3 d'abril de 2019 17:11 h
A hores d’r no ens podem permetre el luxe de ser pessimistes. Necessitem voluntris optimistes i diplomàtics mteurs. Més que mi. Al finl qui ho decidirà tot , del procés democràtic, pcífic, socil i ncionl ctlà serà Europ perè no ps quest Europ corrupt dels Juncker i Tjni d vui en di. Tenim molt fein dvnt nostre. Hem de convèncer els pobles d’Europ que Ctluny necessit poder plicr el dret l'utodeterminció dels pobles. I per fer ixò hem de ser efectius mb/ trvés de dues eines fonmentls pels voluntris optimist i els diplomàtics mteurs: l llengu de Skquespere i l llengu de Molière.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2012 22:03 h
L gent que ho està pssnt molt mlment per culp de l crisi, no creu que l crisi sigui un estf en mjúscules, perquè h perdut l consciènci socil. De fet, ls qui hn governt sempre sense gunyr cp elecció, des de f segles, els v molt bé que l gent gfi depressions i no reflexioni. Tmbé els v molt bé que l gent no cregui en l polític i que pensi que l polític és igul corrupció . Sóc profundment pessimist de l situció ctul, tmbé d'Europ, i em molest molt que es fci brom, i mnipulció, sobre l'estt del benestr.
Llegir-ne més
2 de maig de 2012 15:10 h
L situció socioeconòmic, de cs nostr i d’Europ, no pot ser pitjor . El pessimisme en mjúscules és l regl generl de l quotidinitt, del qui dies pss nys empeny. Mentrestnt, l polític tmbé viu hores molt bixes . I tot plegt només te un teòric explicció : l omnipresènci del mot “crisi” ; i un conseqüènci desstros : el dogmtisme cec de les nomendes retlldes, que ens boquen un men de mortificció esfereïdor . No hi h dubte que vivim un relitt molt dur, imprecis i que, pràcticment super l’noment postmodernisme.
Llegir-ne més