26 d'octubre de 2019 02:00 h
Result molt estrny, per no dir ps que incomprensible, que es considerin ctes de plen violènci –en un sentit estrictment etimològic– l crem de contenidors i d’ltres objectes combustibles en ple centre de l ciutt de Brcelon. De fet, m’h semblt entendre que fins i tot cremr espelmes er considert un cte criminl. No me’n sé estr -i espero que se m'entengui l ironi. I ho dic ben desconcertt per lgunes de les mnifestcions irreflexives –no ho puc copsr-ho ltrment– d’opindors i polítics –fins i tot en Lluís Llch– que blsmen per l “violènci desbocd” d’questes hores d’un di, el 15 d’octubre, en què s’compleix el 79è niversri de l’fusellment del president Lluís Compnys.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2019 23:36 h
Les eleccions obliddes o no tn obliddes, s’costen. Després de l primer recció, molt contundent i necessàri l sentènci contr l’empresonment dels presos polítics i els Jordis, vui dissbte hn entrt en escen els prtits, que s’hn recordt que d’quí tres setmnes hi h eleccions. Els primers fer-ho hn estt l CUP, que mb un rod de prems s’hn dont per rectivts i hn exigit l dimissió de Miquel Buch. Tmbé hn propost un Tul Interncionl de diàleg, i l propost que h circult més, un trobd mb tots els càrrecs electes del pís, tnt del Prlment com dels juntments i demés.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2019 02:00 h
Dir que l’Estt espnyol h entrt fons pel que f l repressió polític de l’independentisme Ctluny és com no dir res. Perquè no tn sols viu l repressió de l frs del judici que h conculct en els drreres mesos els principis més fonmentls de l'rt del dret. Al cpdvll, hi h nombroses cuses obertes r mteix contr el moviment d’emncipció ncionl –o bé prticulrs que hi hn prticipt de tot cor– encpçldes pel jutjt número 13 de Brcelon i l sev infinit instrucció. O, ixí mteix, mb les ctucions per prt del TSJC i de l inefble Junt Electorl mb relció tot llò que té un connexió –direct o bé indirect– mb l llibertt d’expressió.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2019 21:39 h
Cost molt de distingir j el PSOE del PP. Pel que f Ctluny j, es mimetitzen completment. Avui ens h semblt veure portveus d'un govern del PP, qun l portveu espnyol socilist Isbel Celá h mençt l president del Prlment que no es pot prlr de tot l cmbr ctln, interposnt recursos contr les resolucions del juliol en què s’postv per l’utodeterminció i l reprovció Felip VI. El govern espnyol h mençt Torrent de les possibles conseqüències penls i el president del Prlment h dit que no renuncirà què l cmbr ctln es pugui prlr de tot.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2019 01:15 h
L pur relitt és, que mlgrt tot, un gernció -600.000 persones- s’h concentrt de form mssiv l voltnt d’un ide clr: l independènci de Ctluny. L pur relitt és que quest ide ens rond i que els prtits sobirnistes no sben com fer-s’ho per esborrr l constànci de tot un poble –o d’un prt d’quest que vol persistir en l noció d’emncipció ncionl. En quest sentit, crid l’tenció el bll de xifres –àdhuc l prems ctln– en un intent reiterdment fllit de rebixr l intensitt del moviment.
Llegir-ne més
30 de desembre de 2018 02:50 h
Podri hver escrit quest rticle molt bns. Per exemple, el di en què vn empresonr Oriol Junquers. O l’tzic cpvespre en què Crme Forcdell ingressà l presó. Ells, i tot l rest del govern. Ells, i tots nosltres. O si més no quells que encr tenim com referent l’horitzó de l’lliberment ncionl. El cúmul de despropòsits és enorme i les penes demndes per prt de l fiscl, un exercici de cinisme. No hi h un equivlent forml Europ de l crisi que viu r mteix l’estt de dret Espny. I és just quest clt llò que confereix quest un dimensió for mesur en el context continentl.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2018 12:43 h
Dimrts 7 d’gost, cp les 8 del vespre, un corru de cotxes pss l costt de les instl•lcions de Trnsports Pdros, l terme municipl de Llers, i s’encmin cp l presó del Puig de les Bsses per un crreter plen de tombs. Al finl s’rrib l cim -en què es torn entrr en el terme municipl de Figueres- l prt exterior de l presó , que cd cop es v emplennt de cotxes prticulrs (potser lgú huri d’hver penst en noliejr diversos microbusos i hgués estt un sopr més sostenible).
Llegir-ne més
31 de juliol de 2018 23:28 h
A Espny, l’Estt esnyol, l’utoritri, centrlist i, voltes, medievl, Regne d’Espny, recentment, trvés d’un mecnisme -100% constittucionl- noment moció de censeur, hi h hgut un cnvi de govern; però tot, girebé, tot continu igul. L’utodeterminció és stnitzd i els nostres presos polítics continuen les presons -r presons molt postmodernistes, sofisticdes i ctlnes que sembles pltós per fer-hi relitzcions, per rodr-hi films futuristes com Puig de les Bsses o Lledoners- però encr continuen sense llibertt per motius polítics, en estt pur.
Llegir-ne més
11 de maig de 2018 22:55 h
Antonio Grcí Trevijno, un grn republicà, un grn demòcrt, dvoct i jurist espnyol , nscut Grnd l’ny 1927, que f poc v morir, sempre hvi mnifestt que l Regne d Espny no hi h llibertt polític col•lectiv, ni, en consequènci un democràci de debò. Només existeixen les llibertts individuls, i cd di més restringides.. L llibertt polític col•lectiv és un concepte bsic de l Revolució Frnces definit per dmunt dels prtits polítics i, sobretot, dels poders fàctics econòmics i l’Estt imperil.
Llegir-ne més
27 de gener de 2018 11:46 h
Us ho imgineu? (és un pròdi cnvint-ne el sentit) "En Ctluñ csi ni se puede vivir. Por hcer chistes en l tele te mndn l tribunl, por hcer debtes en clse te juzg el Tribunl Republicà y por hber votdo "ml", te quitn el gobierno legítimo y ls instituciones. En los bres, en los txis, los cmreros, en el quiosco y en Correos si hbls espñol, te dicen "no te entiendo". En el cine, sólo un 2% de ls pelis son en espñol. Los presidentes de l Feri de Abril y de l Hermndd Leones hn sido encrceldos, un teniendo hijos menores de 2 ños, y ni siquier se les h dejdo psr l Nvidd con su fmili.
Llegir-ne més