Josep Maria Loste
28 d'agost de 2016 23:00 h
Una feina, cívica i social, que no es pot perdre
Trilingüísmes bnd,utilitzr l llengu com rm per dividir el ctlns polític i culturlment i norrer el ctlà és l’objectiu, girebé únic, de Ciuddnos .Cl recordr l frse d’lguns dels ideòlegs i funddors del prtit de Riber : “entre todos devolveremos el ctlán su situción nterior 1978” . No podem oblidr que retornr un situció d’bns de 1978 implic crregr-se completment l normlitzció lingüístic. Cl tenir molt en compte que l normlitzció lingüístic és un men de pquet, de contenidor , que està formt per l TV3, Ctluny Ràdio, l immersió lingüístic l’escol i l prems de proximitt ( l prems comrcl i locl).
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Maria Loste
13 d'abril de 2013 17:13 h
Carregant els neulers
L drrer interlocutòri del Tribunl Superior de Justíci de Ctluny (TSJC) que oblig imprtir les clsses en cstellà les ules encr que només ho hgi demnt un lumne; i el fet que l sev demnd hgi obtingut un sentènci judicil fvorble, és un esgló més en el despropòsit socil i lingüístic mb què l'Estt espnyol, quest cop per l vi del poder judicil, intent combtre l normlitzció lingüístic. De fet, mb quest resolució tn injust, l’espnyolisme, dogmàtic i rdicl, intent provocr un crispció ntictln - elevd l’enèsim potènci - mb l finlitt d’imposr, d’un form utoritàri, el cstellà cs nostr.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
16 de gener de 2013 16:49 h
El misteri
El Misteri (espnyol) d'Educció és mns d'un person misterios, que confon l'educció físic mb l tísic i l tutori mb l tonteri. No serveix de res l'informe que deix l'educció l cpdvll d'Europ, mb grns dèficits en ciències, mtemàtiques i nglès. No cl dedicr esforços millorr el nivell de l'ensenyment musicl, plàstic o gimnàstic, sinó en tot cs col·locr ordindors (i projectors) totes les ules, per semblr més moderns. No vl l pen trebllr contr el frcàs escolr o contr l'pti, l ml educció o l mnc d'interès de l'lumnt.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
30 d'octubre de 2012 17:40 h
Solidaritat i Ciudadanos
Segons les drreres enquestes, Solidritt podri perdre els scons, que nirien prr Ciuddnos. Mentrestnt el cofoisme ctlà convergent continu fent vid norml, perquè tl di frà un ny i qui di pss ny empreny. I quí no h psst res. No cl recordr qui s'h mobilitzt contr els petges, qui h propost mocions l Prlment per l dció en pgment de l'hbittge, per l sobirni fiscl de Ctluny etcèter. Però voldri centrr-me en l llengu, perquè mb el tem de l independènci l llengu qued en un segon terme.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 de setembre de 2012 22:22 h
L'Onze de Setembre : ara toca mobilitzar-nos
A pocs dies de l’Onze de Setembre es v complicnt el pnorm polític, econòmic i socil. A cs nostr, l prems, els mitjns udiovisuls i, sobretot, les xrxes socils treuen fum. F l sensció que estem rribnt un moment clu de l nostr històri col•lectiv : un veritble punt d’inflexió, en què prtir del 12 de setembre tot podri cnvir de debò . J sé que és molt rrisct fer previsions de futur - i més en termes històrics – però, hores d’r, es don, es produeix l confluènci d’un munió de fctors diversos i diversificts, covts en els drrers 30 nys, que podrien desembocr en un escenri polític totlment innovdor i molt interessnt .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
19 de setembre de 2011 20:06 h
La llengua, el turisme i la normalització
L qüestió de l llengu i, més concretment, l immersió l’escol torn estr de plen ctulitt. De fet, l mtèri lingüístic, el procés de normlitzció lingüístic, girebé mi h deixt de formr prt dels debts, polítics l 100%, voltes, emmscrts de qüestions tècniques i judicils . Doncs bé, tot fent un ràpid rdiogrfi de com es trob el tem de l llengu, l sociolingüístic, en el conjunt de territoris que formen l Regió de Giron; el que tècnicment/electorlment s’nomen l demrcció de Giron o que lguns, un xic nostàlgics d’utoritris règims nteriors, encr denominen “l provínci de Giron/Geron”.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
26 de desembre de 2010 23:02 h
La llengua i el càncer neolerrouxista
Segons unes recents estdístiques l situció de l llengu ctln l Pís Vlencià és esfereïdor. L meitt dels vlencins no prl l llengu pròpi i un 40% dmet que no l’escriu gens. Això és l conseqüènci d'un polític lingüístic nefst. L immersió l'educció i les lleis de normlitzció lingüístic són bàsiques per grntir que el ctlà no es perdrà en 50 nys. Al Pís Vlencià hn seguit un polític lingüístic erràtic, sense immersió, sense utoestim col•lectiv i sense tenir en compte quin er l llengu hegemònic : les conseqüències són mortls per l llengu pròpi.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs