7 d'octubre de 2018 22:09 h
El cp de setmn de l mort de Montserrt Cbllé, un ctln que v portr els noms de Brcelon i el Liceu l món –però no precisment el de Ctluny ni l llengu ctln, tenint en compte que v signr el fmós 'mnifiesto por l llengu común'–, tmbé hem llegit un exclusiv del 'Diri ARA' sobre l presumpt guerr econòmic que v rebre Ctluny just després de l'1-O. Segons l publicció, el 2 d'octubre de 2017 Cixbnk i el Bnc Sbdell vn registrr fug de cpitls per vlor de milers de milions d'euros.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2018 22:30 h
Qui són l’nomend “LA MANADA” ? . Estn blindts per l gràci de Déu i les lleis imperils espnyoles ? Això, l meu entendre, és un plg en mjúscules que podri tenir unes repercussió molt negtives en el turisme tot l 'Estt espnyol, i tmbé, mlurdment, Ctluny. L sentènci “msclist i tercermundist” sobre el cs LA MANADA; més de les irrcionlitts contr els lemnys de Mllorc -i de tot l cost Mediterràni- per prt d’un ràdio/predicdor ultrncionlist cstellno/espnyol d’extrem dret poden/podríen tenir un influènci “molt negtiv” en el turisme Ctluny, els Pïsos Ctlns i l 'Estt Espnyol en el seu conjunt.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2018 20:12 h
El debt sobre l investidur continu vui Brussel•les. Un delegció d’ERC brrin sobre el futur immedit del lidertge del pís mb Crles Puigdemont l cpitl belg. Junts per Ctluny diu que hi h lterntives perquè el president legítim torni, mentre que Esquerr s’ho continu mirnt de reüll i cd vegd més substitueixen més l defens de Puigdemont per el clm per fer un investidur efectiv. El debt continu en prl•lel les delibercions del TC i tmbé del Suprem, que demà decidirà sobre l’empresonment de Jordi Sànchez.
Llegir-ne més
25 de juny de 2017 21:52 h
L'economi ctln continu creixent. I bon ritme. És l consttció de les ddes dels últims mesos, que un vegd més desmenteixen quell teori de l dvlld de l'economi del pís fruit del procés i l potencil independènci. El PIB del pís h rribt l 19% del totl espnyol per primer vegd el segle XXI i les exportcions ctlnes suposen un 25% de les de l'Estt. Especilment quest dd f ml ls interessos unionistes, j que ixò tmbé port l mrc Ctluny i tot el que implic l'estrnger, en un moment delict en què Mdrid potser voldri tenir les fronteres del Principt tncdes mb pny i forrellt.
Llegir-ne més
6 de maig de 2017 21:18 h
El vitge d'Oriol Junquers quest setmn ls EUA ens f donr que l'economi jugrà un pper clu en el futur immedit del procés, i no pels pressupostos, que j vn ser referendts pels 72 diputts independentistes f un prell de mesos. L'menç de tllr l'ixet l Generlitt per prt de l'Estt, l contrmenç ctln de no pgr el deute en cs d'independènci no cordd, l importànci d'obrir negocicions mb orgnismes suprncionls per conseguir finnçment per engegr el nou estt, l possibilitt de tornr emetre deute i deixr el FLA, l'estbilitt pressupostàri.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2016 20:23 h
El cnvi d’hor -en quest cs, el fet de retrdr un hor el rellotge que es v produir entre el 28 i el 29 d’octubre- per compensr l’vnçment de l’hor que es port terme l primver- és un mesur que no cbo d’entendre, j que es pot posr clrment en dubte un, supost, estlvi d’energi. Per contr, més que l’obsessiu cnvi d’hor, el que cl plntejr-se de debò tot l societt -juntment mb els poders polítics i les dministrcions ben coordindes- és endegr d’un vegd per totes un reform horàri rcionl que permeti fer possible llò que tn s’escolt en els mitjns de comunicció : l concilició de l vid lborl i fmilir.
Llegir-ne més
24 de juny de 2016 09:22 h
Contr pronòstic (tots els drrers sondejos s’hn equivoct) h sltt l grn sorpres l mtind de l did de Snt Jon . El BREXIT, sí, en mjúscules, h gunyt per un 52%. D'entrd cl felicitr el poble britànic per creure de debò en l democràci. El resultt podri ser interprett com un cop històric contr Europ, però, tmbé es pot entendre com un lliçó contr l burocràci de Brussel•les i contr unes polítiques econòmiques i socils –de l Comissió Europe i dels Estts membres- insensibles, sempre fvor dels poderosos i els blindts per l gràci de Deu, que no hn tingut gens en compte l gent del crrer, el poble sobirà dels diferents pobles i terres del vell continent.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2015 22:25 h
L notíci de l imminent intervenció del govern espnyol en els comptes de l Generlitt no és un mesur més en les trdicionls escrmusses entre els dos executius. És quelcom de més envergdur. De fet, es trct de l’inici del xoc, de l primer mesur de forç de l’Estt després que Ctluny deixi el cmí utonomist i emprengui definitivment el vitge cp l independènci. I, com er d’esperr, l’Estt no h portt els tncs l Digonl l primer de cnvi, sinó que h estt un mic més intel·ligent. El fet d’escnyr finncerment el pís és molt més efectiu, j que sense el FLA, l Generlitt no podrà pgr les fctures i nòmines ls treblldors públics en qüestió de setmnes.
Llegir-ne més
29 de maig de 2014 23:34 h
Desprès de les eleccions europees es pos de mnifest que l’utèntic grn mllt d’Europ és L'Estt frncès . I el pitjor de tot és que el govern frncès dels Sr. Hollnde, mb el crismàtic Mnel Vlls com Primer Ministre, està molt espntt pels resultts electorls frncesos i podri prendre mesures, populistes irrcionls, com per exemple el control de les fronteres internes de l UE, l qul cos seri un desstre per tot Europ. De fet, quest mesures ens fectri molt negtivment cs nostr; perquè comrques trnsfrontereres com l’Alt Empordà, el Ripollès o l Cerdny es veurien perjudicdes en el turisme, el comerç i, en generl, en l’economi de proximitt.
Llegir-ne més
10 de setembre de 2013 11:18 h
Ctluny es plntej quest 11 de setembre reptes de mobilitzció importnts. Reptes que responen reivindiccions socils i ncionls, un binomi necessri per pensr el futur. Cl que en quest futur que es reivindic no es deixi de bnd l situció ctul de moltes persones que pteixen les conseqüències d’un, j llrg, crisi econòmic i unes retlldes econòmiques i de drets socils que hn post l’Estt Ctlà del Benestr contr les cordes. El curs escolr començ mb menys mestres i més lumnt. L’tur j freg el 25% i el de llrg durd represent més de l meitt (58’4%) del totl.
Llegir-ne més