El Dietari del Procés
30 de març de 2018 23:15 h
La investidura, a mans de Comín?
Els dies festius de Setmn Snt j hn rribt, i per fi hn portt un breu prèntesi l’excepcionlitt i els sotrcs diris en l polític ctln i l judicilitzció del procés. I, fent blnç dels tres primers mesos de l’ny, l situció és desoldor: l’independentisme no h conseguit investir un president després de tres intents vetts pel govern i jutges espnyols. Així, encr no hi h nou executiu ctlà cinc mesos després que Rjoy rebentés el de Puigdemont i el 155 j h complert el seu cinquè mes mb més fcilitt per imposr-se sobre l poblció de l que mi es podri hver imgint.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Comunicado J Herrera
17 de febrer de 2018 00:00 h
La 'presa' Catalunya
El cniblismo según suponí Sigmund Freud, es un momento rdiclmente inestble ‘de lo corpóreo’ y un de ess imágenes, deseos y miedos primrios prtir de los cules se imgin l subjetividd y l cultur. En l escen cníbl, el cuerpo devordor y el devordo, sí como l devorción mism, proveen modelos de constitución y disolución de identiddes. En breve sistiremos un cto de ntropofgi. Al inevitble cniblismo ideológico de l derech espñol. Ese ncionlismo que h probdo l sngre con Ctluny, hor un vez h dejdo l 'pres' mlherid un ldo, se peler por demostrr quién es el que mnd en est jungl llmd Espñ.
Llegir-ne més
Salvador Domènec
14 d'abril de 2017 14:34 h
Setmana Santa, un moment per reflexionar
L Setmn Snt, en qulsevol cs i més enllà del significt religiós que li ssigni un determind comunitt de fe, refereix vlors, reflexió i compromís. En quest direcció sembl importnt turr-nos en vinculr-l un relitt i un context en què les desigultts i el menyspreu per l vid ngoix. L'espernç, motor de l utopi, és difumind per l cobdíci i l insolidritt. El febrer psst, en un de les seves homilies en l miss diàri l cpell de Snt Mrt, el Pp Frncesc denunciv sense eufemismes: "Avui l món hi h vessment de sng.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
25 d'octubre de 2015 22:49 h
Reminiscències del passat per encarar el futur més immediat
Aquest cp de setmn els utors d’quest espi hem viscut com els fntsmes del psst ens hn esperont per encrr mb més determinció que mi el futur més immedit. Tnt l’Oriol com jo mteix hem intentt desconnectr de l’ctulitt més rbios del procés pssnt un prell de dies l Noguer bns d’endinsr-nos en un cicló que començ quest dilluns i que, segons les previsions, compnyrà el pís durnt molt temps. Els meteoròlegs j li hn post nom: XI legisltur l Prlment de Ctluny. No obstnt, no hem pogut desconnectr.
Llegir-ne més
Carles Manrique i Pérez
1 d'abril de 2015 21:51 h
amb Franco no passava o 40 anys.
40 nys. Un dt molt repetid en l polític d’quest estt rtificil noment Espny, es, senyors i senyores, el temps que el generl Frnco v estr l cpdvnt de l’estt espnyol que, irònicment,v ser mb quest nom tn utilitzt per tots els que ens oposem quest error històric i ncionl que es Espny com subjecte polític, v ser el nom oficil d’quest pís fins l’ny 1947, ny en que es v declrr un regne. El règim v ser un dictdur, per supost, i no vull declrr-me ni defensor ni detrctor d’quest temps, prefereixo remrcr les seves coses dolentes, com que el seu credor v morir mtnt, i les coses bones, que, encr que no sigui grdble dir-ho, les hi h , com per exemple l’enorme cnvi pel qul v pssr l’estt en pssnt d’un pís totlment endrrerit fins un pís desenvolupt l nivell de l rest d’Europ i rribr tenir l sev moned, l pesset, substituïd l’1 de gener de 2002 per quest invent econòmic noment Euro i que ens h portt més mldecps que legries, un nivell de vlor més lt que el dòlr mericà.
Llegir-ne més
David de Montserrat
27 de juny de 2013 23:55 h
Londres, 28 de juny de 1713
Vivim un ny, quest 2013, i molt especilment des d'quest mes de juny, que f tres-cents nys de moltes coses que vren implicr l fi de les llibertts dels ctlns. I justment vui divendres 28 de juny de 2013 f tres-cents nys que l'mbixdor ctlà Londres, Pu Ignsi de Dlmses, consegui reunir-se per únic vegd mb l rein Ann d'Anglterr l Plu de Kensingnton per insistir en què qulsevol cord de pu mb Espny pssés per l preservció dels privilegis dels ctlns, és dir, pel respecte escrupulós de les nostres Corts i Constitucions per prt de Felip V de Borbó.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
7 de maig de 2012 08:00 h
L’eclipsi del “Lusitània”
Us reprodueixo un rticle pregut just r f un ny en diverses publiccions de l'Associció Ctln de Prems Grtuït El 7 de mig de 1915, el trnstlàntic britànic “Lusitàni” (dissenyt per ser el vixell més grn i veloç que s’hvi construït mi) nveg enmig de l boir unes trent milles l’oest de l ciutt irlndes de Cork, qun, prop d’un qurt de tres de l trd, rep l’impcte d’un torpede llençt pel submrí lemny U-20. Pocs minuts després, es produeix un segon explosió (encr r d’origen incert) que provoc el ràpid i definitiu enfonsment del vixell.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 d'abril de 2011 08:00 h
Puig i Ferreter
Us reprodueixo l'rticle publict l setembre del 2010 per l'Associció Ctln de Prems Grtuït Com és sbut, en ocsions, en un instnt, un esdeveniment pot cnvir rdiclment les nostres vides. A vegdes, fins i tot l de tot un pís i, mb ell, l de molts dels seus ciutdns. Probblement, en quest sentit, un de les dtes més decisives del segle XX és el 14 d'bril de 1931. Entre molts centenrs de milers d'ltres persones, quell di tmbé és decisiu per l'escriptor Jon Puig i Ferreter, que es veu impel•lit bndonr l litertur –lmenys temporlment– per dedicr-se de mner girebé definitiv –encr que no exclusiv– l polític.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
20 de desembre de 2010 08:00 h
Sant Martí
Us fig mns l'rticle publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït el novembre del 2010 sobre quest snt de l trdor. Segons l trdició populr, el novembre començ mb “les cpes i els mocdors grns de Tots Snts” i s'cb mb “l pluj, l neu o el fred molt greu de Snt Andreu”. Amb quest inici i quest finl, semblri que quest és un mes de clim clrment hivernl. I, segons l llegend, ixí v ser fins mitjn segle IV, qun un soldt romà v trobr un home mig despullt i mort de fred, víctim d'un esfereïdor tempest de vent i de neu.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
1 de setembre de 2010 08:00 h
George C. Marshall
Us reprodueixo l'rticle pregut El Temps l setembre del 2009 sobre el generl nord-mericà. L’1 de setembre de 1939 esclt l Segon Guerr Mundil mb l invsió lemny de Polòni. Sens dubte, quest és un fet prou conegut. Aquell mteix di, però, es produeix un ltre esdeveniment que no ocup les portdes del diris ni pàgines ls llibres d’històri… i que, en cnvi, resultrà decisiu per l sort del conflicte i tmbé en l construcció de l pu. En concret, l’tzr determin que, poques hores després que Hitler ordeni l’inici de les hostilitts contr l’exèrcit polonès, George C.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs