5 de setembre de 2017 20:37 h
Un exclusiv de l’ACN d’quest trd donv l grn notíci: demà s’provrn les dues lleis de desconnexió, és dir, no només l del Referèndum, sinó que tmbé l de Trnsitoriett Jurídic. Pocs minuts després, les 19:30, compreixien Crles Puigdemont i Oriol Junquers per expressr el totl suport ls 7 nous encusts pel Tribunl de Comptes (sense prèvi imputció), que s’fegeixen ls inhbilitts Ms, Orteg, Rigu i Homs. Són 5 milions els que demn quest tribunl com finç pgr màxim el 25 de setembre per l’orgnitzció (i l teòric mlversció de fons) del 9N2014.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2016 23:11 h
El misteri més grn de tots en quest procés encr continu després d’nys d’esper: el ‘com’. Com es portrà Ctluny cp l independènci sbent, des que tot v començr el 2012, que el referèndum pctt és impossible? S’hn fet múltiples fulls de rut, s’hn intentt lguns cmins, com el de l consult del 9N, i l’ctul és lleis de desconnexió més plebiscit unilterl. Això és fàcil de dir, però difícil de fer, però tnmteix, quest divendres s’hn començt sber detlls sobre com s’està preprnt de l mà de Quim Arruft.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2016 21:28 h
Mentre Montse Venturós, els Mossos i les relcions entre JxSí i l CUP ens hn entretingut quests dies, el PSC h celebrt un Congrés on hn vott un ‘nov’ executiv i hn ‘renovt’ l’cord progrmàtic. Núri Mrín esdevé l nov número 2 d’Icet, Àngel Ros segueix de president, Btet obté recompens, Prlon seguirà per llà i es veu que hi h hgut pinyes per ocupr l secretri d’Orgnitzció. Tntes com que les negocicions no hn cbt fins ben entrd l mtind. El resultt progrmàtic, el que ens interess, no present cp novett: es segueix defensnt l’entelèqui federl, i s’dmet que no huri de ser tnt greu reconèixer Ctluny com Nció.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2016 20:12 h
Durnt tres nys, l principl estrtègi del govern de Mrino Rjoy i dels principls ctors espnyols h estt l de no posr les coses fàcils ls impulsors del procés. Al mteix temps, però, hn prctict un polític d’pivgment –l finl el 9N no es v turr- per evitr un mjor unitt dels prtits independentistes si hi hvi un gest mss contundent. L’objectiu? Esmicolr l unitt i fer enfonsr el vixell sobirnist. Doncs bé, després d’quest cmpny, qun rrib l fse clu del procés mb l’inici del full de rut independentist, l situció és bsolutment l invers.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 22:40 h
Abns de tot voldri expressr el meu suport l president del Prlment de Ctluny, n Crme Forcdell i Lluís, per l sev fermes i determinció envers el procés d'lliberment ncionl de Ctluny. Dit ixò, es pot firmr clrment que, hores d'r, vivim un èpoc molt complicd Ctluny, en què el govern centrl i els prtits sucurslistes/ ssimilcionistes de cs nostr intenten posr el màxim nombre de bstons les rodes perquè tot s'ensorri. Però no ho conseguirn. De fet, són bstons les rodes de l llibertt, de l dignitt i de l democràci per evitr, de totes totes, l desconnexió de Ctluny de l'Estt espnyol.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2015 20:00 h
De f mesos que em fei convençut de l conveniènci de l #ViClver. Vj, de no votr el 20-D, de no prticipr més en els fers d'Espny. Hem de començr l desconnexió, ixí que, després de l grn victòri del 27-S (per més voltes que hi donin per ensrronr-nos, espectculr, 48 39%!), poques gnes ens poden quedr de tornr prendre prt en unes eleccions generls espnyoles. Drrerment, però, sí, reconec que, incoherent, començo tenir dubtes seriosos l respecte. Del que he llegit les xrxes socils i de l reflexió pròpi, creixen cd cop més dos rguments de pes.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2015 00:00 h
Un dels spectes, l meu prer, menys clrs de l’itinerri posterior l 27-S és el termini de 18 mesos fixt per fer efectiv l desconnexió d’Espny. A mi sempre m’h semblt clr que el devessll de mesures repressives que nirà desencdennt l metròpoli frà del tot insostenible l situció. Un vegd desencdent el procés cldrà començr desobeir sistemàticment i ixò requerirà d'immedit un declrció d’independènci mb l sev llei de trnsitoriett jurídic i les seves disposicions d'urgènci per ssegurr el control del territori per prt del nou estt nixent.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2015 00:00 h
Allà on és convidt el professor de dret constitucionl Xvier Arbós, conspicu unicornist federl, repeteix com un mntr el mteix: per què si el full de rut preveu un referèndum de rtificció de l nov constitució no ho f, prèviment, mb un sobre l independènci? És l’exemple de com, quells que vn considerr que l Consult del 9-N no es podi fer perquè no gudi de plenes grnties democràtiques, r es plnten tmbé contr les plebiscitàries del 27-S (el cmí que h forçt Espny després de dinou negtives l Congrés) perquè no és un referèndum.
Llegir-ne més