10 d'octubre de 2018 22:17 h
El 10 de novermbre de 2018 hi h previst celebrr l tercer Fest del tren de Llnçà A un mic menys d’un mes es f necessri començr recorder en l ment quest dt que pot significr, que h de signific un inflexió molt necessàri en l millor de l mobilitt sostenible en un contrd en què, encr regn un mentlitt molt ntig en relció mb l form de moure’s, per tl d’intentr exercir quest funció d’un mner molt més coherent, segur i molt menys contminnt .
Llegir-ne més
28 de desembre de 2016 22:48 h
El tren de nit de Prís/ Cerver/Portbou es pot recuperr. Així m’ho hn fet sber diversos mitjns de l Ctluny Nord. De moment, gràcies les fortes mobilitzcions socils dels sindicts del Nord, dels usuris i del territori el govern frncès vol replntejr-me suprimir el tren Pris-Cerver-Portbou. En quest cs, les fortes mobilitzcions unitàries hurien dont el seus fruits. Cldri que l Sud, l Ctluny/Principt -especilment les comrques gironines- es formi un grn plec reivindictiu i mobilitzdor fvor del tren convencionl i uns interconnexions Portbou/Cerver de l Mrend dignes.
Llegir-ne més
24 de desembre de 2016 17:19 h
Les mobilitzcions –socils i/o territorils- ben plnificdes sempre tenen èxit. En quest sentit es veu que el tren de nit de Prís/ Cerver(Portbou es podri recuperr. Seri un men de “regl de Ndl” del govern frncès i l SNCF (l compnyi esttl ferroviàri frnces) ls usuris del tren convencionl i, per extensió, l Ctluny Nord. D’quest mner, segons fonts ben informdes de diversos mitjns de Ctluny Nord i d’ssocicions d’usuris del tren convencionl l’Estt frncès, cus de les fortes mobilitzcions socils, dels sindicts del Nord, dels usuris i del territori, el govern de Pris vol replntejr-se suprimir el tren Pris-Cerver-Portbou.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2016 18:06 h
L mgnífic estció del ferrocrril de Portbou, un estció interncionl,crregd d’històri, en què s’hn portt terme importnts exposicions sobre Wlter Benjmin i l’exili es trob totlment bndond i menystingud pel binomi RENFE/ADIF. Dvnt d’quest pnorm tn tenebrós es repeteixen les promeses de millor, en concret en un tem de màxim necessitt com és l’rrnjment i elevció de les ndnes, però les obres no s’executen: s’eternitzen . Per ltr bnd, serveis bàsics com l vend de bitllets en finestret empitjoren i es degrden de ml mner.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2014 13:38 h
El territori de l Regió de Giron i el Mresme tornen estr units per ferrocrril. Les rodlies de Giron j són un relitt : no hi h dubte que ixò represent un impuls molt positiu fvor del trnsport públic ferroviri convencionl, en unes contrdes en què el cotxe privt h estt i, mlgrt l crisi, encr és prepondernt i, voltes, prepotent. L posd en mrx de les rodlies de Giron represent un excel•lent decisió polític (treblld j, des de f un pil d’nys, per diverses ssocicions d’usuris de l societt civil ctln i per governs nteriors); r bé, l’operció s’h d’cbr de completr, és dir, que per tl de tncr el cercle cldri que quests nous trens, si més no un prt destcble, rribessin fins Portbou/Cerver .
Llegir-ne més