10 de març de 2017 20:12 h
El di que l’Assemble Ncionl Ctln celebr el seu cinquè niversri, l’Estt espnyol h nt per primer vegd més enllà de l’menç del 155 (l suspensió de l’utonomi), deixnt entreveure el ps següent: l’plicció de l’rticle 116, el que determin l’estt d’excepció. El document, que h filtrt el diri unionist El Periódico, seri un escrit del govern espnyol envit l Consell d’Europ, per justificr l drrer reform del Tribunl Constitucionl, mb el següent text: «[...]en el cs que hi hgués un fort reticènci d'un o més governs regionls o locls complir mb sentències i decisions del TC, desfint obertment els poders d'execució del tribunl, posnt en risc el sistem constitucionl en el seu conjunt, podri plicr-se l'rticle 155.
Llegir-ne més
6 de juny de 2016 23:05 h
L bomb de rellotgeri j torn mrcr els últims segons del compte enrere bns d'explotr. Tot començ puntr r que l deflgrció es podrà tornr evitr l'últim instnt, però només per donr uns qunts dies més un rtefcte explosiu que mi s'h pogut turr des que h començt el procés. J no huri de ser un sorpres, perquè l'ventur independentist ctln h conviscut mb prtidismes, perfils propis mrcts i decisions en contr de l unitt i de l'objectiu i, mlgrt tot, r hi h un president, un govern i un prlment nítidment independentistes per primer vegd com mínim des dels nys 30 del segle psst -per no dir de l històri.
Llegir-ne més
31 de març de 2016 22:56 h
L’endemà de l’esperd reunió entre Pedro Sánchez i Pblo Iglesis h consttt que l trobd h portt bones mneres i molt ‘postureig’, però no hi h hgut cp cnvi rel d’escenri. Mentre que Podemos neg rotundment que es pugui bstenir en un executiu PSOE-Ciuddnos, el prtit tronj h vett de l mteix mner el seu grn rivl en el terreny de l nov polític. De fet, començ ser molt evident que Albert River vol evitr de totes totes un foto mb Pblo Iglesis i vicevers. L pregunt que gener quest consttció és clr: després de dècdes d’incpcitt de l dret i esquerr espnyoles per rribr cp grn pcte d’Estt com per exemple en educció, quin novett estn portnt els prtits nous, si no són cpços ni d’prcr l’electorlisme per un moment i seure l mteix tul? És un ltr diferènci de trnnà respecte el ctlà on, dret i esquerr ctlnistes són un mteix formció i l’extrem esquerr com mínim seu l tul.
Llegir-ne més
12 de març de 2016 02:31 h
Aquest setmn Oriol Junquers h estt notíci per un reunió que v celebrr Brcelon mb el ministre d’Economi espnyol, Luis de Guindos. L trobd v despertr suspicàcies de gent tnt d’un bàndol com de l’ltre que no n’enteni el motiu. Fins i tot, gent de tot Espny, mitjnçnt Twitter, vn llnçr un cmpny per burlr-se del gest suposdment contrdictori voler desconnectr. És clr: què hi f un independentist en ple procés de trnsició 'pidolnt' Mdrid rebre diners? En primer lloc, Junquers no està demnnt lmoin, només demn el mínim del que li pertoc Ctluny.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2015 20:12 h
Avui l notíci del di en relció l procés h estt indubtblement l’exclusiv que h difós RAC1 en relció l possibilitt que el govern espnyol vnci les eleccions i les fci coincidir mb les plebiscitàries ctlnes, per mirr de provocr un divisió letl entre CiU i ERC i vortr el procés definitivment, r que estem en un moment delict. El comunict, un clm l incertes i l’especulció, h dont l volt Ctluny i fins i tot Mrino Rjoy s’hi h referit mig mtí preguntes dels periodistes, dient que no descrt cp opció, però que en principi mntindrà l convoctòri per finls d’ny.
Llegir-ne més
19 de març de 2015 22:14 h
Mig ny just després de conèixer els resultts del referèndum escocès, són molts els records que es brregen d'un procés que v cbr mb finl mrg, però que v ser únic. Vlenti, il.lusió i espernç dels independentistes es vn trobr mb risc, desesperció i nervis dels unionistes els últims dies bns de l cmpny. Sobretot, però, des de Dvid Cmeron fins Alex Slmond eren conscients d'un cos: les fronteres d'un pís tn poderós com el Regne Unit estven en joc i quell 18 de setembre de 2014 seri per sempre més un di per emmrcr en l democràci britànic.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2013 23:45 h
Segons l'Estudi Generl de Mitjns, Ctluny Ràdio h conseguit un mitjn de 535.000 espectdors diris entre el mrç i el juny. L'emissor públic encden més de 4 nys drrere de RAC1 en udiènci. En l'ond publicd vui, l diferènci entre RAC1 i Ctluny Ràdio és de 142.000 oients, un màxim històric. Per sobre de tot, però, l dd de l públic és l pitjor des del novembre de 2011 (514.000). El descens en el pressupost es f evident. Seguint el model de l pràctic totlitt de pïsos europeus (en contrposició ls EUA), un ràdio públic fort és un estructur d'estt fonmentl.
Llegir-ne més