20 de novembre de 2013 15:24 h
Som l segon quinzen de novembre, començ fer fred i les entitts socils lerten que l pobres energètic j fect l 13% de l poblció ctln. L cos és molt serios, j que, pràcticment, un milió de persones no podrn encendre l clefcció quest hivern Ctluny : simplement no l poden pgr. I el problem v en ugment. De fet, no s’entén que en els drrers 10 nys l’electricitt hgi tingut un ugment de més del 80%, i el gs no es qued curt. Per ltr bnd, no pot ser que es produeixin reduccions slrils de fins el 30%, que les pensions es congelin - mb perspectives d’nr l bix - i que l’tur vgi ugmentnt sense turdor .
Llegir-ne més
14 d'agost de 2013 16:11 h
Si en l qüestió socil cd di el pís es tercermunditz més, es degrden els convenis col•lectius i cd vegd hi h més misèri: gent que no pot pgr el lloguer, l'igu, el gs, i, sobretot l'electricitt, fins i tot trebllnt, (el fenomen sociològic dels pïsos nglosxons noment “working poor” j h rribt cs nostr ). En l’specte pròpiment polític, l corrupció s'ho menj tot , i Ctluny és l que sempre en surt més perjudicd. No hi h dubte que, més que mi, l consciènci de pís h d’nr lligd mb l consciènci socil i que l vi ctln cp l’Estt propi h d’implicr un profund cnvi del model socioeconòmic , lborl i energètic .
Llegir-ne més
29 de març de 2013 11:11 h
Result incceptble que els costos lborls cd di s’ensorrin més; és dir, que els slris cd cop vgin perdent més poder dquisitiu i, per contr, els subministrments, els serveis essencils (igu, gs, electricitt, trnsport públic i telecomuniccions) s’incrementin considerblement. No hi h dubte que l devlució slril dels drrers temps h estt històric. D’quest mner, l despes lborl per treblldor v reculr un 3’2% en l’últim trm del 2012; més, les percepcions no slrils vn retrocedir un 15’65 i les pensions, j de mitjn molt bixes, no s’hn ugmentt segons l inflció.
Llegir-ne més
17 de gener de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut El Temps el 4 de gener de 2011. En les dues drreres dècdes l’energi eòlic h evoluciont un ritme espectculr, fins l punt que un molí ctul pot generr nulment 180 vegdes més electricitt que el seu equivlent de vint nys enrere mb l meitt del cost per quilowtt/hor. Europ és líder mundil en energi eòlic, mb un indústri centrlitzd l cost del mr del Nord, on els gegnts empresrils d’Alemny i de Dinmrc es beneficien dels immillorbles recursos nturls i humns. D'un bnd, els règims de vents lts i un grn extensió d’igües poc profundes són idonis per l instl•lció de prcs eòlics mrins; i de l'ltr, el teixit industril d'un de les euroregions més rellevnts d’Europ, les universitts locls i l’històric institut dnès Risoe, expliquen l posició cpdvnter del nord d'Europ en l generció d'energi provinent del vent.
Llegir-ne més