1 de maig de 2018 12:59 h
L sentènci de l’Audiènci Provincil de Nvrr - “msclist, desproporciond i tercermundist”- sobre el cs “l mnd” més de les incongruents i prfeixistes declrcions contr els lemnys de Mllorc -i de tot l cost Mediterràni- per prt d’un ràdio/predicdor ultrncionlist cstellno/espnyol d’extrem dret propietri d’un emissor de ràdio de Mdrid poden/podríen tenir un influènci “molt negtiv” en el turisme Ctluny, els Pïsos Ctlns i l 'Estt Espnyol en el seu conjunt.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2017 21:32 h
Drrerment el flmnt i modern nou president frncès Emmnuel Mcron es v posicionr fvor del govern espnyol en relció mb el contenciós ctlà. Pot semblr el més norml de tot; però l'Estt frncès, de moment, no ho diu, encr que podri estr molt més interesst en l sobitrni de Ctluny, dintre de interdependènci europe, en comptes de hver de defensr –un mic forçt- un Estt decdent, pnxconent, utoritri i mb un democràci de molt bix qulitt com és l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2012 07:55 h
L'objectiu finl del procés, vlt per un mnifestció de 2.000.000 de ctlns, h de ser l'Estt propi; és dir, l repúblic ctln. De fet, ixò de l seprció d'Espny, però mntenint Ctluny sot l coron seri un Confederció o un men d'Estt lliure ssocit (mb grns dosis d'mbigüitt). Això s'huri d'hver fet, mb tots els ets i uts, l'ny 1978 i quedr escrit en l Constitució espnyol o , com màxim l'ny 1992 : r s'h fet trd. De tot mner, si quest "suposd" confederció s’entén com un ps intermig i temporl, per tl d'vnçr i desbloquejr l situció, podri estr-hi d'cord - dependri molt de l lletr petit j que, en qulsevol cs, cldri, tmbé, reformr l CE de dlt bix - però sempre s'huri de deixr escrit (mb l'vl i el suport de l comunitt interncionl) que ixò seri temporl, en l mesur que Ctluny es pugui encixr, definitivment i stisfctòriment, en l Unió Europe .
Llegir-ne més
9 de setembre de 2012 12:08 h
A unes hores bns d'un Onze de Setembre, unes hores d’un Did històric cl dir ,en veu lt, que l consciènci ncionl ctln tmbé port implícit, tmbé inclou l consciènci socil. Ar bé, fins que Ctluny no es resolgui - justment i plenment - el contenciós ncionl, fins que no tinguem ben encrt el procés d’independènci, dintre de l interdependènci europe, no podrem solucionr cp ltre problem, per molt greu que sigui . Per quest ró, encr que no ens podem posr nerviosos, tenim press : molt press.
Llegir-ne més
24 de desembre de 2010 16:05 h
L combinció de dos elements bàsics com són l llengu pròpi i l’economi de proximitt (mb esperit exportdor) és l clu per vnçr mb ps ferm cp unes mjors quotes de benestr i sobirni plen . Les ncions sense estt com Ctluny, que encr ptim el jou del colonilisme, hem de plntejr-nos clrment les nostres lterntives d’lliberment ncionl dintre de l interdependènci europe. Dvnt d’ixò cl recordr, més que mi, que l llengu represent un tret diferencil molt diàfn en l'èpoc de l globlitzció gressiv i postmodernist, en què els estts jcobins i els grns mitjns culturls tendeixen, irrcionlment, l imposició d'un ideologi molt dur, bnlitzd i, per dmunt de tot, uniformitzdor, per tl d’lienr l màxim tot el pnorm lingüístic.
Llegir-ne més