9 de febrer de 2014 13:05 h
Vivim en un món de moltes incerteses, en un èpoc en què l incertes h esdevingut el càncer nostre de cd di; r bé, existeix un certes molt clr: no sortirem mi de l'nomend crisi estructurl si no es pos fi l'economi especultiv. I ixò, hores d'r, és completment impossible j que qui ho comnd tot l'ombr, l plutocràci rdicl, h esdevingut boj i pretén reforçr, en els propers nys els seu poder bsolut mitjnçnt quest –destructiv– economi especultiv. No hi h dubte, el món del segle XXI és molt més infeliç, injust i violent que no ps el del segle XX.
Llegir-ne més
3 de març de 2013 10:44 h
Avui en di, cs nostr, ens mnc, ens f flt un full de rut diàfn i un fort polititzció del poble rs; és dir, de l gent del crrer . Mss vgdes el poble sobirà, per culp de no poder pgr les hipoteques, de les seves desespernces i frustrcions - per culp de les grvíssimes injustícies socils que ptim- cu en l'ntipolític, i ixò és nefst, és infust : només port més espnyolisme neofrnquist. A més, quest fenomen tmbé succeeix molt Europ : Itàli, Romni, r sembl que tmbé Àustri, i implic l pujd l poder d’un cínic plutocràci immorl; l qul, en comptes de solucionr els problemes vitls de les persones, encr els greuj molt més i ensorr l gent en l impotènci i l desesperció .
Llegir-ne més
15 de juliol de 2012 12:39 h
Les mesures, drconines i mortificdores, nuncides, mb nocturnitt i trïdori, pel govern espnyol del Sr. Rjoy deixen tocd de mort l democràci. S’intent convertir l’Estt espnyol en un indret cpitnejt pels plutòcrtes i els buròcrtes recentrlitzdors. Les disposicions, rbiosment ntisocils i terriblement ultrjcobines i uniformitzdores ( r es pot prlr, un ltre cop, d’imperilisme cstellno espnyol contr Ctluny) ens situen en uns escenris, polítics i socils, preconstitucionls i postfrnquistes.
Llegir-ne més
26 de maig de 2012 10:22 h
L’ensenyment, l’educció és un pilr fonmentl de l’noment estt del benestr, però diferènci d’ltres àmbits socils és un mtèri que pot mrcr per sempre, un form irreversible, l vid d’un person. És quelcom que ens permetrà gunyr-nos l vid dignment i ser mínimment lliures i utònoms o bé esdevenir un esclu - vegdes sense tenir-ne consciènci - durnt tot l vid. Per tot ixò, l dret ( polític, socil i confessionl ) li interess molt que l’educció sigui quelcom elitist i privtitzt, per ús exclusiu de minories .
Llegir-ne més
27 de setembre de 2011 10:28 h
A Figueres i comrc el tren convencionl de vitgers es trob en perill, mb l’menç de liquidció de l’ctul estció del centre, l qul cos és un qüestió de justíci socil de primer ordre. L’berrció d’llunyr el tren convencionl de l centrlitt ciutdn i comrcl, bnd de ser un utèntic bomb contr l mobilitt sostenible – que foment l’exclusió socil i l’especulció - tmbé represent un gressió, sense precedents, contr l’espin dorsl de l’equilibri territoril de l’Alt Empordà.
Llegir-ne més