21 de desembre de 2016 21:23 h
L relitt sempre super l ficció : és un veritt com un cs de pgès. Un exemple clr d’ixò el tenim en el drrer ssssint, Ankr, el psst 19/12/2016, de l’mbixdor rus Turqui per prt d’un polici turc for de servei. Ningú sp, hores d’r, que hi fei en quell sl d’exposicions -que v esdevenir un veritble sl mortuòri- quest gent de l’ordre turc fntitzt for de servei. El més espectculrs del cs és que els vídeos i les fotogrfies que hn sortit ls mitjns, escrits i udiovisuls, fn l sensció que es trctv d’un pltó cinemtogràfic, d’un film, d’un pel•lícul d’cció de Jmes Bond 007, que s’emeten des dels finls del nys setnt del segle psst.
Llegir-ne més
16 de juliol de 2016 17:08 h
El psst 14 de juliol, l vor de l Mediterràni -un mr de pu llibertt i democràci- l ciutt de Niç, es v produir un cte slvtge i criminl. Com persones humnes cl solidritzr-se mb les víctimes i els seus fmilirs. Drrer d’quests ctes execrbles existeix un ideologi mlèvol, que és un combinció d'un pseuderdiclisme islmist (que f servir l religió i, sobretot, l ignorànci com cortd i excus) i d’un nihilisme d'extrem dret bominble. Dvnt d’quests ctes execrbles, Pris Brussel•les Niç (.
Llegir-ne més
31 de desembre de 2015 20:45 h
Europ està un mic mllt; però en d'ltres continents és molt pitjor, inclosos els Estts Units. Això no vol dir que l'ide d'Europ no hgi de millorr molt. No hi h dubte que el 30% de vots obtinguts, l primer volt de les regionls frnceses, per Mrine Le Pen és un símptom que les clsse populrs frnceses i -per extensió jo diri que tmbé les europees- no entenen ni ccepten un globlitzció molt mlgirbd que ens boc un model econòmic de molt bix nivell que és un desstre en mjúscules.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2014 11:48 h
Arrn de l'provció de l LRSAL (Llei de rcionlitzció i sostenibilitt de l'dministrció locl), mb l que s'h produït un situció de mnc de clredt en l'plicció en diversos spectes que fecten competències que ctulment exerceixen molts juntments, s'cb de presentr un informe de dignòstic i conclusions en mtèri de cooperció l desenvolupment i solidritt que confirm que els municipis mntenen les competències en quest àmbit. Per clrir i desfer confusió sobre quin és l'plicció de l LRSAL l cooperció l desenvolupment des de l'àmbit municipl, l Comssió de Municiplisme del Fons Ctlà de Cooperció l Desenvolupment (FCCD) v encrregr l Consell de Col·legis de Secretris, Interventors i Tresorers de l'Administrció Locl (CSITAL) un estudi-dictment que pugues servir de guí tots els juntments i ens locls.
Llegir-ne més
27 de juny de 2012 20:44 h
Entre els cbles diplomàtics publicts per Wikileks, es trobven lguns informes on lguns gents dels serveis exteriors nord-mericns mostrven llur preocupció pel moviment 15-M. Un dels fets que els inquietv er que, d'quest moviment de protest, podrien sorgir noves idees i nous lidertges que desbllestessin els ctuls sistemes democràtics europeus (bé, l pròdi democràtic que ptim, sense llibertt, ni igultt ni frternitt). I que de tot plegt, rreu del continent, un nou corrent polític pogués emncipr-se de l'gend neoliberl, com j v pssr l dècd nterior bon prt dels pïsos lltinomericns (Argentin, Veneçuel, Bolívi, Equdor o un Prgui intervingut l setmn nterior).
Llegir-ne més
11 de gener de 2012 16:02 h
Al meu entendre cldri plicr immeditment quest tx, si més no en l’àmbit de l’eurozon ( 17 estts) i, en l mesur de les possibilitts, l conjunt de l UE, i desprès l Estts Units i l rest del món. L Tx Tobin és un impost, molt bix, les trnsccions finnceres ( es pot dir que és un impost que intent limitr l’especulció finncer ) . Aquest impost huri de ser recptt per l Unió Europe, però encr té unes dificultts tècniques; en qulsevol cs , mentrestnt podri ser recptt pels Estts membres de l UE .
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut l setmnri El Temps el psst 16 d'gost sobre l nostr cció exterior El president Pujol v fer cèlebre f uns nys quell frse de “el món de Ctluny és tot el món”. Al llrg de l històri, però, quest món no h estt sempre l’bst de Ctluny. Al segle XVI, per exemple, l Coron de Ctluny i Argó j v ptir l prohibició per prt del Regne de Cstell de comercilitzr mb l’leshores nou continent mericà. Afortundment, vui, l globlitzció, els nous models de governnç i el cnvi tecnològic ens posen el món molt més l’bst que en èpoques nteriors, i Ctluny h d’profitr totes questes oportunitts per ser presents i coneguts rreu i en tots els sentits: políticment, econòmicment i culturl.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2011 15:37 h
L dogmtitzció del combt contr el dèficit públic - tnt des de l’àmbit ctlà, espnyol o europeu - és un utèntic excus ( mb un terrible rerfons ideològic) per tl de justificr un retorn, dur, pur i injust, cp unes formes polítiques i econòmiques del segle XIX. No hi h dubte que els qui empenyen mb tnt insistènci que cl reduir el dèficit públic, com un cur de cvll, ( peti qui peti); de fet, el que ens proposen és un retorn ls pràmetres del segle XIX. És dir, l niquilció de l’estt del benestr : l desprició de l snitt públic i l segurett socil, que els horris lborls ( sense slris mínims) tornin ser de 14 hores l di i , el més importnt, que l’espernç de vid del 90% de l poblció no superi els 40 nys .
Llegir-ne més
12 de desembre de 2010 12:03 h
Qun es v començr prlr de l globlitzció es podi entendre que ixò significri un món mb més i millors condicions de trebll, i que l Justíci socil i l’estt del benestr s’nirien consolidnt rreu del plnet . H estt tot el contrri. Les precàries condicions en què trebllen els ciutdns xinesos, i d'ltres pïsos del tercer món, s'estn imposnt tmbé Europ. Aquest és l conseqüènci d'un cpitlisme vorç, inscible i orwellià, que sembl no té tenir límit. Arrs recursos, contmin el plnet, produeix molt d’tur i liquid l justíci socil .
Llegir-ne més
31 de març de 2010 05:00 h
S’h escrit i s’h teoritzt molt sobre l globlitzció i l identitt. O millor dir, sobre les conseqüències de l globlitzció pel que f l supervivènci de cultures minoritàries com l nostr, que rrosseguen el problem fegit de no poder comptr mb el recolzment d’un prell d’Estt. Sobre quest problem hi h un mínim de dues visions: un d’elles sosté que l globlitzció port cp l uniformitzció glopnt de l cultur i les formes de vid rreu de món i que quest procés és irreversible. L’ltr visió prteix de l bse que l globlitzció té com contrprtid l revloritzció d’llò que és únic, singulr i distint com r els pïsos i les cultures minoritàries com l nostr.
Llegir-ne més