21 de novembre de 2012 01:25 h
En Jon h dedict 4 nys de l sev vid, mb esforços i scrifici, obtenir un títol d’enginyer, mb l promes de l societt que, si ho fei, trobri un bon fein i seri útil l societt. Ar es trob presoner d’un fein precàri, on no es sent respectt i el seu cp el f trebllr més hores grtuïtment o no li respect les vcnces. I si es queix, l’menç que hi h molt gent l’tur disposd cceptr l sev fein. Tot ixò per poc més del slri mínim interprofessionl. El seu compny Enric v provr sort per un ltre cmí.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2011 05:00 h
J no cl esmerçr-se discutir el vlor que tenen les consultes sobre l independènci. És tn cert que són vluoses i insòlites com que tothom és conscient que ixò h estt un experiènci de primer nivell però en cp cs oficil, ni reconegud, ni vinculnt. Ar cl mirr endvnt. Pel meu gust j fri dècdes que seríem un estt independent dins l UE però tmbé penso que l independènci no és per demà però si per demà psst o l'ltre, perquè és evident que el sofregit j està girebé punt i cl nr preprnt l'rrós.
Llegir-ne més
8 d'abril de 2011 05:00 h
L mev cpcitt d'enuig i lterció per les relcions Ctluny-Espny f molts nys que es v veure superd. Actulment n'hi h poques de coses que m'irritin en quest sentit, però les que ho fn venen de cs. Un de les ctituds que m'indign profundment és l cntrell que s'cb empssnt un 99% de l poblció del tòpic convertit en llei mtemàtic. Prlo de frses consgrdes com r “les consultes populrs sobre l independènci provoquen frustrció” o “hem de consultr els ctlns sobre quells temes que ens uneixen i no sobre llò que pot dividir l societt”.
Llegir-ne més
28 de juny de 2010 05:00 h
És un tòpic (tn tòpic, de fet, que j té l'inevitble grup de fcebook): el temps pss volnt i, mesur que cumules nys, més encr. El cs és que rribem finl d'etp, que quest és el drrer rticle de l tempord i que (tornem-hi mb els tòpics) sembl que er hir qun er hir encr. No escriuré de nostàlgies, r, ni d'quest íntim rosec qun no trobes tem encr o si el que tens no t'cb de fer el pes o no l'ordenes o t'hi flten rguments o un titulr (i, els titulrs...!) o quntes coses poden pssr, déus del cel i dels bismes, que et mlmenin un ide.
Llegir-ne més
1 de juny de 2010 05:00 h
Un crònic personl Surto de cs diumenge l mtí, l mteix hor que els encrregts de posr els crrers estn fent l sev fein i que els més troneres vn cp l llit. A l plç on muntrem el col•legi electorl j hi h lguns dels voluntris, i l cp de ben poc preix l furgonet mb les urnes, l crp i el mteril necessri per l tot l jornd. A les nou, puntul, rrib un prell que vol pssr el di l muntny mb l consciènci trnquil•l del deure fet. Els primers vots! A poc poc, vn presentnt-se ltres electors: el senyor que pssej el gos, l fmíli que vot unid, vis emocionts, un polones mb un ccent impecble, i un senyor de nornt-vuit nys mb dificultts per signr però mb les coses clres.
Llegir-ne més
11 de maig de 2010 05:00 h
Comencem l’rticle situnt el lector. Primerment direm que el proper 30 de mig Sbdell hi hurà un referèndum perquè l gent de l ciutt decideixi si vol que l nció ctln tingui un estt propi, tl com fins r j hn fet ltres 461 municipis del pís. I continució fegirem que dimrts psst, di 4 de mig de 2010, el ple de l’Ajuntment v donr suport quest consult mb els vots fvorbles de tots els prtits menys el PP. No és notíci el vot d’ERC ni el de l’Entes per Sbdell. Ni el del PP. Si voleu, fins i tot, tmpoc és notíci el posicionment de CIU ni el d’Inicitiv (i no ens llrgrem r mb discussions estèrils, d’cord?).
Llegir-ne més
11 de maig de 2010 05:00 h
L’impàs en l situció de l’Esttut després de l drrer deliberció frcssd del Tribunl, h scsejt l polític i l societt. Es f evident que el mrc constitucionl està exhurit. L respost institucionl de l’Estt dvnt el recurs interpost pel PP indirectment h estt l de deixr que l’provció democràtic per referèndum de moment sigui l drrer prul. I quest huri de ser el gest imprescindible que podri resctr lgun cos d’quest trist moment històric. El gest de respectr el resultt electorl. Llàstim que Rjoy no s’trevirà fer el que segurment l consciènci democràtic i un mínim ró d’Estt, li dict.
Llegir-ne més
5 de maig de 2010 05:00 h
Un cop pssd l tercer ond de consultes sobirnistes convé recpitulr sobre lgunes de les coses que s’hn nt dient quests dies des de diversos mitjns, tn propis com forns, i fer un mic de blnç de l situció. No és qüestió de repetir quí els rguments que d’ltres compnys opindors j hn explict bstment des d’questes mteixes pàgines, però si d’intentr portr nous elements i punts de vist prtir de l mev visió personl de l qüestió. Un de les primeres coses que voldri destcr, en l líni de molts opindors que j hn dit l sev sobre l qüestió, és l significció profund o de fons d’quest grn mobilitzció ciutdn i cívic.
Llegir-ne més
1 de maig de 2010 05:00 h
L’lclde Hereu és hereu de l’nterior lclde Clos, com quest fou hereu de l’nterior lclde Mrgll, i quest v ser hereu de l’nterior lclde Serr: només Nrciso Serr (nom mb què signv lleis i decrets qun er Ministre de Defens i jo fei forçt l mili) h estt els drrers trent nys elegit pel poble no sent lclde hereu, tots els ltres vn heretr el càrrec i des del càrrec vn presentr-se per primer vegd les eleccions. L’lclde hereu Hereu h convoct un referèndum sobre l Digonl perquè els votnts escullin un de tres opcions, dues d’elles consistents en fer pssr un trmvi i eixmplr voreres per un o ltr bnd, i l tercer en no fer-ho.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2010 05:00 h
Dues dones dlt d’un utobús, Brcelon. Vn prlnt d’ixò i d’llò. De seguid se centren en les xcres de l’edt. N’hi h un que no v cr l’ire. De fet, pels detlls que v desgrnnt, té l slut en procés delict. L’ltr, ben serios, li forneix consell: “Pues pídete l ley de l independenci”. L’mig que em v reglr l’nècdot diu que punt v estr d’lçr-se i brçr quelles dues fntàstiques desconegudes. No ho v fer, tot s’h de dir, per timides i convenció, i r se’n penedeix. El cs és que li v quedr un somriure engnxt l cr durnt tot el di; per l convicció mb què prlv l conseller de l’utobús i tmbé per poder consttr, des d’un històri de tn poc prenç, fins quin punt s’h normlitzt un terme, “independènci”, que, no f ps tnts nys enrere, semblv consign d’inicits.
Llegir-ne més