6 d'abril de 2019 21:50 h
No hi h dubte que vivim un moment històric tens Ctluny, l’Estt espnyol i Europ . A hores d’r sembl que lguns persontges polítics no es donen compte que mb les seves polítiques dogmàtiques i jcobines s’estn crregnt les institucions europees, que hn permés gudir d’ençà de 1945, del periòde de pu més llrg l vell continent. En quest sentit és cbdl, és de justíci esmentr -en veu lt- que l grn mjori del sobirnisme i l’independentisme ctlà (mb totes les seves grdccions ideològiques) el que relment pretén és rticulr un Ctluny lliure i mb molt cohesió socil; un Repúblic ctln mb més qulitt de vid i mb un democràci molt més proper ls estndrs polítics i socils escndinus, britànics i germànics, dintre d’un necessàri interdependènci europe, que no ps l democràci, molt esquifid i feble, que ptim/tenim ctulment els ctlns mb l nostr dependènci un Estt espnyol completment domint per un vell i irrcionl ncionlisme centrlist, d’rrel cstellnist, que menyspre tothom que no cepti un dogmtizd Constitució i que no s’expressi mb l llengi imperil cstelln, vinculd un ideologi totlment ntig i ntieurope.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2018 16:01 h
És preocupnt que Mnuel Vlls pugui rribr ser lclde de Brcelon, com cp i csl de Ctluny. Estic moïnt que Mnuel Vlls fci un cmpny destructiv, d’extrem dret simplist i jcobin, tot complicnt l situció polític, no de Brcelon, sinó de tot Ctluny. Al meu entendre cldri inicir un cmpny de crtes i escrits les xrxes socils –en ctlà, cstellà frncès i nglès- explicnt, rgumentnt el que, de debò, represent Mnuel Vlls : un polític frcsst l’Estt frncès i que r pretén “slvr” Brcelon , i per extenció Ctluny , tot envoltt de gent, de sectors del neoflgisme i de l’lt burgesi Brcelonin.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2018 21:54 h
Mlurdment el vdemècum de l Unió Europe ctul és el següent. 1. L UE: si no ets un Estt no existeixes. Fins i tot en relció mb l llengu i mb l qüestió lingüístic. 2. 2.Si ets un Estt petit hi ets menys l UE..Els estts imperils i jcobins com Espny l Estt Frncès, Itàli, Polòni -bns el Regne Unit- i el grn estt federl utèntic de l Repúblic Federl Alemny són els que relment “tllen el bcllà” en quest club d’estts hipòcrites i utoritris noment UE 3.
Llegir-ne més
8 de desembre de 2013 19:19 h
Ctluny trvess moments durs, difícils i prdigmàtics. Ens trobem un pm de l independènci, però l’sfixi econòmic – l’tc permnent, premeditt i mnipuldor per prt de l superestructur de l’Estt espnyol – provoc un sensció gredolç, d’insegurett en nosltres mteixos. És quell sensció difícil de definir de: “qun pitjor, millor”, però és clr, mb inconvenient que prt de l societt no pot seguir. De fet, els ctlns estem ptim un brutl recentrlitzció econòmic, culturl eductiv, judicil i, de l’àmbit locl, mi vist d’ençà de l resturció democràtic l’Estt espnyol l’ny 1977 .
Llegir-ne més
27 de setembre de 2011 18:44 h
El fet de culpr les utonomies del desgvell del dèficit públic i, més més d’insinur que Ctluny té mss delegcions exteriors és no entendre el problem que pteix l'Estt espnyol en l'àmbit territoril. Aquí es pot consttr el frcàs del "cfè per tothom" i, més que l'estt centrl no h fet els deures, és dir, no h suprimit l'estructur dministrtiv que j h estt trnsferid les comunitts utònomes. No hi h dubte que després de les mentides ( no es prl mi del dèficit fiscl que pteix Ctluny, 22.
Llegir-ne més
29 de juny de 2011 20:00 h
Amb l'excus de l crisi, les mesures uniformitzdores que propos el Bnc d'Espny i el govern Zptero són molt polítiques i gens originls. De fet, sembl que el Bnc d'Espny es vol convertir en un segon "Defensor del Poble", per nr en contr de les justes spircions del poble de Ctluny. Això de culpr les utonomies del descontrol del dèficit públic i, més, d’insinur que Ctluny té mss delegcions exteriors és no entendre bsolutment res del veritble problem que pteix l'Estt espnyol en l'àmbit territoril.
Llegir-ne més
18 de gener de 2011 23:10 h
Result curiós veure com després que l cmpny electorl sigui rïm fet most, l'Espny més jcobin (n'hi h lgun ltr?) torn sltr en escen per mrcr múscul mb el seu home més mediàtic, Jose Mri Aznr. No f flt ser un politòleg excepcionl per sber que l'expresident del Prtit Populr és l person que mrc l'gend ideològic de tot l'estt. A trvés dels mitjns de comunicció mssius dels quls dispos i de les pressions que l sev figur exerceix en el seu prtit, és sempre un compàs seguir no només per l sev mitj Espny, sinó per l totlitt dels que mirnt-se l mirll, es veuen espnyols.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2010 14:31 h
L crod del ncionlisme espnyol contr l llengu ctln sembl no tenir turdor . Ar j es pot prlr clrment d’un intent de genocidi culturl contr un vell nció sense estt que es resisteix morir. De fet, sembl que el PP i els seus stèl•lits hn entrt de ple en un polític d’inquisició lingüístic, d’odi ètnic contr Ctluny, mitjnçnt l’estrtègi nihildor dels recursos judicils. Dvnt d’quest tc frontl contr l’element més preut que tenim els ctlns ( l nostr llengu pròpi) el que no s’entén –sp molt de greu – és l desunió i el personlisme elitist ( voltes mb grns dosis d’irresponsbilitt i nihilisme) de l’univers independentist i ctlnist .
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2010 16:48 h
Les mesures uniformitzdores (lopitzdores) que propos el Bnc d’Espny són molt polítiques i gens originls . De fet, sembl que el Bnc d’Espny es vol convertir en un segon “Defensor del Pueblo”, per nr en contr de les justes spircions del poble de Ctluny . Això de culpr les utonomies del descontrol del dèficit públic, i més insinur que Ctluny té mss delegcions exteriors és no entendre el problem que pteix l’Estt espnyol en l’àmbit territoril. Aquí es pot consttr el frcàs del “cfè per tothom utonòmic” i més que l’estt centrl no h fet els deures; és dir, no h suprimit l’estructur dministrtiv que j h estt trnsferid les Comunitts utònomes.
Llegir-ne més