11 d'octubre de 2019 17:45 h
“Assig Generl d’un Revolt” ,mgnífic llibre de Frncesc-Mrc Alvro, que v ser presentt per Joquim Ndl exbtlle de Girons exconseller i historidor i pel periodist Germà Cpdevil editor de l Revist l'Esgurd el psst dimecres 9 d'octubre l'Aul Mgn de l Cs de Cultur de Girció. L conferènci /dissertció v estr molt bé, tnt per l'utor del llibre com pels presentdors; que el 1-O v pssr el que v pssr perque no ho teníem tn tocr com es podri pensr . I ixò v ser ixí per motius interns, perquè les nomendes “estructures d'estt” no cbven d'estr consoliddes i, més, mlgrt que l'Estt Espnyol sigui un estt en decdènci, no es v cbr de mesurr l forç , el poder i l infuènci que pot tenir un Estt contr un ncio sense estt mb poc experienci politic con és Ctluny.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2017 23:25 h
L diplomàci espnyol j està trebllnt en els dies immeditment nteriors l'1 d'octubre per contribuir decisivment fer punxr el referèndum. Com mínim, és un de les interpretcions que es poden extreure de l reunió que Mrino Rjoy està intentnt concertr mb Donld Trump. Aquest divendres h trnscendit que el president espnyol vitjrà Nov York el 22 de setembre, les cblles de l'ssemble generl de les Ncions Unides, i que està ultimnt un reunió (encr no confirmd) l Cs Blnc mb el seu homòleg nord-mericà el di 25 o 26.
Llegir-ne més
8 de juny de 2017 15:40 h
En el moment ctul tenim dues certeses, dues evidències molt clres :1/.Què l democràci i els drets fonmentls estn per sobre de l llei que impedeix exercir-los. 2/. Què s’h de continur picnt pedr, per tl d’ssolir els nostres objectius, per dmunt de tot, democràtics. Més que mi, l mobilitzció h de ser de debò i permnent. A més, l contrdicció entre legitimitt i leglitt h d’cbr d’esclrir-se i decntr-se per l primer, tès que l leglitt (CE) no és serios –encr menys l sev plicció- perquè v estr redctd sot l censur prèvi de l’estment militr.
Llegir-ne més
22 de març de 2017 16:16 h
El rebuig insistent i irrcionl contr Ctluny des de l polític i l diplomàci espnyol (jo diri més cstelln ntig) no te cp sentit. El trnn poc democràtic de l trdició polític cstellno/espnyol es reflecteix, més que mi, en l sev ctitud poc respectuos i irresponsble dvnt l qüestió ncionl/diferencil ctln. No hi h dubte que el diàleg de debò, l negocició huri d’cbr clrment mb un referèndum d’utodeterminció per tl de donr l prul l poble ctlà i que quest decideixi.
Llegir-ne més
5 de març de 2017 20:18 h
Aquest setmn s’hn celebrt les jorndes de l Federció d’Orgnitzcions Ctlnes Interncionlment Reconegudes (FOCIR), que hn verst sobre exemples d’ccions en mtèri de diplomàci per prt de ncions que recentment hn esdevingut (o no) estt. Unes lliçons per Ctluny que el govern encpçlt per Puigdemont i tmbé l ciutdni hurn de tenir en compte. Les sessions rriben en el mrc de diverses discussions sobre el futur d’un hipotètic Ctluny independent, mb debts com l Defens o el municiplisme sobre l tul.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2016 23:54 h
En quest petit pís ctlà en construcció, mb totes les dificultts socils i polítiques del di di - bnd de l “roc grnític” del Tribunl Constitucionl espnyol- cldri trebllr per institucionlitzr, o si més no, donr un cert suport polític i morl l figur que, un servidor entén i nomen com el “diplomàtic mteur” , el qul es molt necessri en un període polític convuls com l’ctul, en què tot inicitiv, fvor del civisme, socil i polític, en l líni de l resolució, pcífic i stisfctòri per tothom- del contenciós polític ctlà huri de ser recolzd.
Llegir-ne més
24 de març de 2016 18:56 h
Algunes veus es sorprenen qun encr hi h qui de Ctluny estnt defens l possibilitt d'un estt independent desrmt, sense Forces Armdes. Si nlitzem l qüestió mb cur, té l sev lògic. El motiu és molt senzill: l'espnyolisme no té cp rgument per convèncer els ctlns de romndre dins d'Espny. Cp ni un. Si en tingués, j els huri desplegt, però fins r solment h estt cpç de menysprer i mençr, mi d'intentr seduir. Això no vol dir però que es resigni perdre l sev més importnt colòni, no cl tenir un màster en finnces per entendre que Mdrid està boct l fllid.
Llegir-ne més
17 de gener de 2016 20:21 h
Després de l pres de possessió del nou govern ctlà, el dossier ctlà “l crpet ctln” sembl que torn dquirir forç protgonisme, polític i periodístic, en l’àmbit interncionl i, molt especilment, en l nostr estimd Europ. A hores d'r l qüestió ctln j està tenint unes repercussions importnts Bèlgic, i se’n torn prlr, bstment, l prems frncòfon, germànic i nglosxon. Els grns mics de Ctluny, quells que ho són sincerment i sense demnr expliccions, com els flmencs -sobretot l gent de l New Flemish Allince, (NVA)- un mjori del Prlment de Dinmrc, grn prt dels governs i prlments de les Repúbliques Bàltiques i l Repúblic d'Irlnd, sobretot l gent del Sinn Fein, comencen fer sentir l sev veu i l sev reivindicció solidàri fvor de l llibertt ncionl de Ctluny.
Llegir-ne més
27 de setembre de 2013 08:45 h
Cl nr mb peus de plom mb l'Estt frncès i l frncofoni; mereixen un trctment especil : s'hn de trebllr, s'hn de conrer molt i molt . No ens podem permetre tenir Frnç i l frncofoni en contr; potser no estrn l 100% fvor de les nostres reivindiccions, però hem d'explicr-nos molt bé, ésser terriblement diplomàtics i pedgògics. Amb un Estt frncès i un món frncòfon en contr l vibilitt de l independènci de Ctluny seri molt difícil i conflictiv . Cl tenir en compte que ctulment existeixen 5 estts de l Unió Europe que formen prt de l frncofoni : Estt frncès, Bèlgic, Luxemburg, Romni i Bulgàri.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2013 10:44 h
El procés sobirnist de cs nostr començ relcionr-se mb l geoestrtègi en el conjunt de l’àmbit europeu . F uns setmnes, el diri nglès The Times v publicr un rticle, demolidor contr les legítimes ànsies sobirnistes del poble de Ctluny, del periodist Mtthew Prris ( es veu que quest senyor té cs Ctluny però no ens estim mss) en què el fil rgumenttiu er que Ctluny és un bomb de rellotgeri més grn que Xipre, perquè en l mesur que pugui ssolir l sev independènci podri deixr de sostenir econòmicment l’Estt espnyol.
Llegir-ne més