27 de febrer de 2018 17:05 h
Que pss, que succeeix mb les lleis, els governnts i els tribunls de l’Estt espnyol, que sembl que s’h institucionlitzt, d’un mner molt brruer i repressiv, l censur en mjúscules. . Ës denigrnt el que està pssnt mb lguns cntnts i rpers com el mllorquí Vltònyc i el lleidetà Pblo Hssel, els quls,en form, de cnçons i lletres contundents, però molt ben expressdes, pretenen descriure l relitt de l’Estt espnyol; i immeditment són reprimits mb multes i nys de presó.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2018 15:52 h
Què està pssnt mb l llibertt d’expressió l’Estt espnyol? A l’ny 2018 sembl que hgi tornt l censur frnquist. Un exemple contundent el tenim en el judici l'Audiènci Ncionl contr el cntnt i rper lleidtà Pblo Rivdull, tmbé noment Pblo Hsel, en què se li demnen 2 nys o mig de presó i 45.000 euros de mult per uns tweets i per unes cnçons contr l monrqui, l polici, i l’Estr Espnyol. Cl tenir en compte que quest cntnt j hvi psst un tempord l presó per uns “delictes” d’opinió.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2017 17:06 h
Vivim uns temps molt ccelerts en què el poble de ctlà -si vol emncipr-se de debò, si vol sobreviure com poble- h de fer front un Estt espnyol, totlment neocolonil, i que no té cp men d’turdor per plicr un gressiv violènci ntig (brreg d’imperililisme i neofeixisme) per tl de detenir els nhels de llibertt i justíci socil del poble de Ctluny. Dvnt d’quest situció ens cl –urgentment- frenr l mnipulció i l’intervencionisme neofrnquist contr l ràdio i l televisió ctlnes (CCMA) i el priocés de normlitzció lingüístic inicit ls nys vuitnt del segle psst.
Llegir-ne més
16 de setembre de 2017 10:43 h
En ple segle XXI i dins del mrc de l Unió Europe, és trist veure com l'estt espnyol no vol negocir, dilogr o solucionr els temes polítics mb termes polítics, sinó mb l'estrtègi de l por, l violènci, l repressió i l ftxenderi policil i judicil: policies entrnt les redccions de diris digitls privts, policies requisnt i incutnt milers de crtells (i l glled i l'escombr), escorcolls d'impremtes en diverses comrques, il·leglitzció d'ctes, desllotjment de sles, policies entrnt en seus d'entitts i diris i ltres mitjns, 750 lcldes citts declrr per no sé quin crim, prohibicó de cedir espis públics per ls debts polítics, censur de publicitt polític, suspensió d'ctes Vitòri i Mdid, identificcions de persones i càrrecs públics, censur de fotos, prohibició que l revist d'un entitt privd pugui rribr ls seus 70.
Llegir-ne més
2 de març de 2017 21:57 h
L desinformció, les nomendes “fke news” és un dels problemes més greus de l societt digitl, postindustril i postmodern del segle XXI. Aquest fet s’h incrementt en els drrers mesos mb l cmpny nord-mericn i l posterior victòri de Donld Trumph. De fet f unes setmnes l’ctu inquilí de l Cs Blnc v prlr en un cte públic que Suèci hi hvi hgut un temptt terrorist, qun ixò no er veritt. Aquest estrtègi de les “fke news” , és dir de l mnipulció mtusser i intoxicdor f molt de temps que s’utilitz, per prt del govern espnyol, per desprestigir l procés d’lliberment ncionl i socil de Ctluny .
Llegir-ne més
11 d'abril de 2016 21:59 h
Per què només es coment que s’h produït un tropellment, en comptes de prlr, d’explicr clrment, que es trctv d’un suïcidi ? Per què es fn servir tnts eufemismes en un societt cd di més contrdictòri, neuròtic, exhurid i finit? ¿Per què es mencion mb tnt insistènci, en les tertúlies i les tribunes de prems, l necessitt d’incrementr, en l l’àmbit públic/polític, l trnsprènci i, per contr, cd vegd s’utilitz un llengutge, tnt prlt com escric, més críptic? Si, estimts lectors, un servidor -com usuri del ferrocrril convencionl d’ençà de f més de qurnt nys- li molest, li indign molt que qun ve un tren en retrd, cus d’un tropellment, no es vulgui dir ni nlitzr que, en l mjori dels csos, h estt un suïcidi socil; és dir, un suïcidi producte de cuses sociolborls greus .
Llegir-ne més
9 de febrer de 2015 00:13 h
Aquest diumenge l trd ens hem vist sorpresos per l consttció que el diri degà de l prems ctln moderd, “L Vngurdi”, hvi retirt per vi d’urgènci l’rticle setmnl de l’Albert Sánchez Piñol. A questes hores encr no hem escoltt les versions dels protgonistes, ixí que potser quest punt és precipitt. El rectificré mb gust. El que sí sbem és que l’edició en pper d’quest diumenge no conteni l contribució hbitul de l’escriptor i que l versió digitl del diri v penjr l’rticle durnt lguns minuts, temps suficient perquè lguns lectors el pesquessin l vol.
Llegir-ne més
2 de desembre de 2011 00:05 h
Aquest setmn penjàvem el vídeo Sndrusku Airlines dedict l figur del president del Brç en l sev fcet de brillnt emprenedor i número 1 mundil en l multi-compr-vend d'vionetes. Un cop penjt el vídeo vm observr que l qulitt del so no estv l'lçd de l ctegori del persontge protgonist. Amnts com som de l fein ben fet i mb l'esperit de servei que ens crcteritz, vm prendre l decisió de refer i millorr l bnd sonor del vídeo. En Sndrusku s'ho mereixi. Avui pengem quest nov versió i, de pssd, tenent les peticions d'lgun mbles incondicionls seguidors del Rivl Petit, profitem per penjr l rest de vídeos que hem nt relitznt fins r.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2010 18:19 h
Perdoneu-nos. Que els Déus fcin els ulls grossos mb nosltres. Disculpeu-nos per creure que un ràdio municipl h de ser plurl i h d’estr l servei de tots els ciutdns. Està clr: som uns somitruites i uns il•lusos sense remei. Reconeixem l nostr culp i ens f vergony continur mb el lliri l mà, que j no tenim edt. ¿Un ràdio públic que cedeixi el micròfon tothom fins i tot si no és de l sev cord? Com hem pogut ser tn innocents! Un trd d’estiu, els dos persontges que signem quest rticle vm rebre un trucd del conductor d’un progrm de Ràdio Sbdell.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2010 05:00 h
“Dimrts j no fràs el progrm”. Rs i curt i trist i definitori. Amb questes prules el director d'IB3 Ràdio sepultv l decènci i l consciènci i el respecte per l llibertt d'expressió que hurien de ser tret crcterístic de qulsevol mitjà de comunicció públic. Hi hvi previst d'entrevistr Cris Junico, quest setmn, i un historidor eivissenc i etcèter. No res. S'h cbt. “Qutre illes”, el progrm que, de dilluns dijous, dibuixv i nlitzv l'ctulitt culturl i polític de les Illes Blers, del pís i del món, h estt expeditivment esborrt del mp.
Llegir-ne més