25 d'octubre de 2019 22:23 h
Dvnt de les tzgides del poder imperil espnyol i les disfuncions de l sev justíci un grup de vlents jurites, un setnten, dels col.lectius Drets, Querellts per l Repúblic i Associció Atenes hn signt i fet públñic un mnifest- que jo l’he btejt com el mnifest del sentit comú- contr el greu i continut ús polític de l justíci l’Estt espnyol. No hi h dubte que les filtrcions, mitjns de comunicció crpetovetònics, unionistes i ssimilcionistes de l cpitl de l’ltiplà cstellà del cs de les detencions, f unes setmnes, dels set CDR de l zon del Vllès i Oson , custs de terrorisme és grvíssim.
Llegir-ne més
11 d'agost de 2019 07:43 h
Les properes oposicions de justíci ( oposició/concurs) convocdes per l trdor i principis de l'ny vinent (segons les tres ctegories de gestió, trmitció i uxili) per tot l'Estt espnyol -però teritorilitzdes, en el cs de Ctluny- podrien vulnerr l legislció europe per prtid doble. Aquest fet podri esdevenir un fru de llei. En quest sentit, per un bnd s'està pendent pendent de l Sentènci del TJUE de Luxemburg sobre l qüestió que interins que porten més de tres nys en un mteix lloc de trebll hurien de convertir-se en fixes - quest setènci seri nuncid el 5 de setembre vinent i les concusions escrites el proper mes de desembre;- per ltr bnd, perquè podrien vulneren l Crt Europe de les llengües regionls i/O Minoritàries, tès que l vlorció del coneixement ctlà és irrisori, qulsevol llengu estrnger, com per exemple el dnès, està més vlort que l llengu própi de Ctluny .
Llegir-ne més
8 de juny de 2019 20:31 h
A Ctluny result que fn flt molts més jutges, i l’ús del ctlà h minvt d’un mner importnt. Per ltr bnd, l’Administrció de Justíci Ctluny, hores d'r, té un grvíssim problem -funcionl, legl i socil- dels funcionris interins, els quls podrien nr l crrer en un termini entre un o dos nys. El problem integrl de l Justici cs nostr és que en quest sector no s`plic el que diu l llei ctulment en vigor. No s’plic ni l’Esttut del 2006 ( que és un llei orgànic espnyol) ni les lleis referents l ctlà; és dir, no s'plic el que diu l'utonomi ctln.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2019 18:54 h
A Ctluny el volum de treblldors/funcionris interins de l'dministrció de justíci és molt elevt, molt més que l mitjn de tot l’Estt espnyol.; l voltnt d’un 50%.. Hi hn comrques (prtits judicils) i territoris que quest interintge s'elev l 80% com és el cs de les comrques gironines.Ar, des del Ministeri de Justíci, obligts per Europ es preten un utèntic Concurs/Oposició ( tot i que encr s’està negocint mb els sindicts) en què el pes de l'ntiguitt sigui importnt en el concurs, però encr no hi h res clr.
Llegir-ne més
9 de març de 2019 23:52 h
El psst 7 de mrç es vn complir 10 nys dels 10.000 Brussel•les, quell històric expedició de ctlns – un servidor tmbé en v formr prt- que el 7 de mrç de 2009 es v plntr Brussel•les, l cpitl d'Europ per mnifestr-se i reivindicr el dret l'utodeterminció dels pobles. Amb l perspectiv de 10 nys, els 10.000 Brussel.les vn representr un ps endvnt ferm en l -molt importnt- interncionlitzció de l cus ctln; un costenciós que sempre h desbordt el mrc dministrtiu, polític i referencil espnyol per situr-se en el cór d'Europ.
Llegir-ne més
28 de juliol de 2018 14:31 h
El nou i flment jove cbdill cstellà del PP, Pblo Csdo, j propos molt corre-cuit, incloure en el codi penl espnyol els delictes de convoctòri il•legl de referèndums i de sedició impròpi. Tmbé h declrt, des de Brcelon, que forçri un nov plicció de l'rticle 155 de l CE per Ctluny . No hi h dubte que el que cerc un PP -forç frcturt i més d'extrem dret que mi- és plicr un polític colonil, utoritàri inquisitorils Ctluny De tot mner, el Sr. Csdo no huri d'oblidr que pel cmí de l inquisició i, sobretot, de l’utoritrisme poc respectuós mb un model civilitztori de democràci europe i de l polítzció brutl de l justíci (de l mnc totl d'independènci judicil i de seprció de poders) li pot pssr com les utoritts, l govern despòtic de Polòni, en què l UE (Brussel•.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2018 17:00 h
Ar que s'h conclòs l instrucció tothom prl del judici. Fet i fet, j bns, tothom prlv del judici. I encr més r que l’Audiènci de Schleswig-Holstein descrt extrdir Crles Puigdemont per delicte de rebel·lió. El judici contr els polítics ctlns s'h convertit en un sort de ft inevitble –mb extrdicions o sense. No hi h res fer i es dón per norml que un de les prts pugui jutjr l'ltr. Un dels símptomes d'quest "normlitt" són les crítiques –i nàlisis– les corresponents interlocutòries que s'hn nt succeint en el temps sobre l cus obert contr el sobirnisme.
Llegir-ne més
12 de juliol de 2018 20:58 h
El tribunl lemny d’Schleswig-Holstein h decidit extrdir Crles Puigdemont. El titulr, fred, h glçt durnt els primers instnts l poblció ctln. De cop, tothom h visulitzt el president ctlà custodit per l polici espnyol (l mteix que el v espir il·leglment), i el seu ingrés presó immedit, mb el vell record de Lluís Compnys encr l retin. Però després del primer ensurt, ens ho hem tornt rellegir: el tribunl germànic només l’extrdirà pel presumpte delicte de mlversció, i n'elimin l rebel·lió de l llist.
Llegir-ne més
1 de maig de 2018 12:59 h
L sentènci de l’Audiènci Provincil de Nvrr - “msclist, desproporciond i tercermundist”- sobre el cs “l mnd” més de les incongruents i prfeixistes declrcions contr els lemnys de Mllorc -i de tot l cost Mediterràni- per prt d’un ràdio/predicdor ultrncionlist cstellno/espnyol d’extrem dret propietri d’un emissor de ràdio de Mdrid poden/podríen tenir un influènci “molt negtiv” en el turisme Ctluny, els Pïsos Ctlns i l 'Estt Espnyol en el seu conjunt.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2018 23:25 h
Bon prt de l societt espnyol s’h mostrt vui terriblement indignd en el que h estt el tem del di: l sentènci de l’Audiènci de Nvrr contr un grup de cinc joves noment ‘l Mnd’. El cs es remunt les festes de Sn Fermín de 2016, qun els cinc nois, un d’ells Guàrdi Civil, vn rrconr un noi un portl i l vn violr per totes bndes, mb fins tres homes fent-ho l mteix moment. Fins i tot hi h un vídeo grvt per ells mteixos on es mostr. L qüestió és que quest cs es v fer molt mediàtic per l brutlitt dels fets, i perquè lgú s’hvi trevit exculpr-los dient que er consentit i que ell els huri d’hver prt els peus si er cert que no voli les cinc bèsties sobre seu en un portl i sense condons.
Llegir-ne més