14 de novembre de 2017 23:37 h
En quests moments considero que el moviment sobirnist i independentist h de sber elborr un bon utocrític; és dir, cl seguir vnçnt mb fermes, però lhor, mb molt intel•ligènci. Ar més que mi cldrà estr mtents un utèntic cmpny d’imposició de l desmorlitzció en l poblció ctln. Les televisions, principlment Atresmedi i Mediset (els primers, nten3 i l Sext; els segons, Telecinco i l Cutro), seràn molt ctius en crer confusió i desànim entre nosltres.. Això, pur i simplement, no h de pssr.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2016 15:17 h
Dvnt de l situció d’involució constitucionl dels drrers temps, l nostr nció ctln viu moments difícils, però lhor decisius –el President Puigdemont ho h definit molt bé mb el nom de populisme constitucionl- . En quest sentit, l trnscendentl reunió del proper 23 de desembre que convoc el Pcte per l Dret Decidir, encr pot dquirir més importànci. A hores d’r -mb tot el rebombori polític que s’mg sot el grn monòleg del Tribunl Constitucionl espnyol- l clu de volt de tot plegt és l llei de trnsitoriett jurídic.
Llegir-ne més
19 de juliol de 2016 22:48 h
El Tribunl Constitucionl, per unnimitt, v tombr recentment les estructures d’Estt i deix clr que Ctluny no té res fer Espny. De fet, de res h servit que l’Esttut contempli l creció d’un Agènci Tributàri Ctluny. El Tribunl Constitucionl, mb un sentènci, v nul•lr lguns dels rticles i disposicions ddicionls de l Llei de mesures fiscls i finnceres del 2015 que, entre ltres, preveu l creció de l'Agènci Tributàri pròpi i ltres "estructures d'estt", en concret, l creció l'Agènci Ctln de Protecció Socil, el pl director dels sectors d'energi, telecomuniccions, sistemes d'informció i trnsport ferroviri, l'inventri del ptrimoni de les dministrcions públiques i el ctàleg d'infrestructures estrtègiques.
Llegir-ne més
11 de maig de 2016 15:41 h
A mig de 2016 l problemàtic socil Ctluny -mlgrt lgunes ddes estdístiques,un xic dulterdes, que esmenten que s’hn cret lguns llocs de trebll- és més greu que mi. Els desnonments -tnt des del vessnt de les execucions hipotecàries crregdes de clàusules busives com dels lloguers que no es poden pgr perquè els sous i les prestcions socils són mss insuficients- l pobres energètic, l’tur estructurl dels mjors de 45 nys, uns problemes molt greus dels jubilts que, en l grn mjori, mb pensions molt bixes, no poden ccedir residències d’un form dign, ixí com un pobres slril i socil sever molt ccentud configuren un pnorm desoldor, en què el poder polític h de reccionr i fer front les grrotdes indignes del govern espnyol, mitjnçnt el Tribunl Constitucionl, que com rm polític llncívol i desestbilitzdor pretén un esclt socil i ntihumnitri mi vist en l històri contemporàni de Ctluny.
Llegir-ne més
9 de gener de 2016 08:57 h
Ar i quí necessitem, més que mi, flexibilitt, generositt i fermes en l defens dels nostres postults polítics independentistes. Cl slvr l legisltur , formr govern i tirr endvnt mb les propostes per encrr l’emergènci socil. El bloqueig v contr tot Ctluny. Tothom és necessri, però ningú és imprescindible. A hores d’r cl tenir molt present que les CUP estn dividides l 50%, per exemple de l regió de Giron er/és en grn mjori, fvor de donr un Si l investidur de Ms, i estn tn o més empipts com l gent que defens, dogmàticment i cegment Ms com President o , com l grn mjori de ctlns que volen un desbloqueig immedit d’quest situció kfkin.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2015 12:52 h
És un vergony en mjúscules. Represent un discriminció brutl. Implic un indefensió com un cs de pgès que el nombre de sentències judicils Ctluny escrites en ctlà no rribi ni l 15%. Si, senyores i senyors d’un pís noment Ctluny, tot plegt és un vulnerció de l llei. I prlo de “LLEI”; Això que tn mencionen el Sr. Rjoy, el PP i Ciuddnos. Efectivment, quests prtits i els seus respectius persontges polítics, di rere di, esmenten en el diferents mitjns de comunicció que s’h de respectr l llei, en mjúscules, però ells són els primers que no hi creuen ni l respecten.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2015 09:33 h
El mur dogmàtic i neofrnquist de l Constitució Espnyol (lmenys l sev interpretció) l brutl crisi estructurl europe -que encr ptim mb molt intensitt-, l corrupció pujolist/pnxcontent de CiU, fegit l’esgotment del “peix l cove” -que en Ms h fet trd en netejr i substituir per un ltre model més creïble i sostenible- i un cert "jeunisme" de les CUP provoquen un situció molt complicd, en un pís, petit i delict, noment Ctluny; en què l gent, en generl, és enrevessd i sofisticd (els ctlns no som cstellns, i som, lingüísticment prlnt, gl•loromànics).
Llegir-ne més
25 d'abril de 2015 15:09 h
L’lclde d’Argenton (El Mresme) h relitzt un grn servei l conjunt de Ctluny: És un exemple de coherènci i honestedt polític. L'lclde d'Argenton, de CiU, Ferrn Armengol, es presentrà les eleccions municipls del 24 de mig com cp de llist d'Esquerr Republicn en quest municipi j que CiU no concorrerà ls comicis per les diferències mb Unió l'hor de consensur l llist. L’ctitud del Sr. Armengol és un cte de ptriotisme i sentit comú, l qul cos s’huri d’irrdir rreu dels qutre punts crdinls de l geogrfi -polític i territoril- de l nostr nció ctln .
Llegir-ne més
2 de febrer de 2015 19:27 h
En l drrer Conferènci ncionl del PP, Mdrid, el cp de setmn del 24 i 25 de gener, es v “crregr fort” contr el procés d’lliberment ncionl de Ctluny. En quest cte, profundment electorlist -de grn exltció del ncionlisme espnyol- s’hi vn escoltr dos discursos diferents, però complementris; per un bnd, unes propostes rdicls propulsdes per l’expresident del govern espnyol JM Aznr, en que –sense embuts- es v demnr un grn mobilitzció contr l’independentisme, i per l’ltr bnd, unes proposicions –teòricment més moderdes- en què el Sr.
Llegir-ne més
13 de juliol de 2014 11:47 h
Ahir dissbte 12 de juliol, l pletòric ciutt de Giron -l’esplendoros Florènci ctln- mb motiu de les mgnífiques Jorndes Ctluny, llibertt i dignitt orgnitzdes pel diri El Punt Avui, l'Oriol Junqueres v estr mjestuós. Ell s’escrrss com ningú perquè tot surti bé. Per mplir l bse socil fvor de l consult. Perquè el procés s’encrrili definitivment cp l llibertt ncionl, l sobirni plen i l justíci socil. Perquè, en definitiv, el pís pugui fer servir lliurment tot el seu potencil humà, totes les seves eines, per tl de redreçr l nostr mlmes economi i lluitr mb eficàci contr l’exclusió Ar i quí cldrien, com mínim 1000 junqueres, un cd poble, cd indret geogràfic de l nostr estimd nció ctln.
Llegir-ne més