18 d'agost de 2019 21:29 h
I si hir prlàvem de l’independentisme Escòci, que es pot nimr en qulsevol moment tenint en compte el Brexit i l deriv del nou primer ministre britànic, és interessnt tmbé veure com el moviment continu nimt Flndes. El 26 de mig, Bèlgic v celebrr eleccions federls i cdscun de les comunitts del pís, i el resultt v ser el mteix que durnt tot quest dècd: l’independentist N-VA v gunyr tnt en els comicis flmencs com nivell belg. I després de tres mesos, sembl que hi hurà cord perquè el N-VA continuï encpçlnt el govern Flndes.
Llegir-ne més
27 de febrer de 2019 21:17 h
Ctluny necessit més mics i lits Còrseg Bretny,Escòci i Flndes. són els utèntics, grns, mics de Ctluny perquè es “mullen” políticment fvor dels nostres presos polítics i exilits. Ar cldri multiplicr quests mics i lits rreu ’Europ i el món. Cl conseguir que lgun Estt de l UE ens reconegui. Per ltr bnd, és molt importnt continur reclcnt, tot l prems Europe, que el 1-0 de 20147 no hi v hver violènci ni mlverssció; i que les imputcions de rebel.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2018 20:12 h
Josep Borrell h supert Mrgllo i Dstis, que mlgrt els seus esforços per turr l’independentisme l món, no hvien rribt mi crer-se enemics l’exterior d’un mner tn clr com l’ctul ministre d’Exteriors. Però no tot el ‘mèrit’ se’l pot emportr l’ntiindependentist Borrell, sinó tmbé l justíci espnyol, que continu tenint presos polítics. Per quest motiu, el president del Prlment flmenc, Jn Peumns, h critict repetidment l’Estt espnyol recentment, mb un últim comentri per emmrcr l setmn pssd: “[Espny] és incpç de complir les condicions per ser prt de l’Europ democràtic”.
Llegir-ne més
2 de maig de 2017 21:51 h
Poc poc, el govern de Rjoy es v donnt que d'un mner o ltr Ctluny votrà per l independènci en un referèndum que pretendrà que sigui vinculnt. Diguin el que diguin les sentències del Tribunl Constitucionl. L'únic mner de prr-lo serà l forç brut, i s'ho intentrn estlvir com sigui. Quin és l solució que hn trobt? Intensificr el seu pper en el tuler de joc interncionl per tl de deixr sense efecte el plebiscit fins i tot si se celebr. Està clr, un independènci només ho és si l rest d'ctors interncionls l 'compren'.
Llegir-ne més
1 de maig de 2017 18:24 h
És un vergony en mjúscules que les pressions polítiques –destructives i ntieuropees- de l diplomàci de l’Estt espnyol envers el govern del Regne del Mrroc hgin significt que l importnt missió comercil que els governs de Ctluny i Flndes hvien de fer conjuntment l Mrroc del 7 l 9 de mig -encpçldes per sengles presidents,Crles Puigdemont i Geert Bourgeois- hgi quedt cncel•ld. Aquest er un importnt vitge de cire purment econòmic i comercil, en què hi hvi implicdes trent empreses ctlnes i flmenques.
Llegir-ne més
1 de maig de 2016 21:22 h
Ctluny no és encr un pís independent i l’etp post-utonòmic encr cost de veure, perquè efectes pràctics, el govern del pís encr h d’nr l’Estt demnr diners del FLA, deutes que s’rrosseguen des de temps immemorils i un flexibilitzció del sostre de dèficit. No obstnt, l intenció de l’executiu de Puigdemont continu ferm i sí que hi h j molts detlls que denoten un nov etp. Un d’ells, l intensificció brutl de l presènci del govern de l Generlitt l’estrnger. L’objectiu és gunyr l btll per fer clr el misstge desitjt sobre el conflicte Ctluny-Espny.
Llegir-ne més
8 d'octubre de 2013 01:23 h
El 2014 està cridt ser l'ny més importnt des de 1714 Ctluny. Les expecttives són ltíssimes, tothom esper un explosió -no se sp, però, si serà de democràci, de frustrció, de confrontció, d'ctivitt militr espnyol... Ctluny està girebé prlitzd espernt el 2014, i en cert mner tmbé Espny. No són les úniques, però: Escòci, el Regne Unit i l Unió Europe estn l'esper. Fins i tot tmbé Flndes i Bèlgic poden cnvir de rumb el 2014. El govern ctlà h promès un referèndum d'utodeterminció l'ny vinent.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2011 19:45 h
L mesur del govern de Flndes d’exigir el coneixement orl del neerlndès ( el deure lingüístic ) ls demndnts d’hbittge socil considero que és un punt per l reflexió, en relció mb el complex procés d’integrció de l immigrció cs nostr.En principi cldri esmentr que Ctluny, en quests moments, encr no hi h gire ofert d’hbittge socil, tot i que l cos sembl que v pel cmí de millorr. En qulsevol cs, l llei que plic el govern flmenc és un exemple seguir fvor de l integrció, l convivènci i l cohesió socil.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2010 12:48 h
Els flmencs ho tenen clr, tnt en mtèri polític, econòmic com lingüístic. Les comprcions sempre són odioses , però considero que els ctlns hem d'prendre molt d'quest ferm i combtiu poble germànic de l'Europ septentrionl . Cldri que ens fixéssim més en l mner com els flmencs es fn respectr (sobretot lingüísticment) enfront de l'imperilisme uniformitzdor frncès .Els flmencs tenenmolt clr que és i que vol dir l sociolingüístic i l substitució lingüístic. Us prego que llegiu i reflexioneu l'entorn del següent enllç http://www.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2010 17:20 h
Els ctlns hem d'profitr millor el moment de l cus de l descolonitzció intern d'Europ ( sobretot, d'Europ Occidentl ). Només cl donr un cop d’ull l que està pssnt Bèlgic, Escòci o Irlnd, per percebre que nosltres tmbé hem d’entrr en quest vi cívic. Ar i quí cl més unitt, més preprció, més relcions interncionls i menys personlismes, cbdilismes i polítiques de curt vold. Ctluny serà independent, dintre de l interdependènci Europe, juntment mb Flndes i Escòci o no serà res de res.
Llegir-ne més