David de Montserrat
1 d'abril de 2011 05:00 h
Crispetes&pistrincs (II)
F un setmn, en el primer lliurment de l sg “Crispetes&pistrincs” - no hi hurà tercer prt per r – comentv, sense ser cp expert que consti, com es podi enfortir l producció àudiovisul, i més concretment en el cs de les pel·lícules, sèries i documentls ctlns, si s'cb mb el dèficit fiscl mb el qul l'Estt espnyol ens té tenllts. Hores d'r crec que ningú discuteix que pensr en produccions només per consum dels ctlns és mss limitt. No ho dic ps per llò tn mlentès que diuen lguns com r “el ncionlisme es cur vitjnt” o “jo, és que sóc ciutdà del món i no un provincià”.
Llegir-ne més
Cap comentari
David de Montserrat
25 de març de 2011 05:00 h
Crispetes&pistrincs (I)
L'ltre di llegi mb tenció quest reflexió del periodist i guionist Frncesc Cnos que diu un veritt rere l'ltr sobre el potencil que té l nostr històri per trslldr multitud de propostes les pntlles. Nosltres som un pís petit mb les limitcions i vnttges que ixò comport molts nivells. Bàsicment l limitció que tenim, però, no és tnt un certes com un limitció utoimposd que toc superr d'un vegd per totes. Sbem perfectment que tenim un merct lingüístic petit, sí, – tot i que quest és un debt que vui deixo de bnd -, però tmbé un riques nturl com és l nostr històri i l nostr litertur que és un utèntic min d'inspirció udiovisul.
Llegir-ne més
Josep-Joan Rosselló
16 de febrer de 2011 14:30 h
El pervers efecte Villaronga
L mev hbitul mnc de previsió v ser l responsble que ni dissbte ni diumenge tingués entrd per nr l Tetre de Mncor, escoltr l Bnd Municipl de Músic de l vil interpretnt el Siu qui sou bstit des de l poètic de Guillem d'Efk. Per ixò, i girebé per inèrci, vig cbr prticipnt des del sofà de l'espnyolíssim cerimòni d'entreg dels premis Goy. Tmbé és ver que em movi essencilment el convenciment de veure un vetlld d'èxit per Agustí Villrong i per un film que, qun el vig veure l preestren de Plm, em v l·lucinr des de l primer l drrer escen.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
8 de febrer de 2011 12:19 h
De Gormitis, Bakugan i la Hannah Montana
Els lectors que tinguin nens petits segur que j intueixen de què els vull prlr. Avui, més que mi, és impossible fugir del consumisme que suposen l grn mjori de progrmes infntils, i els efectes perniciosos d’quests progrmes sobre l nostr llengu. Gormiti, Bkugn i Hnnh Montn (per esmentr-ne només tres) són progrmes de televisió dreçts, teòricment, un públic predolescent però que j segueixen nens que mb prou feines prlen i que, certment, difícilment els frà cp bé. L Hnnh Montn, per exemple, és un nen de 14 nys, que s’enmor i li grd vestir l mod, i escoltr músic de l sev edt.
Llegir-ne més
Gerard Gómez del Moral
4 de setembre de 2010 18:27 h
El classisme del català
El títol és provocdor, ho reconec, però v mb intenció. Suposo que l mjori de ciutdni h estt pendent quests dies del blindtge del ctlà que l’ctul govern de l Generlitt està fent, i per mostr d’nàlisi 3 exemples: l llei d’collid, l llei del cinem, o el decret nuncit pel conseller Huguet de l’obligtoriett del ctlà ls professors universitris. Sens dubte, i sot l mev òptic, les tres inicitives són excel·lents per defensr un llengu, l ctln, que hn intentt minoritzr durnt molts segles i que mlgrt tot, ctulment és l 8 llengu l Unió Europe mb presènci 4 estts i mb més de 12 milions de prlnts.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
3 de setembre de 2010 08:00 h
La mirada del geni
Article publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït l'gost del 2010 sobre l'inoblidble director itlià. Fins l 13 de juny de 2010, el Cixfòrum colli un exposició pel recorregut vitl i rtístic de Federico Fellini. Un mostr que h costt l grn públic l’àmpli cosmologi del cinest itlià, un referent ineludible de l cultur cinemtogràfic europe de l segon meitt del segle XX. Irreverent, subversiu, trnsgressor, intel•ligent, lúcid, innovdor, drrere l càmer, Fellini denunci tot llò que no li grd de l condició humn, lhor que comprteix mb l’espectdor l sorpres infntil per l màgi de l vid i per l mervell de l imginció i de l creció humnes; r rrenc somriures, r ens enfons en el plor més trist i mrg dels bismes existencils, com L Strd (1956), film que li vl un Oscr l millor pel•lícul de prl no ngles.
Llegir-ne més
Guim Bonaventura i Bou
20 de març de 2010 09:00 h
"Na putu" de Jasmila Žbanić, el camí del cinema bosni
L jove director bosnin Jsmil Žbnić (Srjevo, 1974) v presentr l Berlinle d’enguny el seu segon film de ficció: "N putu" (En el cmí). Gurdond l mteix festivl en l’edició de 2006 mb l’ós d’or l millor pel·lícul pel cru retrt pnoràmic de l relitt bosnin de "Grbvic", l relitzdor es centr r en el conflicte religiós ltent d’quest pís islàmic. Si l seu film de debut, Žbnić presentv un don de mitjn edt, mre solter d’un conflictiv dolescent, que sortejv com podi les dificultts de l postguerr Srjevo, "N putu" prl de l generció que es sltv: l’últim llev de joves que vn lluitr l guerr mb prou feines vint nys i que r reivindic el dret divertir-se i tenir un vid plen.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs