24 d'octubre de 2018 23:16 h
J f setmnes que tot es llegeix des de l vessnt més polític. Hi té veure l crisi de confinç en el sí de l'independentisme, l'escepticisme dvnt les solucions que es proposen mb els consells i els fòrums buits de contingut... i vui h rribt el que tothom h interprett com l reform del sistem d'immersió lingüístic. A les xrxes (se n'donrn que moltes polèmiques creixen només les xrxes) hn corregut riudes de cràcters per tots els timelines criticnt el govern per suposdment "crregr-se" l immersió.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2016 20:12 h
I mentre uns discuteixen sobre l necessitt d’ssistir l mnifestció de l Did i mlden per convèncer l ciutdni ctln que continuï espernt fins que L Monclo permeti un referèndum d’utodeterminció, els qui relment toquen cuix estn intentnt rribr un cord per dinmitr l immersió lingüístic Ctluny. Ciuddnos i Prtit Populr porten uns dies fent el pperot de reunir-se per intentr rrencr el sí dels tronges en l investidur de Rjoy. I en quest context, Albert River h post sobre l tul un ‘pquete ctlán’, que inclou l insturció del model trilingüe les escoles en detriment de l immersió lingüístic i tmbé forçr l Generlitt complir les sentències judicils que dilueixen el sistem ctul de preservció de l llengu ctln.
Llegir-ne més
2 de febrer de 2015 00:00 h
Com en girebé tot, l’espnyolisme f trmp. En l qüestió lingüístic, crreguen contr el sistem d’immersió (com tothom sp, més teòric que rel l nostre pís) sot l bnder de l llibertt: els pres tenen dret escollir l llengu de l’educció dels seus fills; nturlment, en el cs que siguin espnyols i de llengu cstelln, perquè si són estrngers o prlnts d’ltres llengües peninsulrs, de l’rgonès l gllec, leshores, res de res. Per ixò sobten rticles curulls de supremcisme lingüístic com el de Frncisco M.
Llegir-ne més
14 de juny de 2014 19:59 h
L mre verd s’h podert del centre de Brcelon quest trd per defensr l’escol ctln. Des de les Illes, Jume Sstre beneï l mrx en el seu trent-novè di de vg de fm per l mteix ró. Els ctlns hem de tornr sortir per defensr l nostr llengu i l nostr cultur un vegd més, un cos que no cldri fer si no estiguéssim lligts un Estt que ens vol erdicr contínument. El “Sí+Sí” -molt present trvés de les esteldes que omplien l mrx- segueix engreixnt-se d’rguments només cinc mesos del referèndum d’utodeterminció.
Llegir-ne més
14 de juny de 2014 00:00 h
Humilir. Es trct d'humilir-nos. No hn entès que quest poble h dit prou l indignitt, s'h lçt i h dit fins quí hem rribt. Ells mteixos dmeten que el model d'immersió lingüístic funcion. Que, tot i xcres punyents com el frcàs escolr (que solucionrem llrg termini, perquè v molt lligt l nivell de formció dels pres) h genert un pís mb igultt d'oportunitts per tothom. Amb resultts cceptbles pel que f l domini de les dues llengües oficils Ctluny l finl de l'ensenyment obligtori.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2013 23:16 h
Seguint el fil de l'rticle d'hir, és evident que l llei d'educció votd l Congrés espnyol tc el sistem eductiu ctlà. El model d'immersió és l'objectiu, però tmbé hi h moltes veus que relcionen l'ensenyment en generl mb l'ugment de l'independentisme. Són veus que firmen que el cstellà és perseguit ls ptis o que sseguren un tergiversció de l'ssigntur d'històri mb fins polítics. Són veus que rriben de for de Ctluny. Però només de for de Ctluny? Un di qulsevol del mes psst, en un pssdís qulsevol d'uns grns mgtzems de Ctluny qulssevol - convers rel entre tres treblldors qulssevol: A (un don d'uns 55 nys): Dicen que los mestros en ls Blers ún están de huelg por el tem de l inmersión del ctlán.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2013 16:07 h
Qui ixò escriu, historidor de formció, costum percebre complexitt en els conflictes polítics i socils. És per ixò que estic sorprès per l simplicitt que explic l vg indefinid dels docents i l comunitt eductiv, Les Illes. L intrnsigènci suïcid l més pur estil Rottenmeyer de Buzá, l “cerrzón” governmentl, l’estupides de les seves utoritts eductives, el fntisme ctlnofòbic dels seus instigdors, h propicit un tc l pinyol de l societt illenc. I quest es defens en un clàssic gest de resistènci i dignitt.
Llegir-ne més
17 de maig de 2013 23:02 h
"Queremos que Espñ se UNA, es decir, que tods ls regiones y hombres de ells: ctlnes, ndluces, cstellnos, intelectules, cmpesinos, industriles, etc., se sientn estrechmente unidos en un destino común. "Queremos que Espñ se GRANDE. Si todos los espñoles trbjmos unidos por el bien de l Ptri, como consecuenci de l unidd surgirá l grndez y Espñ, por su poder, volverá ser respetd en el mundo. "Y, por último, queremos un Espñ que, unid y grnde, se LIBRE, es decir, que pued toms sus decisiones con bsolut libertd sin estr sujet polític o económicmente otros píses.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2011 07:38 h
CATALANITAT Desembre de 2010. Concentrció espontàni, l Plç del Vi, dvnt l’Ajuntment de Giron contr l’enèsim sentènci judicil que qüestion el model d’immersió lingüístic. Com representnt l Junt de Personl Docent, em demnen que m’dreci l mig miler de persones que m’envolten. No fig un discurs polític, sinó personl. Començo mb el recompte dels nys, mesos i dies que f que fig clsse, des de l’leshores, prvulri, fins l universitt. Unes xifres que consegueixen mrejr-me. Trcto de trnsmetre l ide que en tot quest fotiment de cursos, les coses, gràcies l immersió, hvien nt més o menys bé, mb llums i ombres, com tot en l’existènci.
Llegir-ne més
23 de desembre de 2010 14:14 h
Espny, un cop més, ens vol collr. Sben que Europ no hi h res fer: l’escol ctln està vld per l Unió Europe i per l Crt Europe de les Llengües Minoritàries o Regionls. Els diversos informes ncionls, esttls i interncionls, vlen tmbé el nostre sistem eductiu en ctlà, com per exemple el drrer informe PISA. Tot ho tenim l nostre fvor, excepte les lleis espnyoles. Com lleis d’Espny que són, els espnyols j se’n cuiden prou que vgin fvor dels seus interessos. Vint-i-un diputts del Prlment ctlà, tres o qutre fmílies espnyoles indptdes i un sistem judicil que mi no es v “depurr” en cbr el feixisme, poden més que l immens mjori de ciutdns del nostre pís, el nostre Govern i el nostre Prlment junts.
Llegir-ne més