El Dietari del Procés
24 d'octubre de 2018 23:16 h
La confrontació per la llengua
J f setmnes que tot es llegeix des de l vessnt més polític. Hi té veure l crisi de confinç en el sí de l'independentisme, l'escepticisme dvnt les solucions que es proposen mb els consells i els fòrums buits de contingut... i vui h rribt el que tothom h interprett com l reform del sistem d'immersió lingüístic. A les xrxes (se n'donrn que moltes polèmiques creixen només les xrxes) hn corregut riudes de cràcters per tots els timelines criticnt el govern per suposdment "crregr-se" l immersió.
Llegir-ne més
Cap comentari
Daniel Ruiz-Trillo
30 d'octubre de 2016 10:11 h
Això passa, Arrimadas
Tres membres del govern de Ms són portts ls tribunls per posr unes urnes de crtró el 9N de 2014. Això és el que pss Ctluny. Tmbé pss que el jutge Sntigo Vidl és desptxt per fer el que li dón l gn en les seves hores lliures. Tmbé pss que l President del Prlment és dut ls tribunls per fcilitr un debt. O que un entrendor de tennis tul, un porter del Mdrid, un client d'un hotel, un usuri de Correus, un víctim de Renfe, un vitjnt del Trmvi o un regidor de Compromís són mltrctts, deuncits, desptxts i insultts per prlr en ctlà, cos que se'ls h prohibit.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
26 d'agost de 2016 22:53 h
Catalanofòbia assimilacionista
És denigrnt que el prtit “Ciuddnos” vulgui fegir en les seves negocicions esttls espnyoles mb el PP l qüestió de l immersió lingüístic; és dir, crregr-se, de totes totes, l normlitzció de l llengu ctln. De fet, el prtit del Sr. River és molt més extremist i, sobretot, ssimilcionist que no ps un PP forç ultrconservdor. És fstigós que els dos prtits de l dret espnyolist només es puguin posr d’cord per tl d’nihilr l mil•lenàri llengu ctln.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
25 d'agost de 2016 20:12 h
Mentre uns esperen el referèndum, els altres negocien per carregar-se la immersió
I mentre uns discuteixen sobre l necessitt d’ssistir l mnifestció de l Did i mlden per convèncer l ciutdni ctln que continuï espernt fins que L Monclo permeti un referèndum d’utodeterminció, els qui relment toquen cuix estn intentnt rribr un cord per dinmitr l immersió lingüístic Ctluny. Ciuddnos i Prtit Populr porten uns dies fent el pperot de reunir-se per intentr rrencr el sí dels tronges en l investidur de Rjoy. I en quest context, Albert River h post sobre l tul un ‘pquete ctlán’, que inclou l insturció del model trilingüe les escoles en detriment de l immersió lingüístic i tmbé forçr l Generlitt complir les sentències judicils que dilueixen el sistem ctul de preservció de l llengu ctln.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
16 de gener de 2016 08:36 h
El Sr. Patxi Lopez i la voluntat política
El Sr. Ptxi López v comentr, en el seu primer discurs com President del Congrés dels Diputts, que Espny és un pís plurl i divers. Tnt de bo que fos ixí, però quest expressió, referid l’Estt espnyol l’ny 2016, és utèntic músic celestil. D’entrd, l meu entendre cldri que es tingués molt més en compte l'rticle 3.3 de l CE i no ps l’rticle 8.1 d’quest Crt Mgn. Mlurdment, quest rticle 3.3 de l CE no s'plic des del “Coup d’Étt” del 23-F; però és que en l’ctulitt, en els drrers qutre nys, el jcobinisme utoritri d'extrem dret del PP i dels executius de Rjoy, l’h nul•lt “de fcto”.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
12 de novembre de 2015 15:24 h
S.O.S. llengua catalana
El pcte de govern l’Ajuntment de Lleid entre el PSC i Ciuddnos està comportnt un febliment del ctlà, que mig termini podriv implicr un discriminció i minoritzció de l nostr estimd llengu ctln. D'quest mner es pos de mnifest que, un possible futur pcte de govern l Generlitt entre el “triprtit ssimilcionist” ( Ciuddnos,PSC PP) seri letl per l llengu de Pompeu i Fbr. Les propostes uniformitzdores i sucurslistes del prtit de l’Albert River l Peri podrien implicr un trencment del procés de normlitzció lingüístic i, en definitiv, un deteriorment de l cohesió socil.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 de juny de 2015 18:31 h
Perpetuar la regressió lingüística
Per què només es preguntrà ls spirnts exercir l professió d’dvoct en llengu cstelln ? Per què l’exmen per l’ccés l’dvocció només serà en l llengu de Cervntes, qun el Ministeri de Justíci s’hvi compromès fer-lo tmbé en ctlà ? No hi h dubte que l posició del govern espnyol en relció mb quest qüestió represent un nov ond per tl de minoritzr, encr més, el ctlà en l’àmbit de l’Administrció de Justíci. Cl tenir present que importnts entitts com l’Institut d’Estudis Ctlns, Juristes per l Llengu, el Consell de l’Advocci Ctln i l Pltform per l Llengu hn fet explícit l sev queix i pensen recórrer l normtiv.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 de maig de 2015 16:31 h
Imposar la llengua de l’imperi
Qued clr que l’enèsim incident polític del Ministre Wert contr l llengu ctln, i prticulrment, contr l immersió lingüístic, és un intent descrt d’imposr –per terr mr i ire- l llengu de l’imperi cs nostr. L’objectiu és ben clr: volen exterminr l immersió lingüístic, per tl de trencr l cohesió socil de Ctluny. Pretenen utilitzr l justíci, com rm polític llncívol, per imposr unes prerrogtives supercentrlistes. I ixò és un grvíssim intent de dinmitr l democràci De fet, el govern espnyol i els prtits unionistes/ssimilcionistes voldrien nr més enllà; és dir, el hi grdri nihilr completment el procés de normlitzció lingüístic de Ctluny –inicit, mb moltes dificultts, j en temps de l Generlitt provisionl de Josep Trrdells- .
Llegir-ne més
Per a bons patricis
2 de febrer de 2015 00:00 h
Lliçons avançades de supremacisme lingüístic
Com en girebé tot, l’espnyolisme f trmp. En l qüestió lingüístic, crreguen contr el sistem d’immersió (com tothom sp, més teòric que rel l nostre pís) sot l bnder de l llibertt: els pres tenen dret escollir l llengu de l’educció dels seus fills; nturlment, en el cs que siguin espnyols i de llengu cstelln, perquè si són estrngers o prlnts d’ltres llengües peninsulrs, de l’rgonès l gllec, leshores, res de res. Per ixò sobten rticles curulls de supremcisme lingüístic com el de Frncisco M.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
22 de gener de 2015 00:36 h
Lliçons pràctiques de construcció d’un món paral·lel
Dos exemples en poques hores d’un mteix estrtègi. L mentid per l mentid, mb l’objectiu de construir un imginri en benefici de l sev cus polític. De mític cl qulificr l’nècdot (que és, en relitt, ctegori) d’un crt recent d’un lector l diri comtl, que h estt objecte de bef les xrxes socils. L sign un tl Nin Agustin Snllehí (per mbientr-vos, poseu-hi veu nsl prtir d’quí) i port per títol “Bibliotecs sólo en ctlán”. “Denunci” l presènci mssiv, girebé únic, de l llengu ctln entre els llibres que es conserven l bibliotec municipl de Srrià-Snt Gervsi.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs