6 d'octubre de 2019 00:20 h
L'indispensble servei postl de Correus és quelcom que cd di v pitjor. Quines són/serien les cuses d'quest empitjorment ? D'entrd cl dir que el grn problem de Correus és que segueix un model lborl i socil ultrprecri, de cpitlisme siàtic. D'enç del nys 90 del segle psst Correus v esdevenir un orgnisme utònom semi-públic i, pultinment l privtitzció, s'h nt degrndnt el servei i precritzt les condicions lborls dels treblldors. D'quest mner, bnd de l degrdció i l privtitzció un ltr cus del ml servei de Correus és l discriminció; és dir, tenen preferènci dels pquets d'Amzon per dmunt de tots els ltres productes.
Llegir-ne més
28 de maig de 2019 22:42 h
Com és possible que, segons les estdístiques oficils, l'ny 2018 Ctluny, només es vn redctr un 5% de sentències judicils en ctlà ? Cl tenir present que, l'ny 2017, vn representr el 8% i el 2003 -ny en què es v plicr diversos Jutjts de Ctluny un Pl pilot de ctlà- es v rribr l 30% de les sentències redctdes en ctlà, i en lguns territoris com les comrques guironines es v superr, de llrg, el 40% . No pot ser, de cp de les mneres que, l’Administrció de Justíci cs nostr, ny rere ny, l’ús del ctlà vgi un ritme tn ccelert cp l més bsolut desprició i substitució lingüístic.
Llegir-ne més
26 de març de 2017 19:44 h
Per què hi torn hver tnts problemes mb el ctlà, relcionts mb les oficines d’expedició del dni i del pssport ? Recentment, l comissri de Reus (Bix Cmp) un ciutdà de Vlls v ser discrimint per voler fer servir el ctlà. Huri de ser obligt que en totes les oficines d’expedició de dni's i pssports, el personl d’tenció l públic tingués coneixements suficients creditts de ctlà, per tl poder tendre correctment en ctlà i en cstellà.
Llegir-ne més
5 de juny de 2016 08:58 h
Estic totlment d’cord mb l propost de l Xrx Europe per l Igultt Lingüístic d’elborr un directiv de llengües per protegir totes les llengües i cultures europees (no només les que disposen d’estt) d’un form efectiv. En quest líni, el secretri generl de l dit ssocició Dvyth Hicks (mb l’crònim en nglès ELEN) h denuncit recentment l Prlment Europeu que l discriminció lingüístic, de fet, és un tipus de rcisme que cl condemnr i perseguir judicilment de form contundent.
Llegir-ne més
5 de gener de 2016 23:12 h
El psst 15/12/2015 l mtind, cus d’un intent de robtori de coure i un posterior incendi en unes instl•lcions tècniques de senylitzció -entre les estcions de Mollet, Snt Fost i Llgost- vn provocr unes incidències greus en el servei ferroviri de les línies R2, R2 nord, R8 i R11, mb retrds molt importnts deficiències en el servei . Doncs bé, vui som 4 de gener de 2016 i encr ptim les conseqüències d’quelles incidències de f tres setmnes.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2015 12:52 h
És un vergony en mjúscules. Represent un discriminció brutl. Implic un indefensió com un cs de pgès que el nombre de sentències judicils Ctluny escrites en ctlà no rribi ni l 15%. Si, senyores i senyors d’un pís noment Ctluny, tot plegt és un vulnerció de l llei. I prlo de “LLEI”; Això que tn mencionen el Sr. Rjoy, el PP i Ciuddnos. Efectivment, quests prtits i els seus respectius persontges polítics, di rere di, esmenten en el diferents mitjns de comunicció que s’h de respectr l llei, en mjúscules, però ells són els primers que no hi creuen ni l respecten.
Llegir-ne més
12 de novembre de 2015 15:24 h
El pcte de govern l’Ajuntment de Lleid entre el PSC i Ciuddnos està comportnt un febliment del ctlà, que mig termini podriv implicr un discriminció i minoritzció de l nostr estimd llengu ctln. D'quest mner es pos de mnifest que, un possible futur pcte de govern l Generlitt entre el “triprtit ssimilcionist” ( Ciuddnos,PSC PP) seri letl per l llengu de Pompeu i Fbr. Les propostes uniformitzdores i sucurslistes del prtit de l’Albert River l Peri podrien implicr un trencment del procés de normlitzció lingüístic i, en definitiv, un deteriorment de l cohesió socil.
Llegir-ne més
1 de març de 2015 14:25 h
Sembl que s’h tornt engegr un ofensiv, dogmàtic i irrcionl, contr l llengu ctln (el seu ús i l sev normlitzció) per prt dels diversos sectors ncionlistes espnyols, molt rdiclitzts, els quls pretenen que el ctlà esdevingui un llengu mort l’estil del lltí. Aquest cmpny –polític, mediàtic, socil, judicil i econòmic – contr l llengu pròpi de Ctluny s’està convertint en un utèntic violció dels drets lingüístics dels ctlnoprlnt. Dvnt d’quest discriminció flgrnt, un servidor es demn, per sentit comú .
Llegir-ne més
31 de juliol de 2014 13:22 h
A Portbou tenim plntejt un greu problem socil que cl frontr : les dificultts per pujr l tren, cus de tenir unes ndnes mss bixes, no dptdes persones grns i mb problemes de mobilitt. De fet, és inexplicble que Coler, Llnçà i Viljuïg, j f temps, es vren fer unes obres per elevr les ndnes i, per contr, Portbou no s’h fet res. Què en pens Adif i el Deprtment de Territori i Sostenibilitt d’quest flgrnt discriminció? Això és un problem estructurl, molt seriós, per Portbou, j que l municipi existeix un poblció molt envellid i, en conseqüènci, grn prt de portbouencs no poden ccedir, mb normlitt, l tren.
Llegir-ne més
7 de juny de 2014 10:00 h
Hi un qüestió que em molest molt de les compnyies de telefoni, fix i mòbil : l polític informtiv erràtic que tenen . Les compnyies de telefoni, fix i mòbil , se'n riuen completment de l gent norml, dels soferts consumidors . Et truquem hores intempestives per bestieses i, per contr, si tens un problem greu (com per exemple donr de bix un telèfon robt) et fn esperr molt i, mss vegdes, no et solucionen res de res. I j no prlem del tem del ctlà. L discriminció és flgrnt. Cldri regulr i obligr totes les compnyies de telefoni, fix i mòbil, rdicdes Ctluny, tenir un servei d'informció on poder dreçr-se que estigués situt Ctluny i que qulsevol ciutdà ctlà s'hi pogués dirigir, d’un form físic o per telèfon i pogués fer l sev reclmció, d'un mner norml, en l llengu pròpi de Ctluny; és dir, en l llegu de Pompeu i Fbr .
Llegir-ne més