2 de febrer de 2015 19:27 h
En l drrer Conferènci ncionl del PP, Mdrid, el cp de setmn del 24 i 25 de gener, es v “crregr fort” contr el procés d’lliberment ncionl de Ctluny. En quest cte, profundment electorlist -de grn exltció del ncionlisme espnyol- s’hi vn escoltr dos discursos diferents, però complementris; per un bnd, unes propostes rdicls propulsdes per l’expresident del govern espnyol JM Aznr, en que –sense embuts- es v demnr un grn mobilitzció contr l’independentisme, i per l’ltr bnd, unes proposicions –teòricment més moderdes- en què el Sr.
Llegir-ne més
9 de juny de 2014 00:00 h
Com encr succeeix en lguns pïsos de trdició prlmentàri nglosxon, l Ctluny de 1714 no hi hvi un Constitució, sinó Constitucions, lleis. L'rquitectur legl de l Ctluny constitucionl medievl i modern es bstí sobre l'herènci del dret comú i s'nà rticulnt des de l invocció dels vells Ustges medievls fins l drrer llei provd l Cort generl de 1705-1706. L plen sobirni legisltiv que exerci el pís es fonmentv en l cpcitt d'provr lleis d'bst generl només per prt de l Cort generl i com resultt de l'cord entre el rei i l Terr (representd, nturlment, en els termes de l'Antic Règim).
Llegir-ne més
17 de juny de 2013 19:02 h
Els líders dels pïsos del G-8 es reuneixen quest setmn per primer vegd Irlnd del Nord, quinze nys després de l'cord de Divendres Snt. Un trobd impensble deu o fins i tot cinc nys enrere. Ar és possible gràcies un equilibri que per r funcion, però que ningú veu com definitiu. F 92 nys que el Regne Unit v conseguir quedr-se un tros d'Irlnd qun quest s'independitzv, i les conseqüències encr es noten en form de conflicte ltent. L'últim cpítol d'quest clm tens es v viure el gener d'enguny, qun el ple de l cpitl nord-irlndes, Belfst, decidi no hissr l bnder britànic l consistori l mjori dels dies de l'ny, cos que v fer escltr l violènci ls crrers.
Llegir-ne més