30 de novembre de 2016 22:46 h
És significtivment positiu que en els drrers temps s’hgi pogut rticulr, Ctluny, un veritble linç contr l pobres. Aquest linç s’rticul en el projecte Lliures, com un fons econòmic de solidritt per finnçr rreu del pís inicitives de trnsformció socil. Aquest utèntic unió socil, mb molt sensibilitt ncionl, està formd per l Coop57, especilitzd en gestió de recursos; ECAS, Entitts ctlnes d’cció socils, que té molt experiènci en desenes d’entitts i Òmnium culturl, mb 55 nys d’existènci, mb molt experiènci de cohesió socil trvés de l llengu i l cultur.
Llegir-ne més
17 de novembre de 2016 16:18 h
El drrer cs de Reus (Bix Cmp) -mb l funest conseqüènci d’un person mort- sobre l xcr de l pobres energètic pos sobre l tul l vulnerbilitt socil que pteixen mss ciutdns de Ctluny. El nou drm socil de l pobres energètic pos de mnifest les mncnces socils de l nostr societt ctul. Sense un pensió o un slri dignes tots som cndidts l pobres energètic. L vulnerbilitt socil és brutl. Mlgrt tot, hi h solucions: lleis més clres efectives, un reforçment del personl interí, lborl i funcionri en els deprtments clu, un justíci socil europe de debò i que les empreses elèctriques, i d’ltres subministrments, deixin d’exercir de senyors feudls en ple segle XXI.
Llegir-ne més
11 de maig de 2016 15:41 h
A mig de 2016 l problemàtic socil Ctluny -mlgrt lgunes ddes estdístiques,un xic dulterdes, que esmenten que s’hn cret lguns llocs de trebll- és més greu que mi. Els desnonments -tnt des del vessnt de les execucions hipotecàries crregdes de clàusules busives com dels lloguers que no es poden pgr perquè els sous i les prestcions socils són mss insuficients- l pobres energètic, l’tur estructurl dels mjors de 45 nys, uns problemes molt greus dels jubilts que, en l grn mjori, mb pensions molt bixes, no poden ccedir residències d’un form dign, ixí com un pobres slril i socil sever molt ccentud configuren un pnorm desoldor, en què el poder polític h de reccionr i fer front les grrotdes indignes del govern espnyol, mitjnçnt el Tribunl Constitucionl, que com rm polític llncívol i desestbilitzdor pretén un esclt socil i ntihumnitri mi vist en l històri contemporàni de Ctluny.
Llegir-ne més
16 de març de 2016 15:12 h
En l’ctulitt ens trobem en uns moments en què l pobres, mb tot l sev càrreg de negtivitt i bndejment socil, està dquirint un protgonisme mss destct l nostr societt ctln. De fet, l pobres – nov, polièdric i ccelerd- mb totes les seves derivdes és un element molt retrdtri per l consolidció del procés d’lliberment ncionl de Ctluny. Encr que tmbé cl tenir en compte que el fenomen de l nov pobres (l pobres ccelerd i contundent) j, hores d’r, és un xcr molt estes, que fect tot el vell continent.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2015 08:09 h
Portbou trvess moments difícils. Portbou necessit plegr el màxim de tlent i de forç per poder tirr endvnt inicitives que fcin reviure el poble. Aquest encisdor loclitt situd l nord-est de l comrc de l’Alt Empordà, on les Alberes rriben fins el mr, tot crent un pistge mervellós i un pu suprem, necessit més unitt i entes per seguir btegnt. A hores d’r Portbou li f flt impulsr el civisme i, sobretot, que l sev gent s’punti fer de voluntris en tsques diverses. Portbou, en els drrers temps, té plntejts uns reptes que fn imprescindible l implicció del màxim nombre de persones.
Llegir-ne més
23 de maig de 2015 20:27 h
El mlbrtment d’liments és un problem greu, un immorlitt com un cs de pgès, dvnt de l pobres existent en l’ctulitt. Per quest ró considero que cs nostr s’huri d’plicr l mteix propost que es v provr, per unnimitt, en el prlment de l’Estt frncès. Aquest normtiv implic l prohibició - supermercts i grns superfícies- de destruir, lterr o llnçr les escombrries productes d’limentció que hn quedt sense vendre, però que continuen sent ptes pel consum humà.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2015 13:01 h
Avui en di estn sorgint noves formes de pobres, molt dures i injustes, que impliquen -en el món sociolborl- pssr del “working clss” l “working poor”; és dir, que ,definitivment, tenir fein no implic superr l precriett socil. De fet, r i quí, mb el desenvolupment d’un cpitlisme superfeudlitzt, injust, tercermundist, sofistict i extremist, el trebll j no ens blind de res. Cl tenir present que cus de les monumentls retlldes r recollim els fruits d’quest polític tn equivocd, perquè potser h bixt un mic l’tur, però l pobres h ugmentt de form exponencil.
Llegir-ne més
24 de gener de 2015 15:51 h
En quests moments, en el món sociolborl, hem psst del “working clss” l “working poor”; és dir, que definitivment tenir fein no implic superr l precriett socil. El trebll j no evit l pobres. Drrerment, es prl molt de l bixd de l’tur. Del fet que, gràcies les monumentls retlldes ( l’ustericidi en mjúscules) r recollim els fruits d’quest polític; i, en conseqüènci l situció econòmic és millor. Això no és cert, perquè potser si que h bixt un mic l’tur, però no s’entén que l pobres ugmenti.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 15:32 h
Per què serà que en l nostr, complicd, societt ctul l bon gent cd di pteix més, i es mor més jove; per contr, els corruptes, els poc-soltes i el poderosos- més enllà de l clsse polític -cd di estn més blidts i, pràcticment, girebé mi es moren bns dels vuitnt ? De fet, es pot prlr clrment que vivim en un societt injust, però, sobretot, cncerígen . Ar i quí, el càncer no és només quelcom relciont mb l biologi o l ciènci mèdic, en què sev l solució huri de pssr per l clsse mèdic i científic, sinó que tmbé és quelcom terriblement socil.
Llegir-ne més
20 de març de 2014 15:13 h
En quest moments, l mleïd xcr de l pobres se situ en el bell mig del debt polític i ciutdà de cs nostr. A hores d'r, l cncerígen pobres –que d'ençà del 2008 provoc que cd di 88 ctlns siguin xuclts pel cicló ntisocil de l indigènci– esdevé clrment polièdric, tot i que les cuses principls les podríem resumir en tres punts: estructurls, conjunturls i ideològiques. Ar i quí es pot dir, mb tot contundènci, que l pobres menç l democràci i l'estt de dret; tmbé l pu socil.
Llegir-ne més