14 d'abril de 2017 09:49 h
Com ciutdà d’un pís, d’un Estt –suposdment- democràtic estic molt indignt per les noves multes de 90.000 l’ANC i Òmnium; és dir, les dues ssocicions més emblemàtiques de l societt civil ctln. En totl, questes multes -terriblement injustes- j s’eleven 330.000 euros per cd ssocició . L imposició de l dur snció econòmic, per un supost incompliment de l llei de protecció de ddes (mi s’hvi plict un mult tn dur i forsenyd per quest motiu l’Estt espnyol) no deix de ser un “excus de ml pgdor” mb un intencionlitt polític molt destcd: intentr espolir i rruïnr econòmicment les dues ssocicions.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2015 22:59 h
Què pss mb el deute les frmàcies cs nostr ? Els frmcèutics denuncien que si no cobren els deutes dels últims mesos l fctur s’elevrà ls 330 milions d’euros. L situció és insostenible. El govern ctlà no pot pgr fins que no rep un pgment extrordinri del FLA (Fons de liquiditt utonòmic) . L qüestió dels retrds en el pgment les frmàcies és un símptom de l’espolició que pteix Ctluny. És un exemple molt clr que sense trencr mb l’Estt espnyol no ens en sortirem.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2013 23:36 h
Desprès de l’provció de l Declrció de Sobirni l Prlment, r sí que s’obre l’utèntic procés d’lliberment ncionl (un grn oportunitt per encrr de l millor mner els greus problemes socils que ptim els ctlns), un procés en què les forces polítiques i l societt civil hn d’nr de comú cord per mortir les ptcdes que ens etzibi el govern centrl de Mdrid, j que el més segur és que cd di sern més gressives . Ar i quí vivim uns moments històrics que mrcrn l’venir de les properes genercions, tot i que el present és molt i molt dur.
Llegir-ne més
27 de juliol de 2012 22:48 h
No hn psst ni 24 hores de l’provció de l propost del Pcte Fiscl l Prlment que el Sr. Montoro j l’h ridiculitzt en públic . L bef que h fet el Ministre d’Hisend del govern espnyol l’espolició fiscl que exerceix l’Estt espnyol contr cs nostr ( pel cp bix, 16.000 milions nuls ) només pot tenir un explicció rcionl : insenstes i prepotènci imperilist . L’ctitud de govern espnyol cp Ctluny no pot ser pitjor .J no és només l qüestió econòmic, que és molt greu, sinó que l postur de l’executiu centrl és de totl menyspreu mb el que podríem noment el fet diferencil ctlà .
Llegir-ne més
9 de maig de 2012 23:04 h
A hores d’r sembl que Bnki serà ncionlitzd . Es tornrà complir quell mxim segons l qul lguns neoliberls dogmàtics sempre es queixen que existeix mss intervencionisme dels poders públics, però qun l cos no v bé sempre son els primers en demnr que es ncionlitzin les pèrdues, qun lguns ells j s’hn “privtitzt” (s’hn quedt) els beneficis. Existeixen dues qüestions que em preocupen molt l’entorn del tem de Bnki..1.Que resultri molt immorl i incceptble políticment que el govern conservdor de Rjoy boques molt de diner públic ( de tots els ciutdns ) per fer un fvor ccionistes i plutòcrtes i que, per contr,s’incrementessin les retlldes socils .
Llegir-ne més
5 de maig de 2011 13:38 h
Té ró el portveu del govern ctlà, Sr. Frncesc Homs, qun defineix el comportment del govern espnyol com morós; encr que penso que el dirigent ctlà es qued curt, perquè quest és un morositt utènticment ntidemocràtic, molt vinculd mb un ltre tret crcterístic dels governs espnyols envers Ctluny : l’espolició dur i pur, l qul cos ens ocsion un monumentl dèficit fiscl, que és l mre dels ous de totes les retlldes ntisocils cs nostr. L’episodi lmentble del fons de competitivitt, el 1450 milions d’euros que Mdrid s’escrrss no fer-los efectius, j començ fer olor de socrrim.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2010 16:08 h
L’Esttut hvi de ser l solució, si més no prcil, l problem de Ctluny. L’Esttut hvi de representr un èpoc d’un, cert, estbilitt dvnt de l’inestbilitt que representv el “peix l cove”. Però no h pogut ser, el pcte h quedt esberlt: l discriminció regressiv s’h fet relitt. I no vl dir que l retlld només fect 14 rticles, j que quests són spectes fonmentls -finnçment, llengu i justíci- , bnd del 27 rticles que l’lt tribunl hurà de reinterpretr. Amb quest pnorm el govern de Ctluny ( el d’r i el que vingui desprès de les eleccions de l trdor) rest extremdment limitt per ctur com un poder públic norml.
Llegir-ne més