18 d'agost de 2019 08:48 h
El crrer Grdissó de Llnçà, un dels més importnts eixos comercils de l vil llnçnenc s'està convertint en un utèntic infern per tot men de vinnts, veïns, estdnts i comercints. El cotxe privt ho enveix tot : t s'h fet molt prepotent i mo moïn l gent norml, el ciutdà de crn i ossos. E l crrer Grdissó de Llnçà huri de ser un vi “interdit”, prohibid l trànsit del vehicle privt, excepte per vehícles oficils i d’emergències, cotxes dels veïns i cmions de reprtiment ( de càreg i descàrreg ls comerços).
Llegir-ne més
23 d'abril de 2019 22:37 h
Em sembl excel.lent quest nou moviment cívic en tot l'àmbit europeu noment "Joves contr el cnvi climàtic " . Considero que és molt necessri que el jovent és mnifesti i reivindiqui poder lluitr d un mner molt més efectiv contr el cnvi climàtic. L lluit cívic i morl contr el “monstre” del cnvi climàtic s'h d'rticulr en diversos fronts. En primer lloc en l mobilitt, ctulment molt mlgirbd. Com és possible que, cs nostr, un comrc com el Bix Empordà -de més de 100.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2018 09:25 h
Des del meu punt de vist considero que h rribt l hor de ferroutge cs nostr. A Ctluny, cd di veiem , copsem que els cmions són desvits cp les utopistes i deixen de poder circulr per les crreteres “ncionls”; ixò,en principi considero que es positiu, crreteres com l N-II entre Giron i L Jonquer s'hn evitt molts morts i ferits. Ar bé, ixò mig i llrg terme result insostenible . Cl tenir molt present que el trànsit les utopistes ctlnes -principlment els vehicles pesnts l AP7 h ugmentt un 134%.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2018 15:48 h
L Cost Brv, quest mgnífic i encisdor porció de territori de l mrin gironin, des de Portbou fins Blnes -en què els seus mervellosos muncipis -mlurdment lguns d’ells, molt “fectts” per l’especulció urbnístic iircionl i un mnc totl plnificció i ordenció el territori- formen prt de tres comrques emblemàtique de Ctluny: L’Alt Empordà, El Bix Empordà, i L Selv. Doncs bé, vull dir que estic totment d’cord mb -l’esperit i l lletr- de l propost - d’onze demndes- de les divuit entitts ecologistes reuunides Pls (Bix Empordà) el psst dissbte qutre d’gost, i que vn constituir l pltform SOS Cost Brv.
Llegir-ne més
25 de juny de 2016 22:55 h
Té tot l ró el secretri generl de Trebll de l Generlitt, Josep Ginest qun firm que les desstroses infrestructures, especilment les infrestructures ferroviàries del tren convencionl, fn rribr trd l fein molts treblldors i posen en dubte que es pugui plicr, mb normlitt, l reform horàri. No hi h dubte que l degrdció ccelerd del tren convencionl, de les rodlies i regionls, implic l fllid de l’estt del benestr i, en conseqüènci, f totlment invible l reform horàri: l qul cos és molt negtiu per l millor, l sostenibilitt, d’un model de vid més just i més humà .
Llegir-ne més
12 de febrer de 2016 16:22 h
L poblció de Portbou (l nord-est de l’Alt Empordà) pteix un problem molt greu de mobilitt des de f mss temps. Tenim un estció interncionl, històric i mervellos, que dt de l’ny 1929, mb motiu de l’Exposició Universl de Brcelon, però result que les ndnes per pujr l tren són completment tercermundistes; no s’hn rrnjt, retoct ni lçt d’ençà de f més de 40 nys. L qul cos comport que quest estció no sigui mss concorregud, tès que Portbou l mitjn d’edt es forç elevd.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2014 19:18 h
L situció socil i humn del poble de Portbou (Alt Empordà) és crític. Som un poble utènticment desnont .De fet, juntment mb l crisi globl, europe, espnyol i ctln hem d’fegir-hi un crisi locl molt singulr des de f, com mínim, uns trent nys. Portbou, i tmbé el poble germà de Cerver de l Mrend, hn esdevingut dues víctimes per culp de les mles prxis d’un sector ferroviri, que vol convertir-se en un mitjà de trnsport, exclusivment, per l plutocràci . Ens volen mtr tots, ens volen exterminr completment , mb l’excus que l’AVE és prioritri .
Llegir-ne més
12 de març de 2013 15:26 h
Sembl que gràcies l fort pressió populr dels ciutdns de Bàscr (Alt Empordà) prtir del mes d’bril els cmions pesnts, que ctulment circulen per l mortificdor N-II, hurn de pssr, obligtòriment, per l’utopist. De fet, cs nostre i, especilment, les comrques gironines ptim un mobilitt molt mlgirbd. L'Alt Empordà és un coll d'mpoll terrible. Per començr, l mjori de mercderies que ctulment circulen per crreter - les de mitjn i llrg distànci - hurien d'nr per ferrocrril o ferroutge (cmions sobre el tren); i pel que f l mobilitt de les persones, cldri millorr molt l líni del tren R-11 del tren convencionl entre Brcelon-Portbou/Cerver i ctivr el tren de l'eurodistricte per l cost Giron/Perpinyà; lògicment cldri que el tercer ril en el tren convencionl rribés fins Cerver.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2011 16:37 h
No hi h dubte que un mitjà de trnsport ecològic, forç segur i, reltivment, bé de preu huri d’estr més ben vlort pel conjunt de l poblció i dedicr-hi més inversions en mnteniment . De tot mner encr cldrà lluitr molt contr els tòpics i les mentides mnipuldores, j que les dinàmiques equivocdes del psst ens volen fer creure que el cotxe és l llibertt; però ixò és completment fls (ccidents, cost del combustible i les ssegurnces, problemes per prcr, robtoris etc.). Per contr, el tren - sobretot el tren convencionl - represent un form de regrupment socil modern i sofisticd; un lloc de convivènci, en què s’evit l’estrès diri.
Llegir-ne més
20 de novembre de 2010 15:22 h
Drrerment en el conjunt de Ctluny, però principlment les comrques gironines, hem tingut molts problemes mb el tren convencionl. Vgues encobertes de mquinistes, descoordincions flgrnts RENFE-ADIF i conseqüències lmentbles de l mnc de mnteniment de molts trms de línies ferroviàries. Tot plegt h provocr un grn lrm socil i un mrtiritzció de l gent mb menys recursos econòmics que h d’nr trebllr mb el trnsport públic. Dvnt d’quest situció és urgent reduir l mobilitt insostenible del vehicle privt tot Ctluny per un mobilitt socil del tren convencionl, complementd mb l’utobús .
Llegir-ne més