Josep Maria Loste
17 de juny de 2018 17:31 h
La UE . Un zero a l’esquerra ?
Estn pssnt coses molt greus l nostr estimd Europ. En quests moments, l UE, Europ i l Immigrció formen un trinomi molt complict, en què sembl que l qüestió cd di es complic més . Ar bé, el problem no és Europ (cldri més Europ que mi) . L veritble desgràci són el polítics, voltes molt corruptes i poc preprts, que mnen les institucions europees, totlment incompetents, i el jcobinisme neoncionlist i reccionri de certs estts que w pensen que encr són utèntics imperis colonils, però que de fet no deixen de ser un zero l’esquerr, per tl de resoldre mcroproblemes molt vidriosos i complexos com són l gestió de l immigrció i el control de l fronter sud de l Mediterràni.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Maria Loste
22 de maig de 2016 15:54 h
Àustria, Europa i l’ou de la serp
Gunyi que gunyi vui 22/05/2016 Àustri, quest pís centreeuropeu h esdevingut un men de furóncol xenòfob i neototlitri l cor d’Europ. El problem no és Àustri, sinó el conjunt d'Europ. El problem de debò és l'expnsió, tot el vell continent, del virus del neonihilisme superutoritri d'extrem dret. L'ctul Comissió Europe -tn economicist, que només pretén imposr retlldes socils, i que Europ tingui un mà d’obr tn precàri com el Tercer món- i uns Estts europeus -els més importnts- esmperduts, incompetents i molt jcobins són els culpbles i responsbles d'quest situció tn lmentble i perillos.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
29 de maig de 2014 23:34 h
El malalt d’Europa
Desprès de les eleccions europees es pos de mnifest que l’utèntic grn mllt d’Europ és L'Estt frncès . I el pitjor de tot és que el govern frncès dels Sr. Hollnde, mb el crismàtic Mnel Vlls com Primer Ministre, està molt espntt pels resultts electorls frncesos i podri prendre mesures, populistes irrcionls, com per exemple el control de les fronteres internes de l UE, l qul cos seri un desstre per tot Europ. De fet, quest mesures ens fectri molt negtivment cs nostr; perquè comrques trnsfrontereres com l’Alt Empordà, el Ripollès o l Cerdny es veurien perjudicdes en el turisme, el comerç i, en generl, en l’economi de proximitt.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 d'octubre de 2013 23:01 h
El drama de l’ immigració en l’Europa del postmodernisme.
Un bon i interessnt rticle del setmnri Der Spiegel (edició interncionl) que s’edit l ciutt lemny d’Hmburg. El “Der Spiegel” explic el desgvell del tem immigrtori l UE . No hi h dubte que l mnc d’un utoritt europe en mtèri d’immigrció provoc un greu desori tot el vell continent, en quest Europ del postmodernisme de principis del segle XX. De fet, l miopi polític d’lguns, grns, estts de l Estts de l UE, i el fet que l’euroescepticisme creixent estigui “ esvlotnt el glliner” provoc que L UE no tingui l vlenti suficient per tl d’ordenr un situció que començ ser explosiv .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
9 de gener de 2012 19:45 h
No és cap caprici
En quests moments Ctluny pteix quelcom molt preocupnt : l fug de cervells . És molt greu que l gent preprd, mb bons coneixements d’idiomes i bon cultur científic i tècnic, hgi de mrxr cp terres germàniques gunyr-se l vid .És frncment inquietnt que els futurs qudres de les empreses o de l “res públic” hgin de mrxr de cs nostr perquè quí, o no tenen fein o no són prou vlorts . Per ltr bnd, és un drm que el govern ctlà no tingui competències plenes en mtèri d’immigrció .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de setembre de 2011 19:45 h
L’habitatge, la immigració i el requisit lingüístic
L mesur del govern de Flndes d’exigir el coneixement orl del neerlndès ( el deure lingüístic ) ls demndnts d’hbittge socil considero que és un punt per l reflexió, en relció mb el complex procés d’integrció de l immigrció cs nostr.En principi cldri esmentr que Ctluny, en quests moments, encr no hi h gire ofert d’hbittge socil, tot i que l cos sembl que v pel cmí de millorr. En qulsevol cs, l llei que plic el govern flmenc és un exemple seguir fvor de l integrció, l convivènci i l cohesió socil.
Llegir-ne més
David de Montserrat
28 de gener de 2011 05:00 h
Acollim l’immigrant, foragitem l’ocupant
Aquests pres que volen escolritzr els seus fills en llengu cstelln segur que estrn d'cord mb mi, segur, que si mi es troben que els seus vilets tenen problemes greus de slut dedicrn tots els esforços hguts i per hver per gurir-los. No dubto que, si cl, s'hipotecrn fins l'últim rl per nr l millor hospitl del món. Doncs si relment és tn definitiu, tn trnscendentl per l vid del seu fill, escolritzr-lo en cstellà jo els puc fer un recomnció ben sincer. Es veu que els millors especilistes en immersió lingüístic en cstellà es troben Espny i tenen l sort que és prop.
Llegir-ne més
Roc Casagran
24 de gener de 2011 05:00 h
Tinc un amic però no us en puc dir el nom
Tinc un mic però no us en puc dir el nom. Tinc un mic que trebll moltes hores cd di, que comprteix pis, que somi en un futur millor, que esper un princes blv, que té por d’lgunes coses, que trob fltr l mre. Tinc un mic que li grd molt el futbol, i de vegdes mirem el Brç junts, i ens ho pssem bé i l felicitt se li escp per sot el ns, perquè per uns instnts el més importnt és que l pilotet entri i no hi h res més que el preocupi. Però no us puc dir com es diu, el meu mic. Tinc un mic que té l pell negr com el crbó, que v néixer Gàmbi, i que un bon di v pujr un brcss per nr-se gunyr l vid Europ, perquè mb el poc que li pgven no en teni prou per mntenir l fmíli, i encr que sbi que s’hi jugv l vid, v decidir postr-ho tot un crt.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
13 de gener de 2011 17:44 h
A cops de porra!
Qun lgú firm que cl eliminr les unitts de convivènci i civisme de l Guàrdi Urbn per dedicr-les ptrullr, ens està ensenynt sense cp mtís l rel del seu trnnà: Menys diàleg i més xrop de bstó. Però ixò encr pot ser més greu si ho mnim mb el vingre de l xenofòbi i enfoquem cp l col•lectiu (col•lectiu?) de nous immigrnts com principl nucli dels problemes de convivènci i civisme. Simplificnt un mic, qui f quest men de propostes ens està dient que els focus d’incivilitt i petit delinqüènci es concentren en els immigrnts nouvinguts i que l solució és reprimir-los cop de porr.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
22 d'agost de 2010 13:06 h
Un torpede contra la cohesió social
L decisió del Defensor del Poble de recórrer contr el text provt l Prlment que fix el ctlà com primer llengu d’tenció ls estrngers represent un veritble torpede contr l líni de flotció de l cohesió socil cs nostr . L’ctitud ntictln i utoritàri d’un institució mnipuldor (El Defensor del Pueblo cstellno-espnyol) que h esdevingut l punt de llnç de l ideologi ncionlist espnyol - en quest cs per nr en contr de l’collid dels immigrnts en l llengu pròpi de Ctluny - represent un utèntic ps enrer que degrd i menyspre l democràci .
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs