5 de maig de 2018 20:20 h
Des de cercles unionistes i ssimilcionistes es coment que l’plicció del 155 cs nostr no està tenim cp men d influènci en les prestcions socils, i qüestions socils en generl, Ctluny. Jo considero que ixò és un grn mentid que s’huri de rebtre contundentment ls mitjns clàssics i les xrxes socils. D’entrd, penso que j molt bns de l’plicció del 155 ptiem un greu espoli econòmic i socil, mb un sistem de finnçment molt rbitrri i injust per Ctluny. De fet, d ençà de 1986 Ctluny h hgut de suportr un espoli fiscl nul de 16.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2017 11:54 h
Com portbouenc,ctlà, europeu i, per dmunt de tot, demòcrt estic orgullòs del meu poble de Portbou (Alt Empordà) i de tot el poble ctlà en generl En l jornd del psst referèndum del 1-O Portbou v sber mntenir un civisme exemple –respectnt totes les ideologies i tots els trnnrs- l qul cos v preservr l’unitt civil i l cohesió socil. Portbou, un poble mb un sociologi polític complicd, v reccionr molt correctment en un di que es prevei molt dur i difícil.
Llegir-ne més
21 de maig de 2017 17:21 h
L prems interncionl j h començt fer-se ressó del cos de l’eroport del Prt, per culp de l mnc de personl depenent de l’Administrció de l’ Estt Ctluny. En concret, el diri conservdor frncès Le Figró f esment de les mncnces de personl -i les consegüents cues- l’eroport que treu més turistes europeus de tot l’Estt espnyol. Tot ixò, només té un explicció rcionl .Es volen crregr el turisme que ve Ctluny, j que si hi hn col•lpses sistèmics l Prt, és possible que molts europeus vinguin cs nostr pssr les seves vcnces per vi terrestre; és dir, per crreter i tren (convencionl o TAV) i veien com estn de mlment - cus de l mnc d’inversions de l’Estt- les nostres infrestructrures viàries i ferroviàries, el que s’intent, des de Mdrid, és col•lpsr el nostre turisme i provocr problemes socils i d’embussos Ctluny.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2016 13:55 h
És un vergony en mjúscules el ml funcionment de l líni del tren convencionl R-16, entre Brcelon i Tortos –Ulldecon. Aquest és un exemple més que l’Estt espnyol no li interess fer l necessàries inversions que si que es fn en d’ltres territoris, de mtriu cstelln, de l’Estt espnyol. De fet, l líni R-16 té molts problemes de mnteniment, d’inversions i de mnc de personl d’ADIF (ixò ho hn denuncit els treblldors, els sindicts del sector), però el problem de fons és tot el tren convencionl de Ctluny, en què ADIF i RENFE, són els que tenen les competències.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2016 19:58 h
Les incidències ferroviàries, els retrds i les humilicions envers els usuris en el conjunt de l xrx del tren convencionl de Ctluny vn molt més enllà del cos ferroviri trdicionl. Són un problem polític de primer ordre. Us voldri plntejr dos exemples molt lliçondors. 1/. El psst 7 de juliol les línies R-16 i RT2 es v produir un incidènci greu en l senylitzció Mont-roig del Cmp (Bix Cmp) . A cus d’quest vri, els retrds vn ser històrics; i el més deplorble v ser que els psstgers vn hver de cminr per l vi, per tl enllçr mb el trnsport lterntiu per crreter.
Llegir-ne més
5 de maig de 2016 10:35 h
El senyor José Rodríguez és—o h estt fins no f gire—membre d’un ssocició que diu representr els cstellnoprlnts de Ctluny. Deixnt de bnd que no són precisment els cstellnoprlnts, mb un estt fort i idiomàticment bel·ligernt l drrer, quells qui poden estr en risc de desprotecció o orfes de representció per motius de llengu, sóc del prer que l mer pretensió que qulsevol ciutdà de Ctluny pugui no estr suficientment representt, protegit i defenst per persones, prtits i entitts, en l mesur que questes puguin ser identificdes per llengu o scendènci com ctlnes, f plès el grciprietisme persistent en determints estrts, ixí com en prtits ctlns prdoxlment—o no—noments ncionlistes.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2016 20:23 h
Com és possible que l’ny 2016 el President de RENFE pugui declrr, pugui firmr -molt en l’estil, en l líni del nihilisme de Mrino Rjoy- que el servei que ofereix Ctluny l sev compnyi és el pitjor de tot l’Estt ? De fet, questes ctituds ens demostren que, en l dur quotidinitt del di di, el govern espnyol del PP mnté, de fcto, un relció colonil mb Ctluny. L situció d’indignitt bsolut del tren convencionl Ctluny -el tren socil i territoril per excel•lènci - és un prov fefent que és l’Estt espnyol –l sev superestructur político/dministrtiv mb seu l ciutt de Mdrid- qui j h desconnectt mb l nostr, mortificd i espolid, nció ctln.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2015 22:40 h
Abns de tot voldri expressr el meu suport l president del Prlment de Ctluny, n Crme Forcdell i Lluís, per l sev fermes i determinció envers el procés d'lliberment ncionl de Ctluny. Dit ixò, es pot firmr clrment que, hores d'r, vivim un èpoc molt complicd Ctluny, en què el govern centrl i els prtits sucurslistes/ ssimilcionistes de cs nostr intenten posr el màxim nombre de bstons les rodes perquè tot s'ensorri. Però no ho conseguirn. De fet, són bstons les rodes de l llibertt, de l dignitt i de l democràci per evitr, de totes totes, l desconnexió de Ctluny de l'Estt espnyol.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2015 22:59 h
Què pss mb el deute les frmàcies cs nostr ? Els frmcèutics denuncien que si no cobren els deutes dels últims mesos l fctur s’elevrà ls 330 milions d’euros. L situció és insostenible. El govern ctlà no pot pgr fins que no rep un pgment extrordinri del FLA (Fons de liquiditt utonòmic) . L qüestió dels retrds en el pgment les frmàcies és un símptom de l’espolició que pteix Ctluny. És un exemple molt clr que sense trencr mb l’Estt espnyol no ens en sortirem.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2014 18:57 h
Les drreres ctucions del govern espnyol envers Ctluny són d’un esperit colonil dur i pur. De fet, quest men d’ideologi colonilist es podri mplir l grn mjori, de les ctuls, ltes institucions de l’Estt espnyol i l sev fectció no seri, només, l nostr mltrctd nció ctln, sinó que ho podríem eixmplr d’ltres territoris extrmurs de l’nomend nció cstelln. En quest sentit estic pensnt en l perforció de sondejos explortoris l recerc de petroli, les igües de les Cnàries, mb l consegüent prohibició d’un consult promogud pel govern cnri .
Llegir-ne més