent l Congrés dels Diputts Mdrid, englob des de l’àmbit de l’educció - l Llei Wert - ; l’àmbit de l justíci – L Llei de demrcció i plnt, mb l voluntt de pretendre crregr-se l justíci de proximitt i els jutjts comrcls (prtits judicils) – ; l’àmbit de l’dministrció locl i l’àmbit del comerç i l’economi - l Llei d’unitt de merct - .
Llegir-ne més