14 de setembre de 2015 00:00 h
Encr que sembli impossible encr hi h qui creu que existeix lgun remot possibilitt que Espny cnviï i ens ofereixi lgun di un solució l’escoces. Aquests unicornistes es neguen, doncs, cceptr el cràcter plebiscitri d’questes eleccions que hn estt convocdes com segon volt del 9-N que no v poder ser: cl, diuen, rmts d’infinit pciènci, donr encr un nov oportunitt l’Estt espnyol. Unió i Ctluny Sí Que Es Pot, des de segments oposts del qudrilàter ideològic plntegen, mb pocs mtisos, el mteix escenri.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2015 15:26 h
Dir que s’és fvor de l sobirni per decidir-ho tot i després comentr ixí com qui no vol l cos, que tot ixò es frà negocint mb Mdrid, és (com es diu Cstell) del genero tonto. Perdoneu si us sentiu ofesos però que es negocirà que no s’h intentt negocir bns? Vn tombr el decret sobre pobres energètic, el de consultes ctlnes (si, quest que serviri per decidir-ho tot), vn retllr l’esttut, deixen que les nostres infrestructures quedin obsoletes, no pgr els diners cordts en l disposició ddicionl tercer (que r segons els jutges, no és d’obligt compliment), etc.
Llegir-ne més
23 de març de 2015 00:00 h
Encr que sigui d’urgènci, els resultts esdevinguts hir les eleccions l comunitt utònom ndlus ens ofereixen lgunes llums d’nàlisi que cl ponderr. Amb un 30% d’electors indecisos fins girebé el drrer moment i un 3% més de prticipció, l veritt és que les enquestes prèvies hn estt prou fidels l resultt finl. Amb un cotció importnt: mnc de ddes fibles de cuin sobre record de vot, existi un evident sobre representció dels elements de cnvi. Els resultts, tnmteix, hn post de relleu l’existènci d’un importnt vot ocult vergonynt, fvor dels prtits de l’estblishment.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2014 09:38 h
Hvi d’rribr el moment en el qul les tendències es belluguessin, després de dos nys de grn estbilitt. Cl comprovr si es trct d’un modificció puntl o esdevé tendènci. Frncment, sembl un cnvi mss brusc, que cldrà nlitzr en perspectiv, sobretot qun nous lliurments del Bròmetre del CEO permetin (o no) confirmr-lo. Just bns del 9-N, l’octubre de 2014, l’post dels ctlns per un Estt independent en respost multi-opció (regió, utonomi, estt federl o independent) se situv en el 45,3%. Només uns mesos bns, en el moment màxim (novembre de 2013) hvi ssolit el 48,5.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2014 00:00 h
Anem ràpid, molt ràpid. El temps vol. Som punt de creur l fronter dels qutre mesos per l celebrció de l Consult del 9-N. Si tenim en compte que els de juliol i gost són pràcticment inhàbils, es pot firmr que ens trobem veritblement les portes d'un temps històric. D'entre els signnts de l propost de dt i pregunt, els ecosocilistes són dels qui s'hn refermt mb més insistènci en l necessitt que tots plegts nem votr el proper 9-N. Amb les CUP, no hn perdut l'oportunitt de rebutjr, per terr, mr i ire, l possibilitt de substituir l Consult per unes eleccions plebiscitàries, encr que quell (com tothom sp que pssrà) sigui prohibid per Mdrid i, per tnt, il·legl.
Llegir-ne més
3 de maig de 2014 00:00 h
L primer ond del 2014 del Bròmetre d'Opinió Polític del CEO h servit per rtificr l decntció clrment mjoritàri de l societt ctln en fvor de l independènci de Ctluny. Confirm l impressió que tot el peix és venut des de f un prell d'nys i que, r, cl bussejr molt en les ddes per extreure'n conclusions gire originls. Avui i demà us oferiré les que em semblen més destcdes. Com sempre, qulsevol considerció sobre l'enquest h de prtir de l comprció mb els estudis nteriors. Només les tendències són demoscòpicment il·lustrtives de l relitt.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2013 23:59 h
[Aquest rticle form prt de l sg de breus nàlisis post cord consult. Podeu consultr l rest clicnt quí] ICV-EUiA. Inicitiv slv els mobles en l negocició, en el sentit més purment ideològic. De fet, l’estrny linç –podríem rribr qulificr-l d’ntinturl- que h teixit mb UDC, els situv en un posició de forç en les negocicions polítiques dvnt el bloc de pressió ERC-CUP i, per extensió, el poble en generl que er qui v sortir l crrer defensr l Independènci. No hi h ningú que s’hgi mnifestt per votr el contingut de l primer pregunt.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2013 17:48 h
L bon gent del PSC h de reccionr de debò, fvor de l democràci i l llibertt. El dret l'utodeterminció, que és sinònim de democràci i llibertt, er cceptt pel PSOE l'ny 1974 l congrés de Suresnes (Estt frncès). Per què r no l’ccept el Sr. Rublcb ? L bon gent del PSC no pot estr l costt dels qui, simplement, volen l'nihilment de l nostr estimd nció ctln i l'extermini de l llengu de Pompeu i Fbr. L bon gent del PSC h d’estr l costt de l mjori del pís que vol el dret decidir (sempre h estt ixí) .
Llegir-ne més
1 de desembre de 2013 22:19 h
No és un frse que hgués pronuncit cp ctlà del segle XIX o XX en un dels múltiples bombrdeigs ptits cs nostr. És un frse que m’h cridt l’tenció de l pel·lícul de gènere bèl·lic “Els herois de Kelly” que h emès quest trd TV3. Trient l càrreg bèl·lic, l’firmció l podríem ssumir vui mteix tmbé. Drrerment però, Espny s’h preocupt en explicr-nos –pel nostre bé, és clr- els mls de l independènci, i les conseqüències d’bndonr el sistem solr. Ho hn de fer ixí, en negtiu, perquè no hi h cp rgument en positiu per defensr l nostr continuïtt i vibilitt dins quest mble Espny, doncs el preu de pertànyer l’Estt espnyol dt d’vui encr és pitjor per nosltres.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2013 20:59 h
“Ms no veurà l independènci de Ctluny”. Aquest és l’excepcionl sentènci de l’expresident Zptero, en un de les escsses pricions que h fet després del frcàs del govern que v presidir. “J no vivim l segle XVIII”, “No tindri cp problem mb un Ctluny independent l UE”. Aquest és l frse que vui contrposem l’nterior, formuld per Grhm Wtson, president de l’ALDE, el Grup dels liberls europeus l’Eurocmbr. Elementl, Sr. Wtson. Si el líder de l tercer forç d’Europ fos espnyol i r tornés, molt probblement els polítics cvernris se’l cruspirien, tl i com descrivi Pltó en el símil del mite de l cvern.
Llegir-ne més