18 d'abril de 2015 22:55 h
Aquell Espny que 'v bien' j és històri. Aquell Espny que no donv motius prents l societt ctln per fer el ps cp l independènci j f temps que no existeix. Aquell Espny que construï un fçn fet de totxo per enredr els ciutdns j h psst millor vid. J f nys que les prets mestres d'quell Estt j hn començt cure. I mb elles, un dels seus grns rquitectes: Rodrigo Rto. Qui v ser ministre d'Economi d'Aznr durnt vuit nys h vist l sev crrer enfonsr-se qun quest setmn s'h sbut que l'investiguen per blnqueig de cpitls i evsió fiscl.
Llegir-ne més
28 de desembre de 2014 16:34 h
El govern espnyol f servir el recurs l Tribunl Constitucionl com un dispositiu per ofegr tots els ctlns. Ar contr l'impost ls dipòsits bncris, perquè d’quest mner l Generlitt no pugui recptr i els ctlns cd di tinguem un estt del benestr més degrdt . Així no és pot viure: ixò és un dictdur encobert. J n'hi h prou d'quest color senyors de Mdrid. Els ctlns j no podem seguir en un Estt espnyol tn poc respectuós envers l justíci fiscl, l diversitt i els fets diferencils.
Llegir-ne més
27 de maig de 2013 23:53 h
L'Assemble Ncionl Ctln no s'tur. L concentrció de l'Onze de Setembre v ser irrepetible, un èxit sense precedents de mobilitzció ciutdn. L cden humn previst per quest ny, per l sev bnd, demnrà un nivell ltíssim d'orgnitzció, coordinció i logístic. Ar bé, quest dilluns l'ANC inici un cmpny que serà un repte encr més grn que les mobilitzcions de les Dides: es trct de l insubmissió fiscl per prt de l societt civil i el teixit empresril ctlà. Les crides per l'Onze de Setembre requereixen l gruix de l poblció 'només' un trd, que més és l Did i hi h motivció extr per l'expectció que suscit el di.
Llegir-ne més
23 de desembre de 2012 20:48 h
Allà dellà tenen l sev Constitució, que s'h de complir, obeir, ctr i no es pot tocr (bé, només es pot retocr un mic qun els hi convé ells). Aquí tenim l'Esttut, que es pot mnipulr, modificr, escpçr i violr sempre que ells els interessi. El Sr. Sánchez Llibre en el seu llibre "Les veritts de l´Esttut", publict el 2006, estv molt content dels spectes rellevnts del nou Esttut (pàg.192). En l'prtt d), prl del blindtge de competències on diu: "s'hurà cbt l llibertt d'cció del PP i del PSOE qun tenen mjori bsolut.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2012 15:40 h
El Govern espnyol h nuncit que reduirà dues prtides pressupostàries essencils de l’Estt del Benestr, les de snitt i educció, en 10.000 milions d’euros. Com que són competències utonòmiques, i com que l’Estt espnyol no hi h mner que entengui que cl suprimir ministeris sense competències (Snitt, Educció, Cultur, Agricultur i l secretri d’Estt d’Hbittge) , és de preveure que fci recure el pes de l retlld l dmunt de les utonomies. Aquest escpçd del pressupost s’fegirà no només l sever reducció que h plict el Govern de Ctluny en snitt, sinó que tmbé ls 1.
Llegir-ne més
28 d'agost de 2011 17:33 h
Un cop més l’Estt espnyol, i tmbé cs nostr per mnc d’un utogovern com cl, es tornen equivocr i plicr un polític erràtic en relció mb els impostos. Cl tenir en compte que els impostos són, sobretot, un ein que h de permetre l redistribució de l riques, per tl de cohesionr un societt modern. Doncs bé, tnt Ctluny ( per mnc de sobirni i d’idees clres) com Mdrid ( l’Estt espnyol) per culp d’un biprtidisme reduccionist i mldestre - més propi d’uns pràmetres tercermundistes de l’Amèric Lltin que no ps europeu - es continu pensnt que l sortid de l crisi ve lligd un, concepció ideològic reccionàri, de destrucció de l justíci socil, i de continur mntenint el protgonisme l’economi especultiv per dmunt de l’economi productiv.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2010 09:04 h
A Ctluny pguem mss impostos i vit en pgrem més. Mss, sobretot comprt mb el que rebem cnvi. Hi h qui diu que en pguem pocs comprts mb ltres estts europeus, com els pïsos nòrdics, però quest comprció té trmp: hem de comprr què pguem i què rebem, i l diferènci deprimeix. I l ró no és només l ineficiènci del nostre sector públic, és sobretot cus de l’espoli fiscl. Com explic el Professor Ros Hombrvell Ctluny pguem impostos de pís socildemòcrt i rebem serveis de pís liberl, o dit d’un ltr form, pguem en impostos el 40% del PIB i, i després de l’espoli del 10% cd ny, només es reverteix l societt ctln el 30%.
Llegir-ne més