30 d'octubre de 2016 22:01 h
Si quest 2016 h estt mogut, ple de dificultts i grnític, en referènci les ccions que h pres el govern espnyol contr el procés sobirnist –sobretot trvés de l Fiscli i el Tribunl Constitucionl- el proper 2017 encr serà molt més complict. No obstnt ixò, cl tenir molt en compte que j som molts, cd cop en som més, els que volem, veiem i tenim clr que l únic sortid possible ls problemes de Ctluny és un nov repúblic independent, dintre de l interdependènci europe, que construeixi les bses d’un pís molt més net, molt més just, més lliure, més eficient, més solidri i, sobretot, que sigui un utèntic repúblic de proximitt.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2016 17:58 h
El psst 10 d’octubre es vn produir dos fets; es vren generr dues notícies que podríem dir que són l cr i l creu dels temps històrics, molt ccelerts, en que vivim ctulment. L cr v ser l conferènci, sobre el proper referèndum Ctluny, del President Puigdemont, mb l presènci del conseller Romev, diferents diputts l Congrés i sendors, d’ERC, PDCE En Comú Podem, PNB, Compromís i d’tres, de diversos periodistes ctlns, l’Estt i de prems i mitjns interncionls, ixí mteix mb l presènci–ixò considero que és el més importnt- de 9 mbixdors Mdrid (entre ells els representnts diplomàtics de l’Estt frncès, Alemny i el Regne Unit); per contr l presènci, l representció del govern espnyol, el PP i el PSOE v ser residul .
Llegir-ne més
31 de juliol de 2016 20:12 h
Imginr el futur. És un exercici que gener un curiositt inscible, des de temps immemorils. Tothom h fet lgun vegd prediccions sobre què ens deprrà el futur, o sobre com sern els humns del futur, què pensrn i com vlorrn l nostr ctució com societt de principis del segle XXI, ixí com nosltres hem revist un infinitt de vegdes el comportment dels nostres ncestres. Doncs fer de vident v voler jugr Inés Arrimds durnt el trnscendentl Ple del Prlment de dimecres psst, en un pregunt l president prèvi tot l’episodi de l controvertid votció.
Llegir-ne més
28 de març de 2016 20:11 h
L drrer ond slvtge d’temptts criminls del psst 22/03/2016, l cor de l cpitl d’Europ, pos de mnifest que, principlment en el conjunt del vell continent vivim, sociològicment prlnt, un èpoc molt complicd, de temps nihilistes molt ccentuts. Aquest situció té uns ntecedents en el psst que es remunten ls substrts ideològics de les contrrevolucions globls del nys 80 i 90 del segle XX; però -i ixò és el més importnt d’ssenylr- configuren un futur molt lleig i regressiu en tot el segle XXI, en què pot rribr ser possible l’nihilció complert dels vlors de l democràci, l justíci socil i l rcionlitt, herev de les teories humnistes de l Il•lustrció de l Revolució Frnces de 1789.
Llegir-ne més
29 d'abril de 2015 20:07 h
Portbou h de grntir uns mínims de serveis bàsics indispensbles (snitt públic, serveis socils, correus, trnsport, etc.) i impedir que cp d’quests serveis es degrdin, sot cp excus ni circumstànci. Portbou necessit encrr correctment els reptes de futur: L'Espi Wlter Benjmin, un millor profitment de l'estció, solucionr el tem de l sentènci Mrtinez, un netej més efectiv, el blindtge del tren convencionl, un pl de prevenció per les mercderies químiques perilloses i l segurett ciutdn.
Llegir-ne més
20 de maig de 2014 13:10 h
L interncionlitzció del procés sobirnist v fent cmí.. Un pregunt del debt de televisió emès per tot Europ mb els 5 cndidts presidir l Comissió Europe h estt explícitment sobre el procés d'independènci de Ctluny i Escòci i l sev pertinenç l UE. Aquest v ser l respost dels 5 cndidts: Sk Keller (Prtit Verd Europeu): 'Els escocesos i els ctlns hurien de tenir el dret de decidir el seu futur. Jo, si esdevingués president de l Comissió Europe, els colliri mb molt stisfcció si decidissin de ser independents.
Llegir-ne més
15 de maig de 2014 15:50 h
Dvnt l’llu de notícies negtives, tnt des de l’àmbit polític com econòmic i ,sobretot, socil m’grdri comentr quelcom positiu : l finl el seny s’h impost l CCMA i s’h pogut turr l’externlitzció de l publicitt de TV3 i Ct Ràdio. Aquest és un bon notíci perquè benefici l pís en el seu conjunt . Ar i quí ens clen uns mitjns rdiofònics i televisius públics potents; no s’entendri que l publicitt pssés dependre d’uns grups privts que tenen uns interessos molt diferents del que puguin representr uns mitjns públics.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2013 23:59 h
Tl di com vui, un 18 de febrer de 2006, un gernció de ctlns vm prticipr en l mobilitzció convocd per l Pltform pel Dret Decidir 'Som un nció. Tenim el dret decidir'. Aquell mnifestció v ser un punt d'inflexió en l cpcitt de mobilitzció d'un societt que podi semblr endormiscd. Aquell di ens mnifestàvem fvor de l voluntt sobirn del Prlment de Ctluny -que hvi provt per àmpli mjori un Esttut mbiciós- i en contr de les retlldes que plnven sobre l'Esttut l'endemà mteix d'hver estt provt.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2012 20:53 h
L vid , per l mjori de ciutdns del nostre entorn , h esdevingut l dictdur de l quotidinitt . L felicitt s’h convertit en un utopi cd cop més llunyn de l relitt. El dret esdevé litertur jurídic molt teòric , l polític és eixorc : un men d’ntiteràpi que és presoner de les seves pròpies frgilitts i molt llunyd dels ciutdns que més l necessiten : h perdut l sev càrreg d’element bàsics de control, equilibri i trnsformció del poder . Els utèntics trstorns psíquics són sociolborls .
Llegir-ne més
11 de desembre de 2011 13:14 h
Portbou no pot perdre, de cp de les mneres el llegt/projecte de Wlter Benjmin. Desprès del drrer Ple extrordinri de l'Ajuntment de Portbou del psst dijous 1 de desembre de 2011 s'obren molts interrognts l'entorn de l qüestió Benjmin . H rribt l’hor de sumr forces : fer el màxim d'esforços, polítics i institucionls, per tl de recuperr l subvenció de 600.000 euros del FEDER i poder continur, mb normlitt, mb l primer fse de l rehbilitció de l'Ajuntment Vell de Portbou com seu/museu de Wlter Benjmin.
Llegir-ne més