29 de març de 2019 23:38 h
Les prules "exili" i "presos polítics" ressonen per tots els rcons de Ctluny. Del cmpnr d'un poble ressonen l cmpnr del següent, i és que l Junt Electorl Centrl, en un exercici de prcilitt monumentl, h prohibit quest dijous questes prules ls mitjns públics. Bàsicment TV3, que és l'únic cden que en fei ús. L JEC demostr l sev prcilitt, en un decisió que s'h greujt qun h decidit sncionr el cnl ctlà per hver retrnsmès l mnifestció uto determinist de Mdrid. En un primer moment l'hvi cceptt, però r l'h condemnt.
Llegir-ne més
15 de gener de 2019 21:28 h
Tren trnsfronterer Antonio Mchdo i jornd culturl Cotlliure el proper 27 de gener El proper 27 de gener tindrà lloc un jornd culturl i ferroviàri trnsfronterer extrordinàri, nomend “el drrer tren d’Antonio Mchdo”, .l jornd s’inicirà les 8:30 del mtí mb un collid l’estció de Cerver de l Mrend i diferents discursos dels representnts de les ssocicions que hi donen suport, entre elles l UTPP (Associció d’usuris del Tren Perpinyà-Portbou) i Defensem el Trren de l’Empordà , i dels representnts polítics del territori.
Llegir-ne més
5 de gener de 2019 23:37 h
Mentre quest cp de setmn ens entretenim en fer deduccions sobre com cbrà configurnt l llist de Brcelon l’espi neoconvergent, és dir, mb qui frà tàndem suposdment el conseller l presó Quim Forn, vui s’h produït extrordinri. Acbem d’explicr bns ixò primer, per no deixr-los mitges. Els Artdi, l’ctul portveu del Govern de l Generlitt, podri ser l número 1 de l’espi per Brcelon. A ningú no se li escp que Espny inhbilitrà tnt Forn com Junquers (que es presentrà Europ) i, per tnt, l número 2 Brcelon, serà de fcto l’lcldble.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2018 23:54 h
H de ser molt dur ser l'exili. No tnt com ser l presó, però l llrg ho podri rribr ser si els que estn entre reixes surten bns del previst, perquè l'exili podri durr tnts nys com els quedi de vid quells que hi són. J veurem, tot pot cnvir de mner sobtd, tmbé. En qulsevol cs, però, Puigdemont té por de l'oblit, i en lguns detlls se li not. El més importnt de tots, l'elecció del seu successor, Quim Torr, que és evident que no li f ombr. Ar bé, quests últims dies tmbé h fet ltres gestos que ho deixen en evidènci: quest diumenge mteix, s'h sbut que h prlt 45 minuts per telèfon mb Pblo Iglesis i l'h convidt Wterloo, cos que el líder de Podemos s'està pensnt.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2017 20:27 h
S’esper un cert mmbo en l setmn que començrà demà. Com primer plt, tenim decisions judicils tnt Mdrid com Brussel•les. El Tribunl Suprem frà públic l sev decisió sobre les mesures cutelrs dels presos polítics, inclos l presó. Tot punt que els deixrà en llibertt un di bns de l’inici de l cmpny electorl, però ningú descrt res. Pot ser que prengui decisions diferents depenent de l person i que dels deu presoners polítics lguns es quedin l grjol. Tot punt l’lliberment, j que diuen els diris de Mdrid que és l voluntt de Rjoy (visc l seprció de poders!), però dels tribunls espnyols es pot esperr tot.
Llegir-ne més
8 de novembre de 2017 23:05 h
No tot rreu tothom té clr que un cos són les mobilitzcions que es duguin terme des de l formlitt dels prtits, i les entitts com Òmnium i l’ANC (mnifestcions, ctes dvnt dels juntments...), i un ltr les ccions directes orgnitzdes des de l’nonimt, o sigui, els Comitès de Defens de l Repúblic (CDR, bns de Defens del Referèndum). L’1 d’octubre vm tenir l primer mostr que, gràcies l coordinció mb el Govern, es podi orgnitzr un referèndum mb urnes i pperetes de mner clndestin. Avui hem tingut l segon mostr de l’efectivitt que es pot conseguir des de l’nonimt i l clndestinitt dels grups de Telegrm, Signl i les reunions les cses: A primer hor del mtí, les crreteres més importnts i crucils de Ctluny, i moltes d’ltres de les àrees metropolitnes de les cpitls, estven bsolutment bloquejdes.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle publict l setembre del 2010 per l'Associció Ctln de Prems Grtuït Com és sbut, en ocsions, en un instnt, un esdeveniment pot cnvir rdiclment les nostres vides. A vegdes, fins i tot l de tot un pís i, mb ell, l de molts dels seus ciutdns. Probblement, en quest sentit, un de les dtes més decisives del segle XX és el 14 d'bril de 1931. Entre molts centenrs de milers d'ltres persones, quell di tmbé és decisiu per l'escriptor Jon Puig i Ferreter, que es veu impel•lit bndonr l litertur –lmenys temporlment– per dedicr-se de mner girebé definitiv –encr que no exclusiv– l polític.
Llegir-ne més