14 d'octubre de 2018 11:21 h
El psst dissbte 13 d'octubre les 6:45 h del mtí, qun nv l'estció de Portbou per gfr el tren regionl que surt les 6'57 h vig veure un escen lmentble. En el túnel petit bns d'rribr l'estció em trobo el terr molt brut, mb excrements que semblven humns. A més, en quest túnel hi hvi un il•luminció molt deficient L'escen er dntesc: deixdes, bndonment, tercermundisme,sensció d'insegurett i molts d'ltres djectius. L'estció interncionl de Portbou, L’estció trnsfroterer de Portbou fei por de debò; semblv un film de terror, però er l relitt.
Llegir-ne més
9 de setembre de 2018 16:33 h
Tretze eurodiputts, entre ells Josep M. Terricbrs i Anne Pierre Vieu, que vig poder escoltr el psst dijus 06/09/2018 en un impecble conferènci/debt, l Cs de l Generlitt Perpinyà, vn visitr, el psst divendres 07/0/09/2018 els dirigents ctlns empresonts les tres presons ctlnes -cos que no vn poder portr terme qun quests presos ern les presons mdrilenyes, tot posnt de mnifest l indignitt de l’Estt espnyol- vn mnifestr que l posd en llibertt d’quest dirigents polítics ctlns, totlment innocents, és l prioritt en el procés de diàleg entre el govern ctlà i l’executiu espnyol .
Llegir-ne més
11 de desembre de 2014 20:45 h
Sot l’llu diri de notícies es vn enterrnt constntment els successos nteriors d’un mner continu i permnent. Pssts uns dies, o unes hores, pocs se’n recorden del que v ser motiu de portd i del que v protgonitzr efímerment l’ctulitt. Es pot prfrsejr que ‘l urgènci de les novetts v en contr de l importànci dels fets’. Això és més significtiu encr qun pss mb qüestions cbdls que ens hurien d’fectr més enllà de l novett puntul del di i que no s’hurien d’oblidr tn ràpid simplement perquè toc ctulitzr sense prr l prems, l ràdio, els telenotícies i els diris digitls.
Llegir-ne més
2 de desembre de 2012 14:24 h
El clm socil de l gent, de un form molt trnsversl, en contr dels mleïts desnonments v més enllà de l pèrdu de l’hbittge. Aquest mortificció socil, mb tots els ets i uts, h esdevingut un utèntic crid fvor de l dignitt i el sentit comú . No hi h dubte que qun les lleis, per velles o per injustes, vn en contr de l grn mjori de l poblció és qun, de debò, es produeix un veritble frctur socil . Doncs bé, tnt l llei hipotecàri de 1909, com les drreres resolucions sobre l contrctció lborl, l’ssegurnç d’tur, l regressió de l snitt públic i l congelció de les pensions representen un veritble desnonment de l dignitt humn, i són un torpede contr l líni de flotció de l convivènci i l cohesió socil de l nostr societt.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2012 22:03 h
L gent que ho està pssnt molt mlment per culp de l crisi, no creu que l crisi sigui un estf en mjúscules, perquè h perdut l consciènci socil. De fet, ls qui hn governt sempre sense gunyr cp elecció, des de f segles, els v molt bé que l gent gfi depressions i no reflexioni. Tmbé els v molt bé que l gent no cregui en l polític i que pensi que l polític és igul corrupció . Sóc profundment pessimist de l situció ctul, tmbé d'Europ, i em molest molt que es fci brom, i mnipulció, sobre l'estt del benestr.
Llegir-ne més
20 de maig de 2011 12:18 h
Finlment, fins i tot els letàrgics i comodtius espnyols hn començt, lentment, rebel·lr-se contr un democràci flsment democràtic. I se'ls coneix com ls "indignts", un men de còpi un ltr escl i mb diferències d'llò tn nostrt del "ctlà emprenyt". Confesso que m'grdri molt que l nostr revolt, l que h començt Mdrid i que quí provincinment nem copint Brcelon o d'ltres ciutts del pís, s'empeltés de l revolt democràtic del 10J que v fer sortir l crrer més d'un milió de persones, emprenydes (indigndes?) mb el trcte rebut del TC pel nou Esttut(et) ctlà, clmnt l cel el dret decidir que huríem de tenir, si Espny no s'enroqués negr llò que és just i democràtic.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2010 17:10 h
El psst 28 de juny de 2010 v ser un dilluns d’estiu que fer molt clor, quest di pssrà l’histori com un dt negre, com un dt molt negtiv per l nostr nció ctln. Aquest 28 de juny d’enguny, di d’un terrible clor tropicl, un òrgn judicil que es trob molts quilometres de Ctluny, v esmenr un decisió sobirn pres pel poble ctlà en referèndum . Aquell ftídic 28 de juny de 2010 v sortir l llum públic un sentènci contr l legitimitt ctln, que portv girebé qutre nys incubnt-se. Aquest resolució judicil ( que té molt poc de judicil i molt de polític ) pot contribuir fer més difícil l vid quotidin dels ctlns de crn i ossos, fer perdre qulitt de vid l conjunt de l societt ctln .
Llegir-ne més