26 de maig de 2018 10:03 h
L'ltre di, rrn del procés d'elborció de l'informe PISA l mev escol, vig hver de respondre unes quntes preguntes on line, i vés per on, el sistem diferenciv entre ctlà i vlencià, com si fossin dues llengües diferents, cos que tmbé he trobt en lgun llibre de Cstellà de l'ESO. Per tnt, els lumnes reben un informció que no és científic, que no és veritt, que no és històric i que, més més, doctrin els nens fent-los creure un cos fls.Qui doctrin? Qui impos ls lumnes un visió no neutrl, científic i esbiixd (de fet, mentider) de l relitt, mb un voluntt no cdèmic.
Llegir-ne més
23 de maig de 2018 17:18 h
Els drreres esdeveniments polítics i socils de Ctluny posen de mnifest que un dels col•lectius més mltrctts i mortificts, simplement per complir mb l sev obligció d’ensenynts, h estt i és el dels mestres. Per quest ró voldri dedicr quest rticle d’opinió fer un petit homentge l comunitt eductiv de Ctluny, l qul és un peç fonmentl, un pilr bàsic de l’estt del benestr, per tl de poder construir, stisfctòriment, un repúblic ctln, just, lliure , modern i europe.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2016 20:12 h
I mentre uns discuteixen sobre l necessitt d’ssistir l mnifestció de l Did i mlden per convèncer l ciutdni ctln que continuï espernt fins que L Monclo permeti un referèndum d’utodeterminció, els qui relment toquen cuix estn intentnt rribr un cord per dinmitr l immersió lingüístic Ctluny. Ciuddnos i Prtit Populr porten uns dies fent el pperot de reunir-se per intentr rrencr el sí dels tronges en l investidur de Rjoy. I en quest context, Albert River h post sobre l tul un ‘pquete ctlán’, que inclou l insturció del model trilingüe les escoles en detriment de l immersió lingüístic i tmbé forçr l Generlitt complir les sentències judicils que dilueixen el sistem ctul de preservció de l llengu ctln.
Llegir-ne més
29 d'abril de 2015 12:20 h
Lluny de jutjr el succés les ules de l setmn pssd, tenint en compte que v ser un cs ïllt dins l comunitt eductiv del nostre pís, m’grdri profitr l’vinentes per obrir el debt no sobre el fet en qüestió, sinó sobre l’utoritt d’un professor en l’ctulitt. L violènci escolr no només h ugmentt mb el mltrctment entre els lumnes, més conegut com bullying. Sinó que tmbé fect l mltrctment dels professors. Això no vol dir que fins r els professors estiguessin desprotegits. Tots els centres eductius hn de comptr i donr conèixer un reglment intern que regeixi les relcions entre el professor, els lumnes i els pres.
Llegir-ne més
19 de març de 2014 08:02 h
F uns dies repssnt diris tot buscnt un informció d'un fet psst, em v prèixer l pntll de l'ordindor un de les poc-soltdes, que de tnt en tnt costumen repetir gent del PP. Er un firmció fet per un militnt d'quest prtit, cusnt les escoles ctlnes com llocs on s'lliçon ls nens perquè siguin uns fervents independentistes el di de demà. Qun cusen que les escoles ctlnes hn sigut i són un niu on els nostres menuts reberen i reben ctulment lliçons per ser futurs independentistes, m'grdri que quests senyors sberuts que diuen itls disbrts, expliquessin qui v inculcr milers de ctlns, mitjn del segle XX l'idel independentist.
Llegir-ne més
21 de juny de 2010 05:00 h
Tnt de bo que, només de publicr-ho, tingués desmentiment. Ar mteix escriuré cdscun de les lletres i les prules i les frses que conformrn el següent pràgrf mb l'espernç de ser retopd, de trobr de seguid un comentri que clreixi que no, que h estt un mlentès, que no hi h monstres sot el llit, on vs prr, mir les ddes, quí les tens, i r, mi de l vid, ixò sí que no, fix-t'hi, fix-t'hi, ho veus? Toco ferro i teclejo, per tnt: que diu que h despregut el pressupost de l Generlitt principtin per l progrm d'intercnvi entre escoles dels Pïsos Ctlns, que si hi v hver èxit, si es vn despertr expecttives, r tot se'n v en orris perquè h psst l pil dels fers no gens prioritris, que potser no s'cbrà d'eliminr del tot per evitr soroll -o potser sí: hi h escàndols ssumibles si tenen sordin mediàtic- però que qued sense cobertur i que cmpi qui pugui i com pugui, que el món s'cb.
Llegir-ne més
29 d'abril de 2010 05:00 h
Trd o d’hor hvi de prlr d’quest tem encr que, reconec, em molest un mic perquè l mner com nem vestits els uns i els ltres -l segle XXI- des del meu punt de vist no huri de ser problem. El tem del vel, però, sembl que continu donnt cord i em f l’efecte que encr tenim per uns qunts segles més. Els meus coneguts em diuen: 'És un tem delict i s’h d’nr de puntetes i vigilr les teves prules'. És veritt que no és fàcil prlr del vel perquè no grd tothom, però form prt del di di i s’h d’encetr el diàleg i pssr pàgin, que j toc.
Llegir-ne més